Les proves PISA són una eina valuosa d’avaluació per entendre i millorar els sistemes educatius en una perspectiva global
Per Jordi Viladrosa i Clua
El report PISA (Programa Internacional d’Avaluació d’Estudiants)
és un estudi elaborat per l'Organització per a la Cooperació i el
Desenvolupament Econòmic (OCDE) que avalua el rendiment acadèmic dels
estudiants de quinze anys en diferents països. Aquest informe rigorós i que
parteix d’activitats d’avaluació de tipus competencial s'ha convertit en una
referència clau per entendre i comparar els sistemes educatius a escala
mundial. Algunes de les raons per les quals aquest report té rellevància són:
- Comparació
Internacional: L'informe PISA permet comparar el rendiment educatiu de
diferents països i regions. Aquesta comparació proporciona indicadors
sobre quines pràctiques educatives són més efectives i pot ajudar les
administracions educatives dels països a identificar àrees de millora.
- Benchmarks
Internacionals: L'estudi estableix benchmarks internacionals en
les àrees d'aprenentatge clau com matemàtiques, ciències i comprensió
lectora. Aquests “índexs de referència” poden ser utilitzats pels governs
de cada país per avaluar el seu propi rendiment i establir objectius per a
la millora.
- Identificació
de Tendències: El report PISA permet identificar tendències en
l'educació i el rendiment estudiantil al llarg del temps. Això pot ajudar
a preveure i abordar problemes emergents o canvis necessaris en els
sistemes educatius.
- Foment
de la Transparència: L’estudi fomenta la transparència en els sistemes
educatius en proporcionar dades accessibles i comparables. Aquesta
transparència pot ajudar a responsabilitzar els governs, els educadors i
els responsables de les polítiques educatives.
- Identificació
de Desigualtats: Aquest report també destaca les desigualtats en
l'educació, incloses les disparitats en el rendiment entre grups
socioeconòmics. Aquesta informació pot ser crucial per abordar les
desigualtats i millorar l'equitat en els sistemes educatius.
Tot i això, cal tenir en compte que l'informe PISA no
mesura tots els aspectes rellevants de l'educació i que hi ha crítiques i
debats sobre el seu enfocament i les seves implicacions polítiques, com és
natural. Malgrat això, continua
sent una eina valuosa d’avaluació per entendre i millorar els sistemes
educatius en una perspectiva global.
PISA avalua la qualitat dels sistemes educatius entenent per
qualitat l'alt rendiment de tots els alumnes. El països amb millors resultats
no solament tenen un bon resultat sinó que, a més a més, són inclusius, i ho
són de tot el sistema. La mostra de participants d'un país/estat/regió es fa
d’acord amb unes normes tècniques estrictes del Consorci de PISA.
El report PISA 2022 al nostre país
A l’estat espanyol en general i, més encara, a Catalunya els
resultats obtinguts són preocupants. Les reaccions han estat les esperades i
han tingut un fort ressò en els mitjans de comunicació. Els sistemes educatius,
però, són complexos i no solen respondre bé a les presses i a les accions
efectistes. Qualsevol
llei o política educativa que s’implementi vol temps perquè s’acabi consolidant
i vol també una avaluació constant de seguiment per tal de corregir allò que no
funciona prou bé.
Quan reaccionem aïradament pels resultats d’una prova
externa que mesura aspectes que potser no havíem considerat prioritaris o que
hem treballat a les aules amb enfocaments metodològics diferents dels que han
estat utilitzats en les proves com les que comentem en aquest article, estem
acceptant que no es tracta d’un problema conjuntural i que en matèria d’educació calen més
consensos a mitjà i a llarg termini. El tan vituperat model
competencial, al qual s’atribueixen tots els mals, és molt lluny encara de les
nostres aules i tots sabem que no és cert que sigui incompatible amb la
memorització i els coneixements, ans al contrari. Com diu Héctor Ruiz, “memòria
i aprenentatge són indissociables”.
Les
proves PISA no estan pensades per a ser la selectivitat dels sistemes educatius
dels països que les fan (81, en aquesta ocasió). No mesuren un
currículum concret. Sí que posen el dit a la nafra, però, d’una societat que en
els darrers anys ha canviat moltíssim. L’ensenyament contínuament discutit que
procuren les institucions educatives, els diferents models educatius que es
promouen en el si familiar, la falta d’acord a l’hora de definir quin ha de ser
el currículum bàsic i comú que han d’assolir els alumnes, la crisi dels models
de professor que ens calen, les innovacions, que no ho són tant, a cop de
decret, i uns recursos mal repartits, entre altres aspectes, estan estressant
el sistema educatiu per totes bandes.
Què trobem a PISA 2022
El report PISA ens permet fer múltiples lectures dels
resultats obtinguts i dels indicadors que correlacionen algunes dades estudiades.
En aquesta edició, la competència matemàtica ha estat la principal i la
comprensió lectora i la científica han estat secundàries. La novetat és que el
2024 també es publicaran els resultats de les competències en pensament
creatiu, la financera i la d’aprenentatge al llarg de la vida, que també van
ser avaluades.
Analitzats globalment els resultats en matemàtiques, entre
2012 i 2022, i entre 2018 i 2022 destaca un acusat empitjorament a escala OCDE
(-21 punts), a Espanya (-11 punts), i la hipòtesi és si la causa han estat els
efectes de la pandèmia en els sistemes educatius. No obstant això, caldrà
esperar les dades dels pròxims cicles de PISA per confirmar-la.
El rendiment mitjà estimat d'Espanya (474) en lectura
no difereix significativament de la mitjana OCDE (476) ni del Total UE (475).
D’altra banda, el rendiment en ciències (485) tampoc no presenta
diferències estadísticament significatives amb la Mitjana OCDE (485) ni amb el
Total UE (484). A diferència del que s’ha dit en el cas de les matemàtiques, no
sembla que hi hagi indicis que la situació pandèmica hagi afectat l'evolució
dels resultats en lectura i ciències, ja que durant el període 2018-2022 les tendències,
a escala global, són continuistes pel que fa a les del període 2012-2018.
L’anàlisi del rendiment dels estudiants pel que fa al grau
d’inclusivitat dels sistemes educatius dels països participants se centra en
quatre aspectes: gènere, immigració, titularitat del centre i estatus social,
econòmic i cultural. S’estudia la capacitat dels sistemes educatius de combinar
nivells alts de rendiment amb l’equitat en educació. Com ja havia passat en informes
anteriors, els
resultats de PISA 2022 mostren que un alt rendiment i una equitat més gran en
l'educació no són mútuament excloents.
Una dada que es va repetint a cada avaluació significativa
és que a la majoria dels països, de mitjana, les noies superen els nois en
lectura i, en grau més baix, els nois superen les noies en matemàtiques. En
ciències, les diferències per gènere no són significatives.
Pel que fa a l’índex de l’estatus social, econòmic i
cultural (ISEC), que combina el nivell educatiu i professional més alts dels
pares i les possessions de la llar, de mitjana, als països de l'OCDE, els
estudiants socioeconòmicament afavorits van obtenir 93 punts més en
matemàtiques que els estudiants desafavorits. A Espanya, aquesta bretxa de
rendiment és de 86 punts.
Propostes per a la millora de la governança educativa
Sense ànim de tenir la clau màgica de la solució a tots els
problemes, proposo tot seguit algunes accions que, al meu, entendre, podrien
ser útils:
·
Revisar i actualitzar el currículum actual perquè
els objectius d’aprenentatge a assolir estiguin més ben definits i siguin
més concrets per a cada final de cicle o etapa. Aquests objectius i els
continguts que hi estan vinculats han de ser els elements clau per a les
planificacions didàctiques. Cal trobar la manera d’encaixar amb la pràctica
docent l’anomenat model educatiu competencial sense estridències.
·
Les metodologies emprades han de comptar
amb evidències científiques de la seva utilitat i seran els professors i els
equips docents els qui decidiran quines són les més oportunes a cada realitat. Les
anomenades “situacions d’aprenentatge” són una eina més de planificació, però
no l’única. Treballar
per projectes és compatible amb fer una classe basada en la instrucció directa
i cal evitar les polaritzacions. Cada professional sabrà què cal fer
en cada moment del procés d’aprenentatge.
·
L’ascensor social ha de tornar a ser una
eina clau de millora personal i el resultat natural d’haver assolit els
aprenentatges previstos de manera sòlida. Un alumne que no assoleix els mínims
previstos no pot avançar al cicle o curs següent. L’organització escolar ha de
ser flexible i ha de comptar amb els recursos necessaris segons les
peculiaritats de cadascun dels centres educatius. L’educació inclusiva ha de superar el seu marc teòric i
ha de ser una realitat tangible a cada aula on faci falta. I un fet que
és de sentit comú: a les aules s’hi ha de poder fer classe i els alumnes tenen
dret a rebre una docència de qualitat.
·
La formació inicial i contínua del
professorat ha de tenir solidesa teòrica i pràctica. Els cursets que no
aporten gran cosa més que trobar-se unes quantes persones per parlar d’alguna
cosa, no poden ser tinguts en compte per a cap acreditació formal. La formació
en centre ha de tenir prioritat i s’ha de vincular a necessitats concretes i
consensuades que acabin fent viable la transferència dels continguts apresos. Caldria fer un nou plantejament
dels criteris que es demanen per a accedir a la professió i del pla
d’estudis que ofereixen actualment les facultats d’educació.
·
L’administració educativa ha de ser el
pal de paller organitzatiu del sistema entès de manera global, ha de tenir un
nord clar, definit i fruit del consens, sigui quina sigui l’orientació política
del govern de torn. Ha de liderar aquest procés a través dels organismes
imprescindibles, ni un de més; i és imprescindible optar per una
desburocratització contundent i efectiva. L’element nuclear ha de ser cadascun dels centres
educatius, que ha de comptar amb una adequada i pertinent avaluació.
Això també demana aplicar una política descentralitzada.
Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/pisa-un-referent-internacional-davaluacio-educativa/