Salta al contingut principal

Tasques escolars a l'estiu

Quan escric aquest article, portem ja gairebé fetes la meitat de les vacances escolars. Moltes famílies han tingut els fills ocupats en colònies, casals d’estiu, estades i campaments que han tingut el lleure com a protagonista. Queden encara uns altres quaranta dies que cal aprofitar de la manera més adequada en funció de l’edat dels nens i nenes i més encara si estan fent el pas cap a l’adolescència i, com cada any, ens trobem amb una pregunta recurrent: cal que facin “deures escolars” durant l’estiu, els nostres fills i filles? La resposta a aquesta pregunta és tan variada com la societat mateixa. Les situacions familiars són múltiples i els punts de vista sobre aquesta qüestió són també diversos i no sempre coincidents.

El punt més discutit és si cal donar prioritat al descans i desconnectar de tot allò que té a veure amb l’escola o si cal mantenir uns certs hàbits d’activitat intel·lectual, per no dir-ne acadèmica. La meva opinió és que tots dos plantejaments són compatibles, necessaris i interdependents alhora. El cervell no fa vacances i per tant no el podrem pas desconnectar. Mantenir-lo actiu amb una dieta equilibrada d’activitats que afavoreixin l’actualització dels aprenentatges clau que s’han fet durant el curs pot ser una bona opció. El portal edu365.cat del Departament d'Ensenyament, per exemple, ofereix propostes que es poden fer amb un suport informàtic tipus tauleta o ordinador tot fent ús, si es vol, de l’escriptori digital que s’hi facilita. Dedicar-hi una estona al dia pot facilitar també un temps en què la família pot compartir un espai de tranquil·litat i fins i tot d’un mínim de silenci on sigui possible que tothom gaudeixi d’un temps personal respectat per tots i respectuós amb tothom.

Quan tota la família coincideix en els dies de vacances, les activitats que es poden planificar són múltiples i adaptades a totes les economies domèstiques. De vegades, els plans més senzills poden ser els que acaben sent els més aprofitats i els més ben recordats. Hi ha qui optarà per viatjar junts, fer el camí de Sant Jaume, senderisme o qualsevol altra activitat relacionada amb l’esport i la natura. Es tractarà, en definitiva, d’un temps per compartir aficions, conviure, fer joc lliure... al poble i també a la ciutat. Pot passar, però, que els pares treballin o que no facin vacances al mateix temps o que hagin de combinar l’exercici de la custòdia compartida. Cada cas mereixeria una consideració específica i una resposta a mida. Malgrat tot, en tots els casos hi haurà un moment en què serà bo, des del meu punt de vista, trobar un temps i un espai per fer activitats de caire més acadèmic.

Pot passar també que alguns nens o nenes hagin acabat el curs amb uns quants dèficits d’aprenentatge o alguns objectius no assolits. En aquest cas, perquè aquestes tasques d’estiu serveixin d’alguna cosa, caldrà que es donin algunes condicions: en primer lloc, l’escola hauria d’haver preparat un dossier d’activitats tan personalitzat i concret com sigui possible, acompanyat d’una planificació suggerida i amb unes pautes clares; en segon lloc, l’espai i el temps hauran de ser fruit d’un acord entre el nen i l’adult perquè sense la seva mínima predisposició tot plegat no servirà de gaire; finalment i probablement, aquests deures hauran de ser supervisats per una persona adulta. I convé tenir en compte que no sempre són els pares els més idonis per a fer aquest seguiment.

Els defensors a ultrança del joc i de la desconnexió de l’escola per sobre de l’activitat intel·lectual no solen ser gaire partidaris d’aquesta tradició de fer deures durant l’època de la canícula. És clar que la comparació és gratuïta perquè ni tots els jocs són educatius, ni divertits, ni formatius, ni totes les tasques escolars d’estiu són necessàriament avorrides, difícils o poc útils. Per què cal plantejar-ho de manera contraposada si són perfectament compatibles una cosa i l’altra? Tots sabem que els aprenentatges de la vida no s’adquireixen només als centres educatius, però tampoc no cal presentar-ho com allò del qual hem de fugir per descontaminar-nos-en. Penso que la visió tradicional dels deures escolars entesos com un simple quadernet que cal resoldre obligatòriament ja està superada. Això no vol dir, però, que no sigui una bona opció per a qui ho vulgui fer. Es tracta d’obrir possibilitats, no de fer-les incompatibles entre elles.


Això no obstant, no sóc partidari de convertir la pregunta que ens hem fet a l’inici d’aquest article en una font de polèmica. Cadascú sabrà què és el que més li convé. I si durant l’any els pares són els primers educadors dels seus fills, més encara durant l’estiu, que han d’estar disponibles el cent per cent del seu temps. Això sí, o se sap trobar temps ara per fer tertúlia, veure una bona pel·lícula junts, compartir algun joc, etc. o durant el curs tot es complica bastant més. I, sobretot, aturem el temps: correm massa, tenim tendència a caure en l’activisme, tot ho volem fer en un tres i no-res i aquesta és època de calma, d’alentiment dels rellotges, dels kronos convertits en kairós. Que passeu un bon estiu!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Avaluar i aprendre: un únic procés | Neus Sanmartí Puig

Ressenya publicada inicialment a: https://impulseducacio.org/2020/10/07/avaluar-i-aprendre-un-unic-proces/ L ’autora és doctora en ciències químiques i professora emèrita de Didàctica de les Ciències a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria l’ha dut a ser experta en currículum i avaluació, entre altres. Ha exercit la docència tant a Primària com a Secundària i ha treballat especialment en recerca sobre l'avaluació formativa, el llenguatge en relació a l'aprenentatge científic i l'educació ambiental, així com en la formació permanent del professorat de ciències. Ha col·laborat en obres col·lectives, ha dirigit diverses tesis doctorals sobre l'ensenyament de les ciències i ha publicat articles a les revistes  Guix ,  Escola Catalana ,  Cuadernos de Pedagogía  i  Perspectiva Escolar . Premi de Pedagogia Rosa Sensat (2002) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2009). És autora d’una vintena de llibres.   N...

Eina d'Observació de Classes entre Iguals: Millora Professional i Reflexió Docent

Una guia pràctica per a fomentar la col·laboració entre docents i impulsar la qualitat educativa a través de l’observació estructurada. Jordi Viladrosa i Clua L’observació de classes entre iguals és una pràctica que transcendeix l’avaluació sumativa i se centra en la millora professional dels docents. Aquesta eina ofereix un marc per a la reflexió pedagògica, basada en l’observació no intrusiva i en el diàleg entre iguals . Més enllà de la rendició de comptes, l’objectiu principal és promoure un espai segur on els docents poden rebre feedback constructiu sobre la seva pràctica, explorar noves estratègies d’ensenyament i consolidar les seves competències professionals. Un dels avantatges clau d’aquesta metodologia és que facilita un intercanvi de coneixement pràctic i aplicable, contrastat amb les evidències teòriques i empíriques. La confidencialitat i la voluntarietat són pilars essencials, ja que permeten construir un clima de confiança on els docents poden compartir lliurement ...

Avaluar a través d’una nota és posar el focus en la qualificació

La finalitat formativa de l’avaluació té una funció reguladora de l’aprenentatge en un currículum competencial Per Jordi Viladrosa i Clua | Juny 2022 Tradicionalment, hem identificat el fet d’avaluar amb la recollida de dades per part dels professors que els permeti obtenir una qualificació. Malgrat que abunden els instruments que es poden utilitzar, el més habitual és l’examen o tasques escrites. Amb la informació aconseguida i tot un seguit de càlculs més o menys sofisticats, el professor pren una decisió sobre si els seus alumnes saben uns determinats continguts i amb quin nivell. Molt sovint, quan això passa a final d’un curs, hi sol haver en joc que s’aprovi o no una assignatura i, en alguns casos, que calgui romandre un any més en el mateix nivell educatiu. Preocupació per la taxa d’abandonament escolar i la repetició de curs Un fet preocupant és que el 8,7 % dels alumnes de secundària repeteix curs a Espanya, una dada quatre vegades més elevada que la mitjana de l’OCDE (1,9 ...