Sense memòria no recordaríem que existim
“El cervell no conservarà cap informació que no hagi merescut la nostra atenció“
Héctor Ruiz Martín, biòleg i investigador en els àmbits de la psicologia cognitiva de la memòria i l'aprenentatge, ha estat professor a l'educació secundària i a la universitat. Actualment, dirigeix la International Science Teaching Foundation. En els darrers quinze anys, ha treballat en el desenvolupament de recursos educatius fonamentats en l'evidència científica al voltant de l'aprenentatge. A més, ha estat assessor de diversos governs i institucions educatives a Espanya, Àsia i Llatinoamèrica. Hèctor Ruiz és també autor de ¿Cómo aprendemos? (Editorial Graó y ISTF), Aprendiendo a aprender (Editorial Vergara), Conoce tu cerebro para aprender a aprender (ISTF) i Edumitos. Ideas sobre el aprendizaje sin respaldo científico (ISTF).
Amb una prosa àgil, un llenguatge divulgatiu i un to formal,
Héctor Ruiz ens presenta aquest assaig sobre què és la memòria, com funciona i
quina relació té amb l’aprenentatge. Amb nombroses referències a estudis i
recerques i el testimoni de casos reals, ens va endinsant en els factors que hi
influeixen i en els motius de les seves fallides en tantes ocasions sigui quina
sigui l’edat de la persona que en viu l’experiència. La seva lectura interessa
a un públic general, especialment, però, als professionals de l’educació i als
pares i mares, sempre tan preocupats per com s’adquireixen els aprenentatges
imprescindibles per anar pel món ben preparats.
Tipus de memòria
A “Los secretos de la memòria” trobem referències contínues
a les diferents funcions que té cada classe de memòria i com interactua
cadascuna d’elles amb diverses àrees del cervell. Quan rebem informació a través dels sentits és
enviada al cervell, que la processa i, amb les condicions pertinents, la podem
recuperar. Això té lloc amb el protagonisme d’alguna de les memòries
de què disposem:
1. Memòria
sensorial. Si volem prolongar el processament de la informació que rep el
cervell, més enllà del que dura aquest tipus de memòria es requereix atenció.
2. Memòria
de treball. El cervell rep informació de l’entorn i del subconscient. Es tracta
d’un espai mental on raonem, recordem i imaginem.
3. Memòria
a llarg termini. Ens permet desar una informació en un estat inactiu, fora de
la consciència, i recuperar-la més endavant. La podem subdividir en altres
classes de memòria.
3.1.
Memòria declarativa o memòria explícita. Ens
permet emmagatzemar informació que podem expressar verbalment.
3.1.1. Memòria
autobiogràfica (o episòdica). Emmagatzema els records de les nostres vivències:
fets específics vinculats a un lloc i a un temps determinats on estàvem
implicats. Està relacionada amb l’hipocamp.
3.1.2. Memòria
semàntica. Conté els nostres coneixements: dades i conceptes deslligats del
context on es van adquirir.
3.2.
Memòria implícita: memòria procedimental. No
depèn de l’hipocamp. És lenta i requereix diverses sessions de pràctica fins a
dominar una nova habilitat.
4. Altres classes de memòria són la memòria espacial o la memòria prospectiva.
No hi ha raonament ni aprenentatge sense memòria
Afirma Ruiz que la memòria és la nostra capacitat d'aprendre qualsevol
cosa i que el nostre cervell canvia les nostres experiències i accions.
Gràcies a aquests canvis en l’estructura del cervell podem respondre de manera
diferent la pròxima vegada que hi accedim. Són, de fet, diferents memòries que
s'ocupen de diferents objectes d'aprenentatge i que fins i tot depenen de
diferents àrees del cervell.
Tots
els nostres aprenentatges: coneixements, idees, habilitats, els fem gràcies a
la memòria. El nostre autor insisteix en diversos llocs del llibre
que la memòria no és tant un magatzem de dades com una xarxa de significats que
ens permeten interpretar el món al nostre voltant, raonar, resoldre problemes,
etc. i recordar el rerefons de les nostres experiències.
Per això, sosté Ruiz que la millor manera de treballar la
memòria no és altra que fer-la viva a través de l’aprenentatge. Així, doncs, “aprendre
consisteix sovint a acumular noves dades i fets que amplien les nostres
estructures conceptuals. En altres ocasions, aprendre consisteix a establir
noves connexions entre alguns dels nostres coneixements previs, amb l’objectiu
de construir noves idees i conceptes”.
I l’herència genètica, què hi té a veure? Ruiz afirma que “és indiscutible que l’habilitat per a aprendre té una base hereditària, malgrat que la genètica no és l’únic factor determinant. L’ambient i l’experiència intervenen en la propietat de canviar que té el cervell; això és la neuroplasticitat”.
La mala experiència d’oblidar allò que volem recordar
Héctor Ruiz es pregunta si l’oblit existeix perquè els
records desapareixen de la nostra memòria o bé perquè no aconseguim trobar-los,
encara que hi siguin. Els capítols tres, quatre i cinc del llibre ens ofereixen
una àmplia resposta a aquesta qüestió. S’hi esmenta Hermann Ebbinghaus, famós
per la primera corba de l’oblit, un gràfic que constata com a mesura que passa
el temps anem oblidant allò que havíem après i com és possible de tornar-ho a
aprendre amb menys esforç que si no ho haguéssim après mai.
Segons el nostre autor, la major part dels psicòlegs
cognitius expliquen l’oblit com una pèrdua d’accessibilitat a uns records que
potser continuen disponibles en algun racó de la memòria. I la interferència que
provoca el fet que uns records es barregin amb uns altres en podria ser la
causa principal. També cal tenir en compte que hi ha un modulador que no acabem de tenir controlat del
tot: el factor emocional, que pot requerir més atenció.
De vegades, recordar els fets de manera fiable i completa té molta importància. És en aquesta part del llibre on Ruiz explica els avantatges de l’entrevista cognitiva en comptes de la hipnosi en aquests contextos. Generar i implantar falsos records compta amb evidència científica i cal tenir-ho en compte per diferenciar-los dels records genuïns. El seu avantatge és que obren la porta a imaginar-nos el futur.
Una aplicació pràctica, per acabar: aprendre és la millor manera d’exercitar la memòria i això es fa adquirint coneixements que puguem associar a allò que vulguem recordar, en unes condicions adequades i amb unes estratègies d’aprenentatge específiques i eficaces.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada