El diàleg orientat amb un propòsit i el feedback formatiu augmenten la participació de l'alumnat i en milloren l'aprenentatge
per Jordi Viladrosa i Clua
Jackie Acree Walsh és una
consultora i autora independent que s’està a Montgomery, Alabama. S'associa amb
educadors de tot el país per millorar l'ensenyament i liderar programes
educatius a les aules, escoles i districtes mitjançant l'ús de preguntes de
qualitat. Ha estat autora o coautora de vuit llibres i nombrosos articles
centrats en el qüestionament. El seu llibre més recent és "Questioning for
Formative Feedback: Meaningful Dialogue to Improveu Learning (ASCD)". La
traducció al castellà d'aquesta obra ha estat realitzada per la Fundació Santa
María Ediciones.
Jackie Acree Walsh és
reconeguda pel seu treball al camp del feedback formatiu en educació. Al llibre
“Feedback formatiu: Diàleg significatiu per millorar l'aprenentatge”, Walsh
explora com els educadors poden utilitzar el feedback per millorar significativament
l'aprenentatge dels estudiants a través d'un diàleg constructiu.
Hi ha diverses eines i tècniques per oferir feedback formatiu: observació directa; portafolis o carpetes d'aprenentatge; rúbriques, que aporten criteris específics per avaluar un treball; autoavaluació i coavaluació entre estudiants, que promouen la responsabilitat compartida de l'aprenentatge; preguntes obertes, que conviden els estudiants a analitzar el seu propi aprenentatge i establir connexions amb els objectius; o comentaris específics, que se centren en aspectes concrets del treball de l'estudiant i proporcionen informació útil per millorar. Els recursos que l'autora ens ofereix són nombrosos i tenen l'avantatge que no són teories acadèmiques, sinó experiències d'aula. Al final del llibre trobem enllaços a vídeos de les pràctiques descrites.
Diàleg basat en l'escolta activa i el feedback
dialògic
L'escolta activa, caracteritzada per l'atenció plena,
l'empatia i la comprensió és un element clau per establir un diàleg efectiu. És positiu perquè crea un ambient de confiança i
respecte mutu. També perquè anima els estudiants a expressar les seves idees i
dubtes. A més, assegura que la retroalimentació s'ha rebut i ha estat
processada de manera adequada. És important que tots els estudiants participin
en la conversa, no únicament aquells que tenen l'habilitat d'intervenir o
perquè els ho demani el professor quan aixequen la mà.
El feedback
dialògic se centra a crear un diàleg constructiu entre el docent i l'estudiant.
Dit d'una altra manera, es
tracta de centrar la pràctica a fer preguntes efectives que promoguin la
reflexió i el pensament crític. Jackie Acree Walsh promou un model de
qüestionament que ajuda els estudiants a desenvolupar habilitats de pensament
superior i a participar més activament en el seu aprenentatge.
Aportacions més rellevants
Walsh posa èmfasi en la
importància del diàleg bidireccional entre estudiants i mestres com a mitjà per
proporcionar feedback formatiu. Un altre aspecte destacat és que el
llibre suggereix estratègies concretes per ser aplicades en diverses situacions
educatives i ajudar els docents a estructurar les seves interaccions de manera
més efectiva. Un dels enfocaments clau és que fomenta l'autoreflexió entre els
estudiants, ajudant-los a ser més conscients del seu propi procés
d'aprenentatge i com ho poden millorar.
L'autora introdueix un model de retroalimentació altament
interactiu i centrat en l'estudiant;
en això es diferencia d'altres autors que ofereixen un enfocament més centrat
en el docent. La seva aportació facilita un diàleg que empodera els alumnes
perquè prenguin control del seu aprenentatge, una perspectiva que és tractada
amb una profunditat i enfocament pràctic notables al seu llibre.
La nostra autora
aconsegueix fer èmfasi en la importància de donar feedback específic per
a les tasques que s'estiguin duent a terme i que estigui contextualitzat dins
del procés d'aprenentatge de cada estudiant. Aquest enfocament se centra de
manera específica en la importància del diàleg continu entre estudiants i
educadors com a mitjà per proporcionar feedback personalitzat i adaptat
a les necessitats individuals dels alumnes.
A diferència d'altres
autors com John Hattie, que també posa èmfasi en l'impacte significatiu de la
retroalimentació formativa en el progrés de l'aprenentatge, o Dylan Wiliam, que
destaca el paper de la retroalimentació com a guia per a l'autoaprenentatge,
Walsh se centra específicament en com el feedback es pot facilitar
mitjançant un diàleg intencionat i estructurat, no solament com una pràctica de
retroalimentació sinó com una activitat d'aprenentatge contínua i
col·laborativa. El seu treball aprofundeix en l'aspecte interpersonal del feedback
i com es pot optimitzar per fomentar l'autoregulació i el compromís de cada
estudiant.
Un aspecte que
interessarà als professors és que el llibre que comentem proporciona estratègies concretes i models de com els
educadors poden implementar el feedback formatiu a les seves pròpies
aules. Inclou exemples de preguntes i tècniques per fomentar un diàleg
efectiu que ajudi els estudiants a reflexionar sobre el seu propi aprenentatge.
Possibles dificultats de la proposta
Tot i que el llibre
ofereix estratègies pràctiques molt interessants, en alguns contextos educatius
amb recursos limitats o classes molt nombroses, és un repte no menor portar a
la pràctica les recomanacions de Walsh. Aquest tipus de projectes didàctics requereixen
un clima d'aula adequat i un entrenament previ per part dels alumnes, per no
dir la imprescindible formació específica i pràctica del professorat que l'ha
de dur a terme.
Tampoc no faltaran veus
crítiques que podrien argumentar que les tècniques proposades per Walsh poden
ser difícils d'aplicar a les aules amb gran diversitat de necessitats dels
estudiants.
Idees pràctiques amb missatge: un exemple
Qualsevol professor o
mestre que es plantegi introduir canvis o elements de millora en la didàctica
de les matèries que imparteix, naturalment, no entra en una aula improvisant,
sinó que fa un ús intencionat del que ha pensat i planificat anteriorment. L'exemple
següent és un d'aquests casos: estem d'acord amb Walsh quan afirma que “el
plantejament de preguntes de qualitat engloba la planificació de les classes,
el desenvolupament de la capacitat de l'alumnat per preguntar i respondre i la
moderació de classes”. Se'ns planteja un desafiament interessant: modificar els
rols de mestres i alumnes, i això no és gens fàcil.
Pensar i plantejar
preguntes de qualitat i fer que les puguin respondre tots els alumnes i no solament
els més perspicaços o els que aixequen la mà suposa un canvi d'estil
d'aprenentatge, i també d'ensenyament. A la pràctica, una de les coses que més
costa als professors és esperar uns segons en silenci després d'haver plantejat
una pregunta a classe. Aquesta acció, a més, s'ha d'adreçar a alumnes concrets
i, amb el temps, tots han d'estar disponibles per respondre-hi. Una experiència
que Walsh justifica amb molt bons arguments.
