21 d’octubre de 2014

La personalització de l’aprenentatge

XXIV Jornada de reflexió del Consell Escolar de Catalunya

La personalització de l’aprenentatge

La persona a l’ethos del centre educatiu. La implicació del professorat.


La personalització educativa ha estat i és un dels reptes de la pedagogia perquè és en cada persona on trobem la integració de les seves possibilitats interiors amb les que rep del seu entorn. La pedagogia centrada en cada alumne singular pretén superar l’anomenada atenció a la diversitat i la individualització de l’ensenyament i de l’aprenentatge en grups heterogenis. Això suposa partir d’un concepte de persona que supera el d’alumne com a subjecte de la seva educació.

Què és rellevant, doncs, en un sistema educatiu que va incorporant de mica en mica el concepte de personalització? Acceptant per endavant el risc de simplificar allò que és complex, entenem que una educació personalitzada integra un diagnòstic pedagògic previ a l’acció educativa, un currículum flexible, unes activitats d’aprenentatge coherents amb aquest model, una organització escolar que faciliti el treball autònom guiat i superar la divisió en assignatures, i una avaluació basada en criteris i descriptors de tipus competencial.

El rol prioritari del professorat en una pedagogia personalista és aconseguir que cadascun dels seus alumnes tingui interès per aprendre sense caure en alguns possibles dèficits del constructivisme que dóna per fets determinats apriorismes com el que afirma que “el coneixement s’autoconstrueix” o que “el saber no es pot transmetre”. És cert que no necessitem ja professors que es limitin a explicar continguts conceptuals i a intentar que l’alumnat els aprengui d’una manera poc contextualitzada sinó professionals implicats en la millora de la seva pràctica en un escenari de canvi de model i, fins i tot, de paradigma.
L’esforç que requereix l’aprenentatge per part dels alumnes ha d’anar acompanyat d’un saber i d’un saber fer per part d’un professorat que ha de fer un pas endavant per superar una manera d’exercir la professió massa cops excessivament individualista i anar incorporant una reflexió compartida de la seva pràctica docent. La implicació del profesorat en els projectes de centre és la clau per assolir un canvi sostingut de model educatiu que caldrà consolidar en un treball en xarxa.  

Aquest canvi suposa modificar la manera com entenem actualment les tasques no lectives per tal que la presència del professorat en els centres no estigui gairebé centrada en exclusiva a la docència sinó que es pugui dedicar el temps que calgui a treballar amb els altres professionals sense haver d’atendre paralel·lament els alumnes. És tan reduït el temps destinat al treball cooperatiu entre els docents que difícilment es pot donar una resposta eficaç a les necessitats que la pedagogia personalista requereix. I no em refereixo al temps necessari per a la preparació d’activitats, materials i continguts –que també és imprescindible si volem fugir dels automatismes didàctics- sinó al temps de formació en unes noves competències que són impossibles d’assolir individualment.

Els centres educatius i el professorat estan al servei de la formació integral dels seus alumnes; és a dir, al servei del desenvolupament de les seves aptituds, capacitats, necessitats... amb una visió d’integració en la seva comunitat amb l’objectiu de millorar-la des del compromís. El que és més difícil, però, és que s’accepti que el posicionament de cada professor mai no és neutral; és impossible que la relació docent-alumne sigui anònima. La implicació del professional docent ha de ser precisament això, professional.

Una consideració final: l’exercici de la professió necessita retrobar el sentit de la seva existència. La implicació en les noves necessitats requereix un model de formació inicial renovat i un model de formació permanent que faciliti la transferència a les aules d’allò que s’ha treballat. Tampoc no serà possible una implicació autèntica si no avancem cap a una avaluació individual de la funció docent del professorat que acrediti i faciliti el propi desenvolupament professional.

Aportació de Jordi Viladrosa i Clua
Vocal per Lleida del Col·legi de Pedagogs de Catalunya

29 de juliol de 2014

Tasques escolars a l'estiu

Quan escric aquest article, portem ja gairebé fetes la meitat de les vacances escolars. Moltes famílies han tingut els fills ocupats en colònies, casals d’estiu, estades i campaments que han tingut el lleure com a protagonista. Queden encara uns altres quaranta dies que cal aprofitar de la manera més adequada en funció de l’edat dels nens i nenes i més encara si estan fent el pas cap a l’adolescència i, com cada any, ens trobem amb una pregunta recurrent: cal que facin “deures escolars” durant l’estiu, els nostres fills i filles? La resposta a aquesta pregunta és tan variada com la societat mateixa. Les situacions familiars són múltiples i els punts de vista sobre aquesta qüestió són també diversos i no sempre coincidents.

El punt més discutit és si cal donar prioritat al descans i desconnectar de tot allò que té a veure amb l’escola o si cal mantenir uns certs hàbits d’activitat intel·lectual, per no dir-ne acadèmica. La meva opinió és que tots dos plantejaments són compatibles, necessaris i interdependents alhora. El cervell no fa vacances i per tant no el podrem pas desconnectar. Mantenir-lo actiu amb una dieta equilibrada d’activitats que afavoreixin l’actualització dels aprenentatges clau que s’han fet durant el curs pot ser una bona opció. El portal edu365.cat del Departament d'Ensenyament, per exemple, ofereix propostes que es poden fer amb un suport informàtic tipus tauleta o ordinador tot fent ús, si es vol, de l’escriptori digital que s’hi facilita. Dedicar-hi una estona al dia pot facilitar també un temps en què la família pot compartir un espai de tranquil·litat i fins i tot d’un mínim de silenci on sigui possible que tothom gaudeixi d’un temps personal respectat per tots i respectuós amb tothom.

Quan tota la família coincideix en els dies de vacances, les activitats que es poden planificar són múltiples i adaptades a totes les economies domèstiques. De vegades, els plans més senzills poden ser els que acaben sent els més aprofitats i els més ben recordats. Hi ha qui optarà per viatjar junts, fer el camí de Sant Jaume, senderisme o qualsevol altra activitat relacionada amb l’esport i la natura. Es tractarà, en definitiva, d’un temps per compartir aficions, conviure, fer joc lliure... al poble i també a la ciutat. Pot passar, però, que els pares treballin o que no facin vacances al mateix temps o que hagin de combinar l’exercici de la custòdia compartida. Cada cas mereixeria una consideració específica i una resposta a mida. Malgrat tot, en tots els casos hi haurà un moment en què serà bo, des del meu punt de vista, trobar un temps i un espai per fer activitats de caire més acadèmic.

Pot passar també que alguns nens o nenes hagin acabat el curs amb uns quants dèficits d’aprenentatge o alguns objectius no assolits. En aquest cas, perquè aquestes tasques d’estiu serveixin d’alguna cosa, caldrà que es donin algunes condicions: en primer lloc, l’escola hauria d’haver preparat un dossier d’activitats tan personalitzat i concret com sigui possible, acompanyat d’una planificació suggerida i amb unes pautes clares; en segon lloc, l’espai i el temps hauran de ser fruit d’un acord entre el nen i l’adult perquè sense la seva mínima predisposició tot plegat no servirà de gaire; finalment i probablement, aquests deures hauran de ser supervisats per una persona adulta. I convé tenir en compte que no sempre són els pares els més idonis per a fer aquest seguiment.

Els defensors a ultrança del joc i de la desconnexió de l’escola per sobre de l’activitat intel·lectual no solen ser gaire partidaris d’aquesta tradició de fer deures durant l’època de la canícula. És clar que la comparació és gratuïta perquè ni tots els jocs són educatius, ni divertits, ni formatius, ni totes les tasques escolars d’estiu són necessàriament avorrides, difícils o poc útils. Per què cal plantejar-ho de manera contraposada si són perfectament compatibles una cosa i l’altra? Tots sabem que els aprenentatges de la vida no s’adquireixen només als centres educatius, però tampoc no cal presentar-ho com allò del qual hem de fugir per descontaminar-nos-en. Penso que la visió tradicional dels deures escolars entesos com un simple quadernet que cal resoldre obligatòriament ja està superada. Això no vol dir, però, que no sigui una bona opció per a qui ho vulgui fer. Es tracta d’obrir possibilitats, no de fer-les incompatibles entre elles.


Això no obstant, no sóc partidari de convertir la pregunta que ens hem fet a l’inici d’aquest article en una font de polèmica. Cadascú sabrà què és el que més li convé. I si durant l’any els pares són els primers educadors dels seus fills, més encara durant l’estiu, que han d’estar disponibles el cent per cent del seu temps. Això sí, o se sap trobar temps ara per fer tertúlia, veure una bona pel·lícula junts, compartir algun joc, etc. o durant el curs tot es complica bastant més. I, sobretot, aturem el temps: correm massa, tenim tendència a caure en l’activisme, tot ho volem fer en un tres i no-res i aquesta és època de calma, d’alentiment dels rellotges, dels kronos convertits en kairós. Que passeu un bon estiu!

10 de maig de 2014

Parlament acte acadèmic d'imposició de beques als alumnes de la XXXV promoció de Mestral "Utraque Unum"

Benvolgudes mares i pares dels alumnes d’aquesta promoció singular. Companys del consell de direcció, de l’equip educador de batxillerat, professors i personal de serveis del claustre de Mestral. Apreciat padrí de la promoció. Alumnes que avui protagonitzeu aquest acte acadèmic.

Permeteu-me que comenci el meu parlament, com a director, amb un agraïment sincer. En primer lloc, als pares per la confiança en el projecte educatiu pel qual vàreu optar com a complement de la vostra tasca com a primers i principals educadors dels vostres fills. De fet, com diu la controvertida periodista Ann Landers, “els vostres fills no tindran èxit gràcies al que hàgiu fet per ells sinó gràcies a allò que els hàgiu ensenyat a fer per si mateixos”. Cada cop que l’escola ha comptat amb el vostre suport, la construcció d’aquest edifici formatiu ha estat més senzill, més ferm i molt més útil.

Agraïment, en segon lloc, al professorat. Uns professionals que tenen l’obligació de mantenir el cap fred i la distància mínima necessària per tal d’aconseguir que cada alumne trobi la resposta personal més adequada a cada repte, a cada dificultat. La joventut ens empeny cap al futur, els pares i els professors hi afegim l’experiència per tal de construir-lo millor.  

Gràcies també al padrí d’aquesta promoció pel seu discurs que dóna relleu a un acte com el que avui celebrem. I, finalment, a vosaltres, alumnes que acabeu aquesta etapa educativa, gràcies per la vostra singular manera de fer-nos veure que les coses sempre podien haver estat contemplades des d’una altra perspectiva. Utraque unum és el lema que heu escollit per a la vostra promoció. Heu estat els primers a posar un lema per singularitzar la vostra orla. El podem traduir com “de tots dos, un de sol”. Com les dues cares d’una moneda, que fan una sola unitat. Quants cops no haureu de fer mans i mànigues per trobar un punt en comú, una síntesi entre dos plantejaments que poden semblar oposats, un cedir sense concedir per tal de recuperar més endavant!

En ocasions com la d’avui se sol dir que acabeu una etapa i n’enceteu una de nova. Francament, un repte apassionant que teniu davant vostre, perquè suposa recomençar, refer camins que no han acabat de portar-vos on us hauria agradat. Tornar a albirar nous horitzons, nous objectius, noves il·lusions. Graduats de la XXXV promoció: amb els nostres dèficits, amb els nostres errors, amb totes les mancances que vulgueu, però heu tingut l’oportunitat de formar-vos en un dels millors col·legis i, per tant, sortiu d’aquesta Casa en molt bones condicions i amb un bagatge que ben segur ara no valoreu prou però que us obrirà moltes portes si ho sabeu aprofitar.

Un sol consell: sigueu flexibles, accepteu que vivim en un món plural. El vostre és el món global però el vostre radi d’actuació immediata és el món local. No us desentengueu d’allò que és proper, de la vostra gent, dels vostres municipis. Feu que, d’aquí a deu anys, tot plegat sigui millor que com és ara. D’energia i potencialitats no us en falta i seria una veritable llàstima que no us hi comprometéssiu.

Felicitats a tots. Molta sort!

Moltes gràcies.

29 de març de 2014

Hole in one: un pas cap a l'excel·lència


Un projecte interessant per a gestionar el talent amb la finalitat d'assolir l'excel·lència professional i personal.

El rendiment acadèmic en temps de competències

L’èxit escolar no es pot basar només en els resultats acadèmics entesos com una nota que resumeix un trimestre o tot un curs. Ni tan sols ...