L'expressió oral a la Secundària: una eina essencial per a la comunicació

Com preparar un discurs eficaç

Per Jordi Viladrosa i Clua

Actualment, l'expressió oral és una eina essencial per a la comunicació en qualsevol àmbit de la vida. En educació, és especialment important que els alumnes de l'ESO i el batxillerat desenvolupin aquesta competència, ja que els permetrà expressar-se amb claredat, eficàcia i seguretat en diferents situacions comunicatives amb més o menys grau de formalitat. Gràcies a l'expressió oral s'aprèn a participar en l'aula, exposar temes, defensar idees i punts de vista i resoldre problemes de manera col·laborativa.

En aquest article es proposen una sèrie de consells per preparar un discurs oral eficaç. Tindrem en compte els aspectes següents: estructura, argumentació, creativitat, llenguatge, llenguatge no verbal, espai i temps i imatge personal, que coincideixen amb els criteris de realització de la rúbrica utilitzada per valorar els discursos dels estudiants que participen any rere any al Torneig de Discurs TEDIS, organitzat pel Centre d'Estudis Impuls Educació.

Elements d'un discurs

De manera breu, s'exposen a continuació les característiques de cadascun dels elements d'un discurs oral.

1. Estructura

El primer pas per preparar un discurs oral és definir-ne l'estructura. Ha de ser clara i concisa, i ha de permetre a l'orador organitzar les idees de manera lògica.

Una estructura típica per a un discurs oral consta de les següents parts:

• Introducció: l'orador ha de presentar el tema i copsar l'atenció del públic.
• Cos: qui exposa ha de desenvolupar el tema, presentant els arguments i les proves que el sustenten.
• Conclusió: és on cal resumir les idees principals i deixar una impressió positiva en el públic.

2. Argumentació

Els arguments són el nucli de qualsevol discurs oral. Han de ser sòlids i convincents, i s'han de recolzar en proves. Hi ha diferents tipus d'arguments, com ara els arguments de fet, els arguments d'autoritat, els arguments d'analogia o els arguments de causalitat. L'orador ha de triar el més adequat per al seu discurs.

 

3. Creativitat

Aquest és un element important, ja que en depèn que el discurs sigui més atractiu i memorable per al públic. Entre els recursos que podem utilitzar per afegir creativitat tenim l'ús d'imatges, metàfores o anècdotes. També es pot fer servir l'humor o el suspens per mantenir l'atenció del públic.

4. Llenguatge

S'aconsella fer servir un llenguatge clar, concís i adequat al públic a què s'adreça l'exposició. De vegades serà millor evitar la utilització d'un llenguatge massa tècnic o especialitzat, encara que d'altres vegades això serà un element necessari. En tots dos casos cal procurar una pronunciació clara i comprensible.

5. Llenguatge no verbal

El llenguatge no verbal és tan valuós com el llenguatge verbal. L'expositor ha de mantenir una postura alçada i una mirada segura, i ha de fer ús de gestos i expressions facials que donin suport a les seves paraules amb naturalitat, sense perdre el contacte visual amb el públic.

6. Espai i temps

L'orador s'ha de familiaritzar amb l'espai on pronunciarà el discurs, i ha d'ajustar el to de veu i els moviments a la mida de la sala. També és important respectar el temps assignat.

7. Imatge personal

La imatge personal té un component subjectiu que cal controlar perquè pot influir en l’èxit d'una exposició oral. L'orador s'ha de vestir adequadament per a l'ocasió, i ha de ser conscient que és una eina de comunicació rellevant.

Consells per a professors

Preparar els alumnes per pronunciar un discurs oral o dur a terme una exposició requereix mètode, paciència i pràctica. Per això serà primordial, per exemple:

• Oferir oportunitats de pràctica: Els alumnes han de tenir l'oportunitat de practicar les exposicions orals en diferents contextos de manera planificada i sistemàtica. Això els ajudarà a desenvolupar la seva confiança i a millorar la seva capacitat d'improvisació. Això implica que han d'estudiar el tema que exposaran, practicar el seu discurs i assajar-ne la presentació.
• Oferir feedback: Els professors han d'oferir als alumnes un feedback constructiu i orientat a l'aprenentatge. Es pot fer individualment o amb consells adreçats a tot el grup.
• Crear un clima de confiança: Els alumnes han de sentir-se còmodes a l’hora de parlar en públic. Per això, els professors poden fomentar la participació dels alumnes en un ambient de respecte.

 

Exemple pràctic

Imaginem que un grup d'alumnes de 4t d’ESO ha de defensar un posicionament personal sobre l'impacte del canvi climàtic al planeta. Els alumnes han de preparar un discurs oral de 5 minuts, posem per cas, en què han d'exposar les principals idees i arguments sobre aquesta qüestió.

Suggerim seguir els passos següents:

1. Investigar el tema per recopilar informació sobre les principals dades i arguments.
2. Organitzar la informació que han recopilat, de manera que el discurs sigui clar i concís d'acord amb les normes o les bases.
3. Escriure un guió que els ajudi a organitzar les idees i a controlar el temps.
4. Practicar el discurs en veu alta, davant d'un mirall o davant d'un company, amic o familiar, i fins i tot gravar-lo per mirar-lo més tard per identificar possibles errors i millorar la claredat i la precisió del llenguatge.

Pel que fa a l'estructura de la seva exposició, els alumnes es poden basar en les tres parts clàssiques:

• Introducció: heu de presentar el tema de l'exposició i plantejar la tesi que defensaran.
• Desenvolupament: han d'exposar les principals dades i arguments que donen suport al plantejament.
• Conclusió: presentar un resum de les idees principals de la seva exposició i reafirmar-ne el raonament o la tesi.

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/lexpressio-oral-a-la-secundaria-una-eina-essencial-per-a-la-comunicacio/

Discursos emblemàtics per continuar aprenent

Un discurs és una manera d'entendre el món, d'ensenyar alguna cosa nova i de promoure una acció concreta.

Per Jordi Viladrosa i Clua

L'art de persuadir els altres sempre ha tingut l'oratòria com a aliada, una aptitud amb què s'aconsegueix un discurs que comuniqui un missatge rellevant i clar, on és tan important el llenguatge verbal com el corporal. La seva estructura és fonamental perquè enganxi a l'audiència i capti allò que realment vol transmetre qui ho pronuncia.

En aquesta ocasió, ens centrarem en l'anàlisi de cinc discursos que, entre molts altres que han deixat empremta en la nostra història contemporània, aporten elements de valor innegable per al progrés de la societat i ens recorden que els drets i els valors es defensen i es viuen per aconseguir que entre tots construïm un món millor.

 

El primer que m'ha semblat oportú comentar és el de Winston Churchill el 1940, "We Shall Fight on the Beaches” (Lluitarem a les platges). Aquest discurs icònic va ser pronunciat durant la Segona Guerra Mundial. Churchill hi va transmetre determinació i resistència davant l'adversitat, la capacitat de lideratge i la mobilització de la voluntat col·lectiva i la defensa dels valors democràtics. Es considera un dels discursos més emblemàtics de la història. Entre els aspectes més rellevants tenim els següents:

·        Churchill va destacar la determinació de la nació britànica i la disposició a lluitar contra l'ocupació nazi.

·        Va emfatitzar el valor i el sacrifici dels soldats i el poble britànic a la defensa del seu país.

·        Churchill va subratllar la importància de l'aliança entre la Gran Bretanya i els seus aliats, i la necessitat de mantenir la solidaritat i el suport mutu davant de l'enemic.

·        Malgrat les dificultats i la incertesa, Churchill va transmetre un missatge d'esperança i fortalesa.

 

"I Have a Dream " (Tinc un somni) és el discurs pronunciat per Martin Luther King Jr. el 1963. Hi va advocar per la igualtat racial i la justícia social, la capacitat d'inspirar les masses, la visió d'un món millor i més just, i una invitació a l'acció i la unitat. Aquests són alguns dels seus punts clau:

·        Luther King Jr. va denunciar la discriminació racial i la injustícia que patien els afroamericans als Estats Units. Va posar èmfasi a garantir la igualtat de drets per a tots els ciutadans, sense tenir en compte el color de la pell.

·        Va visualitzar un món on totes les persones, sense importar el seu origen ètnic, visquessin juntes en harmonia i es tractessin amb respecte mutu.

·        Luther King Jr. va advocar per la no-violència com a mitjà per aconseguir el canvi social. Inspirat per la filosofia de Mahatma Gandhi, va promoure la resistència pacífica i la protesta no violenta com a eines poderoses per lluitar contra la injustícia i aconseguir la igualtat.

·        Va reivindicar els drets civils com a drets inalienables i fonamentals de totes les persones. Va demanar la protecció dels drets de vot, la igualtat d'accés a l'educació i la justícia, i la fi de la discriminació en totes les seves formes.

·        Va instar l'audiència a actuar i lluitar per la justícia i la igualtat. Va animar les persones a no defallir per tal de buscar un món millor i els va infondre l’esperança que, malgrat els desafiaments, el canvi era possible.

 

El discurs de Pau Casals davant les Nacions Unides, conegut com el "Discurs de la Pau", va ser pronunciat el 24 d'octubre de 1971 a la seu de l'ONU a Nova York. Es va convertir en un símbol d'esperança i de defensa de la pau i la necessitat de deixar de banda les diferències. En ell, Pau Casals va abordar diversos punts clau:

·        Va fer una crida a buscar la pau i la fraternitat entre els pobles del món. Per això va animar a abandonar la violència i la guerra, i a procurar la resolució pacífica dels conflictes internacionals.

·        Casals va denunciar la creixent despesa en armes i la carrera armamentista entre les nacions. Va instar a redirigir aquests recursos cap al benestar de la humanitat , especialment en termes d'educació, salut i erradicació de la pobresa.

·        Pau Casals, reconegut violoncel·lista i director d'orquestra, va ressaltar el poder de la música com un llenguatge universal que transcendeix les barreres culturals i lingüístiques. Va posar èmfasi en la seva capacitat per inspirar i unir les persones al voltant de valors comuns.

·        Va emfatitzar la importància d'educar les generacions joves en els valors de la pau, el respecte mutu i la justícia. Va destacar el paper fonamental dels joves en la construcció d'un món millor i va animar a protegir i nodrir-ne l'esperit.

 

Un dels discursos més emblemàtics de Sant Joan Pau II és el que va pronunciar el 2 de juny de 1979 en la primera visita al seu país natal, Polònia, durant el seu papat. Aquest discurs, conegut com el "Discurs de Varsòvia", és considerat històric i significatiu per diverses raons:

·        Sant Joan Pau II va encoratjar els polonesos a mantenir la fe i l'esperança enmig de l'opressió i la lluita per la llibertat. Les seves paraules van inspirar el poble polonès en la seva lluita per la democràcia i els drets humans.

·        Va reafirmar la seva creença en la llibertat com un dret fonamental i va defensar la dignitat de cada persona com a imatge de Déu.

·        El discurs de Sant Joan Pau II a Varsòvia també va ser una invitació a mantenir la fe i els valors morals en una època d'agitació i de conflicte. Va posar èmfasi en la importància de la fe a la vida de l'individu i de la societat.

Les principals aportacions de Sant Joan Pau II durant el seu papat van més enllà d'un sol discurs. No hi ha dubte que va ser un prolífic autor i teòleg. Els seus escrits comprenen una àmplia gamma de temes, des de la moral i l'ètica fins a la teologia de la sexualitat i la vida humana. Actualment, continua sent una font d'inspiració per a milions de persones a tot el món.

 

A "The Power of Introverts" (El poder dels introvertits), l'autora del qual és Susan Cain (2012), es destaquen les qualitats i fortaleses dels introvertits en un món sovint afavoridor dels extravertits. Promou la defensa de la diversitat i la valoració de diferents perspectives i personalitats. En ell, Cain:

·        Subratlla que ser introvertit no és negatiu o que necessita ser corregit, sinó que és una valuosa manera de ser i contribuir al món. Ressalta les qualitats positives d'aquestes persones, com la capacitat de reflexió profunda, l'escolta activa, la creativitat , el pensament independent i la resolució de problemes.

·        Argumenta que els millors resultats s'aconsegueixen quan els equips de treball inclouen tant introvertits com extravertits. Ressalta la importància de reconèixer i aprofitar les habilitats i contribucions úniques de cada grup, promovent un equilibri que fomenti la diversitat de pensament i la col·laboració efectiva.

·        Advoca per crear entorns que permetin als introvertits ser autèntics i desenvolupar les seves fortaleses individuals. Destaca la importància de cultivar l'autoestima i la confiança en ells mateixos, i com això contribueix al benestar personal i a l'èxit en diversos àmbits de la vida.

·        Promou un canvi cultural en què es valori i es doni suport a la diversitat de personalitats. Proposa la creació d'espais i oportunitats que fomentin la participació equitativa on tothom sigui escoltat i apreciat.

 

Elements comuns a tots ells

Tot i que els discursos que hem escollit aborden temes diferents i van ser pronunciats en contextos històrics i culturals diferents, hi ha alguns punts que tots tenen en comú:

·        Inspiració i motivació Busquen inspirar i motivar l'audiència. Ja sigui mitjançant l'expressió d'un somni, la invitació a l'acció, o el foment de la determinació i la valentia, cada discurs té com a objectiu transmetre un missatge poderós que inspiri les persones a canviar i a lluitar per allò amb què creuen.

·        Lluita per la llibertat i la igualtat: Aborden la lluita per la llibertat, la justícia i la igualtat en diferents contextos. Ja sigui la lluita contra la discriminació racial, el totalitarisme o l'opressió, tots aquests discursos defensen la idea que totes les persones han de ser tractades amb igualtat i tenir oportunitats justes.

·        Superació d'obstacles i adversitats Cada discurs fa referència a la superació d'obstacles i adversitats. Ja sigui la resistència contra l'ocupació nazi o la lluita contra l'opressió, aquests discursos destaquen la importància de perseverar enmig de les dificultats i mantenir l'esperança d'un futur millor.

·        Valor i sacrifici: Emfatitzen el valor i el sacrifici com a elements fonamentals per aconseguir el canvi. Destaquen la importància de la valentia individual i col·lectiva, així com el compromís de lluitar per principis i valors més elevats, fins i tot quan això impliqui sacrificis personals.

·        Invitació a la unitat i solidaritat. Cada discurs convida particularment a la unitat i la solidaritat, ja sigui entre diferents grups ètnics, països o individus. Ressalten la importància de treballar junts, superar les divisions i unir-se darrere d'un objectiu comú.

 

En conjunt, aquests discursos demostren el poder de l'oratòria per transmetre missatges inspiradors, motivar les persones i impulsar el canvi a la societat. Darrere de cadascun hi ha molta feina, talent i capacitat d'emocionar-se i d'emocionar portant les paraules que s'han escrit en un paper a una audiència que s'interessarà pel contingut i per incorporar el missatge transmès a la seva pròpia vida.

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/discursos-amb-impacte/

Qualitat del sistema educatiu i dels centres escolars

Hi ha alguns indicadors clau per determinar el grau de qualitat en l'educació 

Per Jordi Viladrosa i Clua 

Definir què entenem per qualitat educativa i quins procediments són els més idonis per mesurar aquest constructe ha estat i continuarà sent un tema de debat entre els administradors de l'educació, les famílies, el professorat i tots els interessats en aquesta qüestió. La bibliografia és abundant i ens mostra que no hi ha un únic enfocament global, sinó múltiples aspectes d'una mateixa realitat. El que es procura en aquest article és dilucidar algunes constants, indicadors o punts clau en què sembla que hi hagi més coincidències entre els diversos actors implicats. No en va és aquest un repte per a qualsevol govern i, per extensió, per a tota la societat.

S'afirma a la Declaració d'Incheon (2015) que “la qualitat de l'educació suposa almenys que els alumnes adquireixin competències bàsiques de lectura, escriptura i càlcul, que seran els pilars per a l'aprenentatge futur, així com per a les competències d'ordre superior. Per això són indispensables, d'una banda, mètodes i continguts pertinents d'ensenyament i aprenentatge que s'adeqüin a les necessitats de tots els educands i siguin impartits per docents qualificats, formació, remuneració i motivació adequades, que utilitzin enfocaments pedagògics apropiats i que utilitzin el suport de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) adequades”.

Punts clau a considerar

Penso que no ens costaria gaire posar-nos d'acord que els aspectes següents són alguns dels elements clau que podríem tenir en compte a l'hora de determinar la qualitat d'un centre escolar.

·        Enfocament en l'aprenentatge: Els centres escolars han de centrar-se en el progrés i l'aprenentatge dels estudiants, promovent l'ensenyament efectiu, les expectatives altes i la retroalimentació constant. Segons l'investigador australià John Hattie, les aspiracions que els progenitors tenen cap al futur de l'estudiant és el factor que més influeix, per sobre de l'estatus socioeconòmic.

·        Lideratge escolar efectiu La presència de líders escolars compromesos i capacitats és fonamental per millorar la qualitat educativa. Els líders han de fomentar una visió compartida i desenvolupar el talent del personal.

·        Participació de la comunitat La col·laboració entre escoles, pares i la comunitat en general és essencial per crear un entorn de suport perquè enforteix l'enllaç entre l'escola i el context social.

·        Equitat educativa Els centres escolars han de garantir que tots els estudiants tinguin igualtat d'oportunitats per accedir a una educació de qualitat, independentment del seu origen socioeconòmic, gènere, ètnia o altres característiques individuals. Segons Melvin Ainscow, quan s'avança en inclusió i equitat s'aconsegueix un impacte al rendiment general.

·        Avaluació i retroalimentació: Els sistemes d'avaluació formativa i la retroalimentació regular i significativa ajuden a millorar el rendiment estudiantil i guiar la presa de decisions pedagògiques.

·        Tecnologia educativa i aprenentatge digital: Estudis recents han investigat l'impacte de la tecnologia educativa en la qualitat de l'aprenentatge, així com el desenvolupament d'habilitats digitals en els estudiants i els seus professors i s'està debatent actualment com aconseguir una implementació efectiva d'eines digitals als centres escolars.

Mesura de la qualitat d'un centre educatiu

Tot i que cada país té els seus propis sistemes i enfocaments, hi ha alguns indicadors comuns que es consideren rellevants per avaluar la qualitat dels centres educatius. Sense ànim de ser exhaustiu, alguns dels més utilitzats són els següents:

·        Resultats acadèmics: S'avalua el rendiment dels estudiants en exàmens estandarditzats, taxes de graduació, percentatge d'estudiants que aproven l'EBAU/PAU i continuen estudis superiors, entre d'altres. Encara no s'ha generalitzat l'enfocament competencial que preveu l'última llei d'educació, la LOMLOE.

·        Avaluacions externes: Les avaluacions externes realitzades per organismes independents o institucions educatives proporcionen informació sobre la qualitat del centre, encara que se sol discutir l'enfocament i la interpretació dels resultats: proves de competències bàsiques, l'informe PISA, l'estudi internacional PIRLS…

·        Recursos i condicions d'ensenyament: Es considera la disponibilitat de recursos educatius, infraestructures adequades, accés a tecnologia, equipament, biblioteques, instal·lacions esportives, laboratoris, entre d'altres.

·        Qualificació, desenvolupament professional i formació del personal docent: S'avalua la qualificació acadèmica i la formació contínua del professorat, així com la seva participació en activitats de desenvolupament professional.

·        Utilització de pràctiques pedagògiques efectives: Observar l'ús de mètodes d'ensenyament que comptin amb el suport de la recerca i la implementació d'enfocaments pedagògics centrats en l'aprenentatge actiu en un enfocament competencial.

·        Clima escolar i satisfacció dels estudiants: Es té en compte la percepció dels estudiants sobre l'ambient escolar, la relació amb els docents, el suport emocional, la participació en activitats extraescolars, entre altres aspectes.

·        Participació dels pares i la comunitat: Es considera la col·laboració activa dels pares a la vida escolar, la participació en activitats, les relacions entre l'escola i el seu entorn.

·        Inclusió i equitat: S'avalua l'enfocament inclusiu del centre educatiu, la personalització de l'ensenyament, la igualtat d'oportunitats per a tots els estudiants i l'atenció a les necessitats específiques de suport educatiu.

Indicadors utilitzats pel diari El Mundo

El Mundo és un mitjà de comunicació que fa anys que publica la llista dels 100 millors col·legis segons els seus propis criteris. Els indicadors que utilitza en la seva avaluació i que poden variar d'un any a l'altre tenen en compte els factors següents, entre d'altres:

·        Els resultats acadèmics

·        La titulació i trajectòria del professorat

·        Els recursos i instal·lacions

·        Les activitats complementàries i extraescolars

·        La relació professor-alumne

És important tenir en compte que, quan s'escull un centre educatiu, a més, cal considerar altres aspectes i altres fonts d'informació per valorar-ne la qualitat educativa, ja que són múltiples els factors que cal tenir en compte segons les necessitats individuals de cada estudiant i la seva família.

Què busquen les famílies quan han d'escolaritzar els seus fills?

Abans dels terminis de matriculació que ofereixen els centres escolars i les administracions educatives, apareixen a la premsa i a múltiples publicacions articles en què se suggereixen alguns factors que s'han de tenir en compte a l'hora d’elegir un centre educatiu. Entre els més destacats tenim els següents:

·        Qualitat acadèmica. Això implica conèixer els resultats acadèmics del col·legi, la seva reputació i les estratègies pedagògiques utilitzades.

·        Ambient escolar i clima de convivència: Valoren un ambient escolar segur, inclusiu i respectuós on els seus fills i filles se sentin còmodes i motivats per aprendre. Busquen una escola que promogui relacions positives entre estudiants i professors, així com l'atenció a la diversitat i la promoció de valors socials.

·        Recursos i programes complementaris: Solen mostrar interès en els recursos i programes complementaris que ofereix l’escola, com ara biblioteques ben equipades, laboratoris científics, activitats extraescolars, esports, art, música, tecnologia, entre d'altres. Aquests recursos i programes ofereixen oportunitats addicionals per al desenvolupament integral dels estudiants.

·        Professorat qualificat i compromès: Valoren un professorat qualificat, experimentat i apassionat que estimuli el creixement acadèmic i personal dels seus fills i filles.

·        Relació entre la llar i el col·legi: Busquen un col·legi que fomenti una bona relació i comunicació amb les famílies. Els interessa estar involucrats en l'educació dels seus fills i filles i participar en la vida escolar, ja sigui a través de reunions, esdeveniments, activitats conjuntes o altres formes de col·laboració sempre que les trobin útils per als seus interessos.

·        Costos i accessibilitat: També tenen en compte la relació qualitat-preu del col·legi i la seva accessibilitat geogràfica. Consideren els costos de la matrícula, si n'hi ha, i les quotes de les activitats complementàries i extraescolars, així com la distància i la facilitat de transport a l'escola. Aquest factor es dona també als centres concertats i, en menor grau, en alguns centres públics ubicats en zones allunyades dels centres urbans. 

Bibliografia

García Arias, Toni (2020). Cómo mejorar la calidad educativa del centro. De la dirección al aula. Ediciones Pirámide.

Llobera, Gemma (2021). El benestar del docent, clau per a la qualitat educativa. Impuls Educació.

UNESCO (2015) Educación 2030. Declaración de Incheon. Marco de Acción. Hacia una educación inclusiva y equitativa de calidad y un aprendizaje a lo largo de la vida para todos.

Queralt Moreso, Dolors; Regí, Coral (2021). Què entenem per educació de qualitat? Fòrum Futurs de l’Educació.

---

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/qualitat-del-sistema-educatiu-i-dels-centres-escolars/

L’hàbit de llegir i la comprensió lectora

Entenem millor el que llegim quan tenim els coneixements i el vocabulari necessaris, sense gaires distraccions

Per Jordi Viladrosa i Clua

Ben segur que alguna vegada heu enviat un correu electrònic a algú i no us l’ha contestat com esperàveu. Potser teniu una experiència similar amb els missatges emesos a través de les diversíssimes xarxes socials. Ens podem preguntar en quin moment s’ha trencat l’acte comunicatiu i fins a quin punt això ha estat a causa de la poca perícia per part de l’emissor o de la insuficient comprensió lectora per part del receptor. Si entremig hi barregem una atenció dispersa o que estem immersos en la multitasca en la qual tots plegats hem sucumbit més sovint del que caldria, potser anirem entenent millor per què actualment l’hàbit de llegir amb la calma necessària va perdent aficionats.

Som d’una manera que maldem per trobar culpables a totes les nostres experiències negatives o mals resultats en proves internacionals com les que darrerament ens han mogut a escriure articles com aquest que estàs llegint. L’estudi PIRLS[1] de 2021 ha deixat els nostres estudiants de 4t de primària en un mal lloc pel que fa al grau de domini de la seva comprensió lectora i, malgrat que no hi ha gairebé res de nou que no se sabés, les diverses administracions educatives no han trigat gens ni mica a culpar-ne la pandèmia o les tecnologies, materialitzades en el genèric “les pantalles”. Al meu entendre, la pregunta que ens hem de fer és quines són les causes profundes d’aquesta situació i què s’hi pot fer per revertir-ho en el benentès que l’objectiu és aquest: llegir més, llegir millor, comprendre el que llegim i gaudir d’una bona literatura.

 

Llegim menys i ho fem d’una altra manera

Fa un temps, em comentava una alumna de 4t d’ESO que des de feia un parell d’anys el seu hobby per la lectura havia disminuït molt, que ja no llegia les novel·les que llegia anteriorment. I se’n feia creus perquè li agradava molt llegir i en gaudia, però que es trobava que havia de repartir el seu temps entre molts competidors del seu hàbit lector. No podem negar pas que les tecnologies, els algoritmes, els “infinite scrolls” han passat a formar part de nosaltres mateixos i que no sempre els governem sinó que ens governen. En el fons, això és el que em deia aquesta alumna. Amb textos cada cop més breus, vídeos d’un minut que s’acumulen als nostres telèfons intel·ligents, missatges que tenen limitats el nombre de caràcters i amb la immediatesa amb la qual volem tot allò que desitgem, ens preguntem encara per què hem deixat de llegir o per què no entenem prou bé el que llegim?

Paulo Cosín (2022) dedica a la comprensió lectora el capítol 3 del seu llibre Para qué leer. Fomentar la lectura en jóvenes y adolescentes. En l’esmentat capítol ofereix diversos consells a partir de l’obra de Trevor Cairney (2022) el qual pensa que “el més important que fem, com a lectors, és donar sentit a allò que llegim”. En aquest punt, és molt rellevant el rol de l’educador que consisteix a “crear un sentit de comunitat lectora mitjançant un ambient en el qual es consideri que la posada en comú dels textos és important i entretinguda”.

Sabem prou bé que llegir té molts beneficis per a la nostra ment, ens fa més cultes, ens aporta coneixements i facilita un ús constructiu del lleure. La tecnologia –tan criticada, però tan omnipresent- no és el nostre enemic; fins i tot pot ser una excel·lent aliada per compartir el que hem llegit, trobar recomanacions de llibres o fer-ne nosaltres mateixos; això sí, hem de ser conscients que cal fer-ne un ús responsable i dedicar-hi el temps oportú.

 

Alguns consells pràctics

Si el que ens interessa és trobar consells pràctics, Cristina Correro i Joan Portell acaben de publicar Lectures que fan lectors. L’educació literària d’infants i joves. Amb l’objectiu d’ajudar els infants a créixer com a lectors, proposen com triar les lectures tenint en compte els elements més destacats, tot procurant la qualitat. Em sembla que pot ser una bona guia per a tots aquells que vulguin ser mediadors o lectors mediadors, a més de l’interès natural que hi poden tenir els mestres, els qui gestionen les biblioteques, i els pares motivats per fer de la lectura una alternativa raonable a l’imperi de la superficialitat a la qual podríem estar sotmesos si no en som prou conscients. També és una bona opció el llibre Els beneficis de la lectura en veu alta, dels autors David Bueno, Anna Forés i Antoni Ruiz. Aquests autors afirmen que “les dades que s’obtenen en diversos estudis sobre els efectes de la lectura en veu alta indiquen que ajuda els infants a construir un vocabulari més ric, amb unes estructures sintàctiques més complexes i, per tant, amb més possibilitats d’entendre els textos i d’expressar de manera acurada qualsevol idea o sentiment”.

 

Temps, calma i estratègies renovades

A llegir se n’aprèn generalment a l’etapa d’educació infantil i fins als vuit o nou anys és una experiència que requereix temps i calma. Som molts els qui apostem per una escola que, sobretot a primària, dediqui el temps que calgui als aprenentatges bàsics i comuns, en la línia del que Joan Domènech escrivia al seu llibre Elogi de l’educació lenta. El problema el tenim a la secundària. És aquí on caldrà idear noves estratègies i educar lectors crítics per tal d’evitar que esdevinguin adults vulnerables. També caldrà posar èmfasi en allò que sabem que funciona si li donem la prioritat necessària i hi posem els recursos que ho fan viable. Em refereixo a les biblioteques de centre amb bibliotecari inclòs, a les d’aula, a oferir un ventall ampli de lectures i de qualitat literària, productes multimodals atractius, clubs de lectura, converses literàries entre iguals, o alumnes prescriptors de llibres a través de “booktrailers”, publicats al web de l’escola, per exemple.

 

 

Bibliografia

Bueno, David, Forés, Anna, Ruiz, Antoni (2023). Els beneficis de la lectura en veu alta. Grup Enciclopèdia.

Cairney, Trevor H. (2022). La enseñanza de la comprensión lectora. Ediciones Morata. 7ª edición.

Correro, Cristina; Portell, Joan (2023). Lectures que fan lectors. Eumo Editorial.

Cosín Fernández, Paulo (2022). Para qué leer. Fomentar la lectura en jóvenes y adolescentes. Ediciones Morata.

MEyC (2023). Estudio PIRLS. https://www.educacionyfp.gob.es/inee/evaluaciones-internacionales/pirls/pirls-2021.html

 

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/lhabit-de-llegir-millora-la-comprensio-lectora/

---

[1] L'Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora (PIRLS, Progress in International Reading Literacy Study en anglès) és un estudi de la IEA que avalua la comprensió lectora dels alumnes a 4t de Primària. Aquest estudi avalua les tendències en el nivell d’aprenentatge dels estudiants cada cinc anys des del 2001.

Neuroeducació i lectura en veu alta

 Llegir ens fa créixer i, fer-ho en veu alta, aporta nombrosos beneficis

Ressenya del llibre Els beneficis de la lectura en veu alta

Per Jordi Viladrosa i Clua

 

Els autors d’aquest llibre són especialistes en neuroeducació i amb aquest treball es proposen difondre la importància de compartir lectura en família i a l’escola, per a impulsar un millor desenvolupament cognitiu. David Bueno és investigador de genètica i professor a la Universitat de Barcelona; Anna Forés és doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i directora del postgrau de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona; i el doctor Antoni Ruiz col·labora en recerques del camp educatiu i social.

 

Llegir és complex i alhora, imprescindible. Fer-ho en veu alta facilita l’aprenentatge de la lectura en els infants. L’estudi fet per la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st de la Universitat de Barcelona analitza “la importància de llegir en veu alta” des de la perspectiva de la neurociència i de la pedagogia.

Els objectius d’aquesta recerca eren:

1.     Analitzar les bases teòriques sobre la lectura.

2.     Examinar els hàbits lectors entre la població de Catalunya

3.     Aportar estratègies pedagògiques per potenciar els hàbits lectors i els beneficis cognitius que comporten, a través de la lectura en veu alta.

La primera part se centra a respondre què implica per al cervell el fet de parlar, de llegir i de pensar, i en aquest ordre. La segona part presenta les característiques de l’estudi i proposa algunes aplicacions pràctiques en el camp dels sentits, de les emocions i l’estrès, l’anomenada teoria de la ment i el procés de maduració de les funcions executives.

Parlar

Un pensament complex es construeix amb lèxic i amb unes estructures sintàctiques compartides que permetin passar de l’aspecte biològic del qual parteix el llenguatge oral cap a un aspecte social i cultural com és el fet d’aprendre a llegir. Afirmen els autors que  “per llegir cal, primer, saber parlar”. I afegeixen: “Si la capacitat de lectura es basa, en bona part, en la capacitat oral del cervell, com més desenvolupada i madura estigui la parla, més fàcil i eficient resultarà aprendre a llegir”.

Llegir

L’aprenentatge de la lectura no forma part de l’automatisme biològic: requereix una tècnica específica i de tot un seguit d’interconnexions neuronals. “Llegir implica percebre, sentir, conèixer noves realitats i integrar-les dins de la pròpia ment, mitjançant el desxiframent de símbols abstractes”. Com veiem, és un element nuclear del sistema educatiu que demana un increment de l’atenció selectiva, la qual cosa s’aconsegueix amb l’augment de connexions amb l’escorça prefrontal.

En aquest punt del llibre, els autors esmenten que gairebé un centenar d’estudis afirmen que la lectura en suport paper permet comprendre millor allò que es llegeix, que és més fàcil recordar-ho i que facilita la reflexió crítica.

Pensar

La definició de pensament que ens proporcionen Bueno, Forés i Ruiz és la següent: “capacitat de transformar la informació que ens arriba per organitzar-la en idees, conceptes i representacions de la realitat, proporcionant un sentit a través de l’emoció”. Els mots, doncs, en formen part de manera indiscutible i llegir no és altra cosa que interpretar les paraules que conformen els textos o discursos. Les relacions bilaterals que s’estableixen les podem observar en la figura següent, extreta del llibre que estem comentant.

 Relació bidireccional entre el llenguatge oral, la lectura i el pensament creatiu, crític i reflexiu

Si llegir potencia la capacitat reflexiva del cervell també podem afirmar que, al mateix temps, estimula el pensament complex, a partir d’una millor organització de la memòria de treball.

Llegir en veu alta

Segons un informe citat pels autors i publicat l’any 2010 per l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), va quedar demostrat que “les persones que tenen uns millors hàbits lectors quan són infants treuen una puntuació més alta en l’adolescència”. Per tant, “llegir en veu alta pot millorar el seu desenvolupament social i emocional [...] i afavorir el desenvolupament cognitiu general”.

Aquest estudi que acabem d’esmentar i altres demostren que “la lectura en veu alta fa que creixi més fàcilment la complexitat sintàctica de les estructures lingüístiques”, especialment quan aquesta lectura és interactiva. A més a més, les dades indiquen que els infants tenen un vocabulari més ric i, per tant, tenen més possibilitats d’entendre els textos i d’expressar millor les idees i els sentiments. Fins i tot, es pot despertar l’interès i la motivació per llegir i, encara millor, fer-ho pel simple fet de llegir per plaer.

 

Elements destacats de la recerca de Llegir en veu alta

 

Com hem vist, a la primera part del llibre s’analitzen les bases teòriques sobre el que actualment sabem sobre la parla, la lectura i el pensament. En la segona part s’analitzen els hàbits lectors pel que fa a la lectura en veu alta entre la població de Catalunya, especialment entre adults amb infants a càrrec seu i que s’han recollit a través d’una enquesta. També hi trobem diverses propostes didàctiques i exemples sobre com treballar la lectura en veu alta per gaudir-ne i aprofitar-ho bé.

Destaquem alguns resultats d’aquest estudi amb ànim de persuadir el lector que els llegeixi en profunditat al llibre.

·        La lectura en veu alta facilita la integració somatosensorial dels diversos processos que formen part d’un aprenentatge.

·        El sistema de neurones mirall fa una funció important, ja que permeten aprendre a través de l’observació dels altres, per imitació.

·        Les emocions són patrons de reacció automatitzats, mentre que els sentiments, en canvi, són la racionalització i la verbalització que fem de les emocions un cop en som conscients.

·        Compartir estones de lectura amb els fills i filles a través, per exemple, de la lectura en veu alta, és, per tant, una manera molt important de generar vincles emocionals.

·        Compartir estones de lectura en veu alta agradables contribueix a incrementar les sensacions associades a la parentalitat positiva.

 

Un llibre, en definitiva, que no us decebrà i que us animarà a incorporar la lectura compartida a les vostres millors rutines per a convèncer-nos que llegir ens fa créixer. 

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/neuroeducacio-i-lectura-en-veu-alta/

Principis i eines per al foment de la lectura a l’aula

 “Els bons lectors apareixen quan contacten amb els millors professors de lectura: els bons llibres”.

Ressenya del llibre Animación a la lectura

Per Jordi Viladrosa i Clua

El llibre de Juan José Lage planteja deu principis per a l'animació i la promoció de la lectura a l'aula. “Perquè sempre hi ha un llibre per a un lector, només és qüestió de trobar-lo i encertar-lo amb els seus gustos i interessos”, afirma l’autor. Explica que per a redactar aquest manual ha aprofundit en les idees de professionals experts i diversos intel·lectuals i n’ha sortit un volum polièdric de deu cares amb la intenció d’afavorir el foment de la lectura.

Al pròleg s’hi planteja la pregunta de si l’escola pot fomentar la lectura i cita nombrosos autors per trobar una resposta amb regust de crítica pel que es pot fer i no es fa, o no es fa amb prou encert i entusiasme. Tot seguit exposa els deu principis que, a parer seu, són clau per a dinamitzar la lectura. El següent capítol el formen deu epílegs que contenen diverses propostes pràctiques centrades en la col·laboració família-escola, tenir un pla de lectura de centre o com celebrar el Dia del Llibre des de la biblioteca escolar, entre altres. Els nou annexos finals són models d’enquesta, fitxes, receptes i fins i tot un decàleg d’animació a la lectura.

L’amalgama de citacions, reflexions, fragments, etc. que trobem en aquesta obra s’aparta una mica del que habitualment es considera un manual. Té, però, l’avantatge que permet un pla de lectura o de consulta personalitzat, és a dir, a criteri i interès del lector.

A més de proporcionar-nos els deu principis per a fomentar la lectura, en aquest volum Lage aprofita per a fer un toc d’atenció, des del seu punt de vista, al maltractament de la literatura infantil i juvenil i una súplica constructiva per a demanar respecte per a les futures generacions.

Els deu principis que defineix Juan José Lage són els següents:

1. Excitar la curiositat i despertar sensibilitats.
2. L’hàbit i l’educació primerenca.
3. La importància de la narració oral.
4. L’exemple i els models.
5. La importància de la ficció o lectura literària.
6. Unir lectura i escriptura.
7. Ni demanar ni oferir res a canvi.
8. Desescolaritzar, desmitificar o desdramatitzar.
9. Educar en la llibertat i en la diversitat.
10. Respectar el ritme, l’època i la intimitat.

L'autor explica com excitar la curiositat i despertar la sensibilitat del lector que “no neix no lector sinó que es fa no lector”; dona pistes sobre com crear hàbit i generar una educació literària primerenca; pensa que la narració oral mereix més atenció, i mostra la manera de ser un model lector tant com a docent com a l'àmbit familiar. El text també defensa la unió entre la lectura i l’escriptura malgrat que compta amb poca aplicació pràctica a l'aula.

M'agrada especialment el capítol set, en el qual es defensa que “la lectura és un acte íntim i personal”. D’acord amb Daniel Pennac, un dels autors citats per Lage, ningú no hauria de ser obligat a llegir o fer cap activitat després de la lectura d'un llibre perquè l'obligació de fer-ho “mata el plaer de la lectura i la creativitat”. Quan els professors de literatura imposen emplenar fitxes del llibre llegit, respondre qüestionaris o fer exercicis lingüístics a partir d’un llibre que moltes vegades els alumnes llegeixen per obligació, sense haver pogut ni triar-lo entre una colla d’opcions, redueix el desig de llegir per plaer, cosa que pot portar a l'aversió a la lectura en el futur.

A més a més, aquesta manera de procedir comporta que el lector es concentri en certs aspectes del llibre en lloc de deixar-se endur per les pròpies interpretacions i connexions personals. Pennac, a "Com una novel·la" (1992), argumenta que l'obligació de llegir i analitzar obres literàries a l'escola pot matar l'amor per la lectura i la literatura en els estudiants i proposa un enfocament més obert i flexible, en què puguin triar lliurement allò que volen llegir, sense la pressió d'haver de complir tasques específiques després de la lectura. Segons l’escriptor francès, la lectura ha de ser una activitat voluntària i agradable, perquè convertir-la en una experiència poc gratificant pot limitar la creativitat i la imaginació, i descoratjar els joves de llegir per plaer.

Per a aquells a qui agraden els decàlegs i les idees presentades sintèticament, Lage presenta les deu propostes següents d’animació a la lectura:

1. No es pot animar a llegir cap lector si se l’obliga a fer-ho.
2. Qui anima a llegir un llibre, l’ha d’haver llegit ell abans.
3. L’animador ha de preparar estratègies variades i des de diversos punts de vista.
4. L’animador no es pot limitar a demanar una fitxa o un comentari de text com a activitat per a després de la lectura d’un llibre.
5. L’animador no pot basar la seva estratègia només en una possible trobada amb l’autor.
6. Animar a llegir no és compatible amb qualificar al lector.
7. Qui anima la lectura ha de procurar plantejar activitats creatives.
8. L’animació no es pot considerar un fracàs si només aconsegueix que s’hi involucrin pocs lectors.
9. Un llibre no és un objecte de culte, però tampoc de burla per part dels menys propensos a llegir.
10. Animar a llegir no és una competició.

Un llibre, doncs, per a qui vulgui aturar-se una mica en l’àmbit del pensament, per a reflexionar en el complex camí d’incitar, estimular i engrescar els potencials lectors per tal que descobreixin el seu propi itinerari de lectura.

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/principis-i-eines-per-al-foment-de-la-lectura-a-laula/

 

 

La lectura millora el desenvolupament del sentit crític

 

Entrevista a Paulo Cosín, director editorial d’Ediciones Morata i autor de “Para qué Leer” i “La emoción de Leer”

Per Jordi Viladrosa i Clua

Abril 2023

Em plau compartir amb Paulo Cosín aquest espai de diàleg en format entrevista que Impuls Educació ofereix als seus lectors. L'actual director editorial de ‘Ediciones Morata’ és un emprenedor il·lustrat amb un compromís professional indiscutible. El llibre que ha motivat aquesta trobada és “Para qué Leer. Fomentar la lectura en jóvenes y adolescentes”. Un repte tan necessari com complex. Cosín, home de reflexió profunda, però també home d’acció, tenia la intuïció que el llibre necessitava un company de viatge que el fes més complet. Una mena de segona part. És aquest el motiu que l’ha dut a publicar recentment “La emoción de Leer. Leer las emociones”, que té com a objectiu, segons l’autor, “explicar com la lectura ens permet comprendre i donar sentit a les nostres emocions i fer-ho d’una manera sana”.

 

JVC: Afirmes que cal provocar el desig de llegir perquè “qui no té l'oportunitat de conèixer l'interès que pot tenir la lectura, mai no serà lector”. És prou provocatiu un pla de foment de la lectura? Per què no dona millors resultats?

Paulo Cosín: Serien prou provocatius si partissin de l'interès del futur lector, per això cal començar des de les inquietuds dels alumnes, crear diàlegs, debats, explicar experiències i alhora persuadir que la lectura és bona per a ells i una eina exclusiva. I que suposa vèncer un esforç, i sense motivació no se superarà aquest esforç que a l'inici sempre és més gran.

JVC: La lectura com a entreteniment o per evasió té molta competència actualment. A més, afirmes que això la faria incompleta. Quines alternatives proposes? Com s'aconsegueix llegir voluntàriament, sobretot quan no es vol llegir?

PC: Plantejo arribar a la lectura, però no directament des de la lectura. Hi ha diversos exemples al llibre, un d'ells és l'audiovisual, també proposo projectes de l'alumne com a investigador.

JVC: Els resultats de les proves PISA alerten de l'estancament dels resultats de comprensió lectora als alumnes espanyols de 15 anys. Com podem dialogar o debatre sobre una lectura compartida si no s'ha comprès adequadament allò que s'ha llegit? Quin paper juga aquí la lectura com a aliada del pensament crític?

PC: La comprensió lectora es contrasta i s'enriqueix quan es comparteix, alhora que s'aprèn a respectar l'altre. Poden sorgir temes interessants d'una interpretació diferent d'un text, o es posa de manifest la coherència dels arguments, de les accions i emocions dels personatges. És comú l'ús de paraules de què hem assumit un significat i/o de les que desconeixem els matisos, quan compartim o dialoguem sobre les lectures és quan es contrasta el significat o s'enriqueix amb els matisos.

JVC: Els nostres adolescents estan absorbits per les xarxes socials, els youtubers i les sèries de televisió. Al llibre "Para qué Leer" assegures que “no es tracta de competir amb aquestes múltiples formes d'entreteniment” perquè la lectura té moltes altres funcions. Ens podries explicar algunes de les funcions que et semblen més interessants? Si no cal competir, quina altra opció és factible?

PC: Als tallers que imparteixo veiem un petit vídeo que expressa com els directors de les pel·lícules ens mostren una part del relat i que com més elements audiovisuals hi hagi més condicionats estem a interpretar el que succeeix influenciats pel que veiem, escoltem, etc. Així van comprenent que amb la lectura seran menys influenciables i més reflexius. Les emocions que experimentem són més profundes que intenses i això ens porta a un diàleg més reflexiu, i al desenvolupament del pensament crític, ja que tenim més temps per advertir la manca de coherència.

JVC: El “per a què” abans que el “per què”. Aquesta és la teva aposta, em sembla. Ho hem fet malament fins ara? On és el quid de la qüestió?

PC: La diferència entre plantejar-se la lectura a través d'un perquè a un per a què és passar d'una finalitat qualitativa (comprendre, aprendre) a una finalitat existencial que busca el sentit de ser de cada persona i d'aquesta a la seva comunitat. I no cal trobar-lo sinó estar en un procés de cerca continu; qui està en aquest procés de cerca desitjarà trobar-lo i descobrirà que llegir és una de les millors maneres. Això és molt important a l'adolescència. Aquest és el quid de la qüestió, què em fa diferent?

JVC: Estic ara davant d'un editor compromès fins al punt que acaba de publicar “La emoción de Leer”, un complement necessari de “Por qué Leer”. Apuntes que llegir no només ens fa més humans, sinó que facilita que comprenguem millor el nostre món emocional. Permet-me que utilitzi la teva pregunta més recurrent, per a què?

PC: La comprensió del nostre món emocional i la maduresa a què ens porta ens condueix a accions més sàvies que beneficiïn el nostre benestar. Si ens sentim culpables o ens tenim ira i no comprenem el sentit que això té, el més probable és que la manera com actuem ens generarà malestar.

JVC: M'ha semblat entendre que aconselles que cal deixar que els adolescents llegeixin el que els vingui de gust mentre llegeixin, sense que importi gaire què llegeixen. Això no seria defensar que qualsevol llibre és un bon llibre? Com estàs tan segur que qualsevol lectura permet comprendre i donar sentit a les nostres emocions?

PC: Defenso també la lectura obligatòria a l'escola, que hi ha una oferta molt àmplia perquè els alumnes puguin triar, i finalment que l'objectiu final com a educadors és que descobreixin la lectura lliure i voluntària, i que adquireixin l'hàbit.

En tota relació es produeix una emoció, i que comuniquem d'una manera o altra (de vegades amb un simple gest); la lectura és un procés de relació i, per tant, tota lectura té associada una emoció. La dificultat és en el procés d'honorar aquesta emoció i compartir-la.

 

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/la-lectura-millora-el-desenvolupament-del-pensament-critic/