Promoure els canvis requereix una nova manera de pensar
per Jordi Viladrosa i Clua
El terme "educació disruptiva" va ser encunyat per
Clayton Christensen, un professor d'administració de negocis de la
Universitat Harvard. Christensen va utilitzar el terme per descriure un nou
model d'educació que s'allunya del model tradicional, basat en classes
magistrals i exàmens. El nou model se centra en l'aprenentatge actiu, la
personalització i l'ús de la tecnologia. És un concepte que ha estat àmpliament
adoptat per descriure una varietat de noves tendències en l'educació, com ara
l'aprenentatge en línia, l'aprenentatge basat en projectes i l'aprenentatge
social.
Christensen és autor del llibre "Disrupting Class: How
Disruptive Innovation Will Change the Way the World Learns" (2010), on
argumenta sobre el canvi disruptiu a l'escola pública K-12, utilitzant una
àmplia gamma de continguts de la vida real. Un llibre que, segons Howard
Gardner, parla de manera reflexiva i imaginativa sobre com pot ser l'educació
genuïnament individualitzada i com portar-la a terme".
Altres persones que han contribuït al desenvolupament del
concepte d'educació disruptiva són: Tony Wagner: expert en educació que
ha escrit sobre l'educació del segle XXI. En el seu llibre "Creating
Innovators: The Making of Young People Who Will Change the World" (2012) explora
què han de fer pares, professors i empresaris per desenvolupar les capacitats
dels joves per convertir-se en innovadors, a partir de la col·laboració, la
resolució de problemes interdisciplinaris i la motivació intrínseca. O Ken
Robinson, un conferenciant i educador que va escriure sobre l'educació
creativa. En el seu llibre " The Element: How Finding Your Passion Changes
Everything" (2009) considerava que tothom té un talent natural que hauria
de ser cultivat. O el potser més conegut “Creative Schools: The Grassroots
Revolution That's Transforming Education” (2016) on afirma que cal acabar amb l’antic
sistema educatiu industrial i en el qual proposa un enfocament orgànic i
personalitzat que es basa en els recursos tecnològics i professionals sense
precedents actuals per implicar-hi tots els estudiants.
L'educació
disruptiva és un concepte en evolució i encara està per veure quina repercussió
tindrà realment en el sistema educatiu. No obstant això, és clar que
el terme està tenint un cert impacte en el debat sobre l'educació, i ajuda a
posar de manifest la necessitat de canviar els sistemes educatius tradicionals.
A casa nostra, un dels defensors de l’educació disruptiva és
Joan Domingo Farnós, un professor jubilat que produeix i comparteix coneixement
bàsicament a través del seu blog “Juandon. Innovación y
conocimiento”. Farnós defensa que el treball en xarxa, en equip, i la
intel·ligència col·lectiva són les bases del treball del segle XXI. Aquestes
formes de treballar permeten a les persones compartir coneixements i
experiències, i això condueix a una major innovació i productivitat.
Quan se li pregunta per l’educació disruptiva, Farnós sol
explicar que qualsevol canvi requereix una nova manera de pensar. I afegeix:
aquest canvi de mentalitat demana ser conscients de la situació actual i de la
situació desitjada. Una vegada que tenim clars aquests dos punts, podem
començar a buscar formes de resoldre el problema i fer-ho realitat. Però, a més
de ser-ne conscients, també cal tenir ganes de canviar perquè el que és
habitual és que hi hagi molta resistència a fer-ho.
Educació disruptiva: característiques
Les principals característiques de l'educació disruptiva són:
- Personalització:
L'educació disruptiva posa l'estudiant al centre de l'aprenentatge i
s'adapta a les seves necessitats individuals, tenint en compte els seus
interessos, els seus estils d'aprenentatge i els seus objectius. Ben segur
que la intel·ligència artificial (IA) oferirà un ajut considerable en
aquest aspecte.
- Ús
de la tecnologia: Es proposa un ús intensiu de la tecnologia per crear
experiències d'aprenentatge més interactives i immersives. Les plataformes
d’aprenentatge en línia en són un exemple i les editorials educatives les
promouen com a complement als llibres de text. Una altra manera és
utilitzar la realitat virtual i la realitat augmentada per crear
experiències d'aprenentatge immersives.
- Aprenentatge
actiu: L'objectiu
és que l'estudiant sigui el protagonista del seu propi aprenentatge i no
solament un receptor passiu d'informació. El treball en equip i
els projectes d'aprenentatge per fomentar la col·laboració i la
creativitat són una manera de dur-ho a terme.
- Aprenentatge
en línia: És una eina que permet als estudiants accedir a l'educació
en qualsevol lloc i en qualsevol moment. És una opció flexible i
accessible que pot ser útil per a estudiants amb diferents necessitats.
En síntesi, l'educació disruptiva és un nou paradigma educatiu que s'adapta als
canvis socials i tecnològics del segle XXI. L'educació disruptiva
posa l'estudiant al centre del procés d'aprenentatge i utilitza la tecnologia
per crear experiències d'aprenentatge més interactives i immersives.
El paper de la IA en l’educació disruptiva
La intel·ligència artificial (IA) no va pas néixer ahir,
malgrat que en parlem molt darrerament, sinó que porta una dècada entre
nosaltres, en segon pla, podríem dir. La IA té el potencial de revolucionar l'educació d'una
manera disruptiva, i ens ofereix noves maneres d'aprendre i d'ensenyar.
Ens pot ajudar a:
- Personalitzar
l'aprenentatge: La IA ens pot ser útil per recopilar dades sobre els
estudiants, com ara el seu rendiment, les seves preferències i els seus
estils d'aprenentatge. Aquestes dades es poden utilitzar per crear situacions
d’aprenentatge personalitzades que s'adaptin a les necessitats individuals
de cada alumne.
- Automatitzar
tasques repetitives, com ara la correcció d'exercicis o la generació
de resums de contingut. Això alliberaria el temps dels professors per
centrar-se en tasques més creatives.
- Oferir
aprenentatge en temps real, és a dir, crear entorns d'aprenentatge en
temps real que permetin als estudiants interactuar amb el contingut i
obtenir feedback immediatament. Això els pot ajudar a aprendre de
manera més eficient.
Alguns exemples concrets de com la IA s'està utilitzant ja
en l'educació disruptiva inclouen: plataformes d'aprenentatge en línia
personalitzades, tutors virtuals, o simuladors i jocs educatius.
En general, la IA té el potencial de fer que l'educació sigui més accessible,
eficaç i interessant. A mesura que continuï desenvolupant-se, és
probable que descobrim nous usos de la tecnologia en l'educació disruptiva i
innovadora.
Per acabar, entre els cada cop més nombrosos exemples de com
la IA s'està utilitzant en educació disruptiva a Catalunya destaquem el projecte
"E-learning per a la inclusió" que utilitza la IA per crear
materials educatius personalitzats per a estudiants amb necessitats educatives
especials. Aquests materials inclouen recursos visuals, auditius i tàctils. O el
projecte "IA en educació”, una iniciativa del Departament
d'Educació de la Generalitat de Catalunya que ofereix recursos, experiències i
formació als professionals de l'educació que vulguin utilitzar la IA a les seves
aules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada