29 de desembre de 2010

Impostos i transparència

Acabo de llegir a El País d’avui que l’aplicació informàtica ¿Dónde van mis impuestos? permet veure de manera gràfica la distribució del diner públic entre les diverses partides de despesa pressupostària. L’informàtic a qui es deu l’aplicació és David Cabo i és una iniciativa de Pro Bono Público. Trobo que es tracta d’una molt bona idea per millorar la transparència de l’Administració ja que, en temps de crisi com els actuals, els contribuents ens interessem més per l’ús que els nostres governants fan dels diners de tots. Evidentment, no resol tots els dubtes però permet correlacionar dades i, sobretot, disposar d’informació que permet apropar la política a la ciutadania. Una bona idea, des del meu punt de vista, per al nou govern de la Generalitat quan hagi passat el temps mínim de rodatge dels respectius departaments i pugui elaborar un pressupost que porti la seva firma i no sigui una herència del govern tripartit, com ho serà el de 2011.

23 de desembre de 2010

El Parlament fa president Mas

Artur Mas acaba de convertir-se en el 129è president de la Generalitat de Catalunya amb els vots de CiU i l’abstenció dels diputats del PSC. Celebro que els socialistes hagin fet un acte de responsabilitat política facilitant la investidura d’Artur Mas i trobo encertat també que no sigui un acord d’estabilitat parlamentària perquè permetrà a CiU mantenir els seus postulats clau del seu programa de govern i buscar aliances polièdriques quan calgui. El president del grup parlamentari socialista, Joaquim Nadal, ha dit que “han llegit els resultats electorals” i que els mou “el sentit de país”. El PP i ERC han perdut l’oportunitat de prioritzar la continuïtat institucional sense que això els suposés deixar d’exercir com a oposició. Cadascú, doncs, fa el seu paper i la nova estructura de govern podrà posar-se a treballar sense més demora en els propers dies i setmanes. Ja en teníem ganes tots plegats. Portem massa mesos en “stand-by” i no podem perdre més temps. Nou any, nou govern. Moltes felicitats president Mas i Molt Bones Festes de Nadal a tots! 

15 de desembre de 2010

Nadal 2.0

Un amic m'ha invitat a veure el video que adjunto. M'ha fet molta gràcia de pensar com podia haver estat la cosa en l'actualitat.


12 de desembre de 2010

PISA un altre cop

Des de fa uns dies, disposem d’un nou informe del ja famós Programa PISA (Programme for International Student Assessment). Cada tres anys s’avalua el rendiment escolar dels joves de 15 anys de diferents països i és l’OCDE la responsable de coordinar la seva aplicació en els 67 països que hi han participat en aquesta ocasió (els 33 que són membres de l'OCDE i 34 països associats més).

Els mitjans de comunicació hi van dir la seva l’endemà mateix de fer-se públic i gairebé tots varen optar per centrar la notícia en el rànquing de resultats per països i per comunitats autònomes. No cal dir que la interpretació dels resultats era coherent amb els interessos de cada emissor i això justifica el contingut de les rodes de premsa tant del Ministeri d’Educació del govern de l’Estat com la del conseller d’educació en funcions del govern català. Tots dos es mostraven optimistes amb els resultats, però els titulars dels diaris no eren tan positius. En què quedem, doncs?

Aquesta avaluació ofereix resultats globals i nivells de rendiment sobre tres àmbits: comprensió lectora, matemàtiques i ciències. També avalua l'equitat del sistema educatiu i permet l’anàlisi de les tendències des de l'any 2000. No s’avaluen continguts, això ja es fa de manera ordinària en els centres educatius; sinó algunes competències aplicades a la vida diària que se suposa que ha de tenir assolides l’alumnat de 15 anys. En l’edició de 2009, l’àmbit prioritari era la comprensió lectora, com ja va ser-ho l’any 2000, ja que es tracta d’una avaluació cíclica.

Els resultats es presenten en una escala de puntuació que té una mitjana propera als 500 punts. La taula següent ens permet comparar els resultats de totes les edicions i cal recordar que l’any 2000 els resultats de Catalunya estaven inclosos en els de l’Estat i no estaven alliberarats.



ESP 2000
CAT 2003
CAT 2006
CAT 2009
Comprensió lectora
493
483
477
498
Matemàtiques
476
494
488
496
Ciències
491
502
491
497


Analitzat de manera superficial, és cert que podem afirmar que els resultats milloren, però si contextualitzem aquestes dades amb les de l’informe general veurem que més o menys som on érem fa deu anys. Acceptem-ho: ens hem instal•lat en la mediocritat. Això sí: som més equitatius; però només tenim un 3% d’alumnes en la franja de l’excel•lència. Queda, doncs, molt camí per fer. O no. Si ja ens van bé aquests resultats vol dir que no tenim intenció de promoure grans canvis i aleshores, per què participem a l’avaluació PISA? Quedi dit que tampoc no sóc partidari d’emular els països capdavanters al rànquing. Què té a veure Catalunya amb Xangai o amb Corea?

L’objectiu de PISA és detectar factors d’èxit o de fracàs educatiu en cada país per tal que els seus responsables prenguin les mesures oportunes per a la millora de la qualitat. Així doncs, penso que el que cal fer és analitzar detingudament l’informe, correlacionar les dades que ens ofereix i prendre decisions concretes que també siguin avaluables per tal de saber si són encertades o no i ser conseqüents. El panorama no és homogeni i les solucions als problemes tampoc no es poden resoldre amb quatre receptes burocratitzades vàlides per a tots. De moment, el que podríem fer en cada centre és analitzar els resultats que ens proporcionen les avaluacions diagnòstiques de 5è de primària i de 3r de secundària, les censals de sisè de primària i de quart de secundària, les avaluacions ordinàries trimestrals, els resultats de la selectivitat i de PISA i extraure’n alguns punts de millora a la llum del projecte educatiu de cada centre docent en concret. La cultura de l’avaluació també és això i hem d’evitar el risc de caure en una inflació d’informacions avaluatives descontextualitzades que podrien acabar desmoralitzant els professionals de la docència. I això no seria solament un problema afegit sinó un desastre per al sistema educatiu en el seu conjunt.


4 de desembre de 2010

Tesi doctoral sobre avaluació del professorat

El passat dia 2 de desembre vaig defensar la meva tesi doctoral “Proposta d’instrument polièdric per a l’avaluació de la funció docent del professorat de secundària” a la Sala de Graus de la Universitat Internacional de Catalunya. El treball ha estat dirigit pel Dr. Albert Arbós i codirigit per la Dra. Mireia Tintoré. Va presidir el tribunal el Dr. Jaume Sarramona i varen actuar de vocal i de secretari el Dr. Joaquim Pèlach i el Dr. Antoni Arasanz, respectivament. La tesi va obtenir la qualificació d’Excel•lent “cum laude”, per unanimitat.

L’aportació principal d’aquesta tesi doctoral consisteix en un instrument polièdric per a l’avaluació de la funció docent del professorat de secundària basada en indicadors agrupats en quinze àmbits diferents, que poden ser relacionats amb unes determinades competències professionals de la docència. D’acord amb l’objectiu de la recerca, l’instrument ha estat validat pel sistema de judici d’experts i se n’ha dut a terme diverses proves pilot. Es tracta d’una investigació avaluativa aplicada que permet obtenir informació rellevant per facilitar la presa de decisions, tant de tipus formatiu (reflexió crítica de la pròpia pràctica docent) com de tipus sumatiu (rendició de comptes). L’instrument es pot aplicar en la modalitat d’avaluació interna i contempla l’autoavaluació (el propi professor): portafolis i autoinforme; i l’heteroavaluació (parell acadèmic i directiu): observació de classes i entrevista. Aquests instruments poden ser útils per a la gestió de la millora de la qualitat educativa, considerada en el context del projecte educatiu de cadascun dels centres que l’apliquin.

Es pot consultar al portal Tesis Doctorals en Xarxa (TDX), un repositori cooperatiu que conté, en format digital, tesis doctorals llegides a les universitats de Catalunya i d'altres comunitats autònomes.

Si punxeu aquí podreu veure una adaptació de la V de Gowin per a aquesta tesi.

El rendiment acadèmic en temps de competències

L’èxit escolar no es pot basar només en els resultats acadèmics entesos com una nota que resumeix un trimestre o tot un curs. Ni tan sols ...