14 de març del 2009

Gregorio Luri, L’escola contra el món

En començar a llegir aquest llibre pensava que seria una crítica més de les que ja existeixen al mercat bibliogràfic en matèria d’educació. Però tot just arribat a la pàgina onze ja vaig veure que m’ho passaria d’allò més bé perquè aposta per l’optimisme sense deixar de fer una crítica constructiva del que no li agrada del nostre sistema educatiu.
En aquest escrit m’he proposat de llistar-hi un seguit de citacions d’aquest professor navarrès que viu al Masnou. Treure de context una opinió, un raonament o el que sigui té els seus perills, en sóc ben conscient; però a mi m’han cridat l’atenció, entre d’altres, les següents afirmacions malgrat que la seva lectura mai no podrà substituir la de l’obra completa. Te la recomano.
1. “Sovint els manuals de pedagogia ofereixen una imatge excessivament negativa de l’escola tradicional i la contraposen de manera maniquea a una imatge excessivament edulcorada de l’escola «activa»”. (P. 26)
2. “En una autèntica relació pedagògica el centre mai no està ocupat per l’alumne, sinó per l’autoritat del mestre, capaç de guanyar-se l’atenció de la classe i d’organitzar la relació de l’alumne amb els continguts d’aprenentatge”. (P. 36)
3. “No són els mètodes en ells mateixos els que generen confiança o desconfiança, sinó els mestres que els apliquen”. (P. 68)
4. “La clau de l’èxit no radica en l’aplicació de cap mesura concreta, sinó més aviat en la capacitat de crear un cercle virtuós entre la integració social, la confiança en el sistema educatiu i en l’autoritat del mestre i també en la rellevància social de determinats valors, com l’autodisciplina, l’estima del valor moral del treball ben fet, etc.”. (P. 72)
5. “Cal desmuntar una colla de dogmes molt arrelats, especialment entre els sindicats, i que a la pràctica solament serveixen de blindatge contra els canvis necessaris”. (P. 77)
6. “L’escola pública catalana va voler quadrar el cercle ideològic en presentar-se al mateix temps com «pluralista» i «aconfessional», quan en realitat volia dir que acceptava l’expressió de qualsevol idea... sempre que no fos religiosa”. (P. 86)
7. “Hi ha una mena de consens no explícit segons el qual qualsevol nen que manifesti resistència a la instrucció pateix una patologia que pot ser curada per un especialista”. (P. 105)
8. “Els mestres dels primers cursos són la clau del sistema.” (P. 111)
9. “Democratitzar l’ensenyament significa permetre que qualsevol nen pugui fer els estudis corresponents a les seves aptituds, no postular un igualitarisme universal de les aptituds”. (P. 112)
10. “A les nostres escoles gairebé ja no es cultiva el silenci. I d’altra banda, així com tenen una pila de recursos per educar en el consum, no hi ha cap didàctica del treball. No posa de manifest aquesta diferència una clara prioritat del consum sobre el treball dins l’escola?”. (P. 127)
11. “Cal educar en l’estima incondicional de la feina ben feta, del desig de superació personal i d’emulació dels millors.” (P. 128)
12. “L’ideari d’un centre no es reflecteix en cap document sinó en la conducta dels seus alumnes”: (P. 137)
13. “La competència és un dels principals atributs de l’autoritat”. (P. 153)
14. “L’escepticisme és com l’au carronyaire de la pedagogia, sempre planeja fent cercles per damunt de les nostres pràctiques, perquè s’alimenta exclusivament de les nostres frustracions”. (P. 197)
15. “Si la societat no creu en res, no hi ha cap projecte educatiu que pugui tirar endavant”. (P. 230)