Quan escric aquest
article, portem ja gairebé fetes la meitat de les vacances escolars. Moltes
famílies han tingut els fills ocupats en colònies, casals d’estiu, estades i
campaments que han tingut el lleure com a protagonista. Queden encara uns
altres quaranta dies que cal aprofitar de la manera més adequada en funció de
l’edat dels nens i nenes i més encara si estan fent el pas cap a l’adolescència
i, com cada any, ens trobem amb una pregunta recurrent: cal que facin “deures
escolars” durant l’estiu, els nostres fills i filles? La resposta a aquesta
pregunta és tan variada com la societat mateixa. Les situacions familiars són
múltiples i els punts de vista sobre aquesta qüestió són també diversos i no
sempre coincidents.
El punt més
discutit és si cal donar prioritat al descans i desconnectar de tot allò que té
a veure amb l’escola o si cal mantenir uns certs hàbits d’activitat
intel·lectual, per no dir-ne acadèmica. La meva opinió és que tots dos
plantejaments són compatibles, necessaris i interdependents alhora. El cervell
no fa vacances i per tant no el podrem pas desconnectar. Mantenir-lo actiu amb
una dieta equilibrada d’activitats que afavoreixin l’actualització dels
aprenentatges clau que s’han fet durant el curs pot ser una bona opció. El
portal edu365.cat del Departament d'Ensenyament, per exemple, ofereix propostes
que es poden fer amb un suport informàtic tipus tauleta o ordinador tot fent
ús, si es vol, de l’escriptori digital que s’hi facilita. Dedicar-hi una estona
al dia pot facilitar també un temps en què la família pot compartir un espai de
tranquil·litat i fins i tot d’un mínim de silenci on sigui possible que tothom
gaudeixi d’un temps personal respectat per tots i respectuós amb tothom.
Quan tota la
família coincideix en els dies de vacances, les activitats que es poden
planificar són múltiples i adaptades a totes les economies domèstiques. De
vegades, els plans més senzills poden ser els que acaben sent els més aprofitats
i els més ben recordats. Hi ha qui optarà per viatjar junts, fer el camí de
Sant Jaume, senderisme o qualsevol altra activitat relacionada amb l’esport i
la natura. Es tractarà, en definitiva, d’un temps per compartir aficions,
conviure, fer joc lliure... al poble i també a la ciutat. Pot passar, però, que
els pares treballin o que no facin vacances al mateix temps o que hagin de
combinar l’exercici de la custòdia compartida. Cada cas mereixeria una
consideració específica i una resposta a mida. Malgrat tot, en tots els casos
hi haurà un moment en què serà bo, des del meu punt de vista, trobar un temps i
un espai per fer activitats de caire més acadèmic.
Pot passar també
que alguns nens o nenes hagin acabat el curs amb uns quants dèficits
d’aprenentatge o alguns objectius no assolits. En aquest cas, perquè aquestes
tasques d’estiu serveixin d’alguna cosa, caldrà que es donin algunes
condicions: en primer lloc, l’escola hauria d’haver preparat un dossier d’activitats
tan personalitzat i concret com sigui possible, acompanyat d’una planificació
suggerida i amb unes pautes clares; en segon lloc, l’espai i el temps hauran de
ser fruit d’un acord entre el nen i l’adult perquè sense la seva mínima
predisposició tot plegat no servirà de gaire; finalment i probablement, aquests
deures hauran de ser supervisats per una persona adulta. I convé tenir en
compte que no sempre són els pares els més idonis per a fer aquest seguiment.
Els defensors a
ultrança del joc i de la desconnexió de l’escola per sobre de l’activitat
intel·lectual no solen ser gaire partidaris d’aquesta tradició de fer deures
durant l’època de la canícula. És clar que la comparació és gratuïta perquè ni
tots els jocs són educatius, ni divertits, ni formatius, ni totes les tasques
escolars d’estiu són necessàriament avorrides, difícils o poc útils. Per què
cal plantejar-ho de manera contraposada si són perfectament compatibles una
cosa i l’altra? Tots sabem que els aprenentatges de la vida no s’adquireixen
només als centres educatius, però tampoc no cal presentar-ho com allò del qual
hem de fugir per descontaminar-nos-en. Penso que la visió tradicional dels
deures escolars entesos com un simple quadernet que cal resoldre
obligatòriament ja està superada. Això no vol dir, però, que no sigui una bona
opció per a qui ho vulgui fer. Es tracta d’obrir possibilitats, no de fer-les
incompatibles entre elles.
Això no obstant, no
sóc partidari de convertir la pregunta que ens hem fet a l’inici d’aquest
article en una font de polèmica. Cadascú sabrà què és el que més li convé. I si
durant l’any els pares són els primers educadors dels seus fills, més encara
durant l’estiu, que han d’estar disponibles el cent per cent del seu temps.
Això sí, o se sap trobar temps ara per fer tertúlia, veure una bona pel·lícula
junts, compartir algun joc, etc. o durant el curs tot es complica bastant més. I,
sobretot, aturem el temps: correm massa, tenim tendència a caure en
l’activisme, tot ho volem fer en un tres i no-res i aquesta és època de calma,
d’alentiment dels rellotges, dels kronos
convertits en kairós. Que passeu un
bon estiu!
Comentaris