30 d’abril de 2008

Toc d’atenció a la ideologia de gènere

Celebro que el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia hagi declarat nuls aquells continguts de l’assignatura “Educació per a la ciutadania” que fan referència a la ideologia de gènere, l’homosexualitat i les opcions vitals perquè "sobrepassen el que és un ensenyament teòric i pràctic dels principis democràtics de convivència" i "vulneren el principi de neutralitat ideològica dels poders públics". M’alegra veure com, en ocasions, paga la pena acudir a la Justícia per defensar els drets fonamentals que els pares tenim en quant a la manera com pensem que han de ser educats els nostres fills. Els magistrats afirmen que, en tractar-se d’una assignatura obligatòria i "adreçada explícitament a la formació moral dels alumnes, violenta la llibertat ideològica i religiosa de les persones i al mateix temps el pluralisme polític, constituït com un dels valors superiors de l’ordenament jurídic".

El tripartit català n’hauria de prendre bona nota ara que ha fet públics el seu projecte de decret de batxillerat i l’avantprojecte de Llei d’Educació de Catalunya. No hi ha cap text de les normes legals del Departament d’Educació que no beguin de les fonts de la ideologia de gènere i que no intentin que sigui aquesta un eix transversal dels projectes educatius de les escoles. L’adoctrinament pretès per l’Executiu dels presidents Zapatero i Montilla haurà de recular i fer possible allò que diu el conseller català d’Educació: “cada centre haurà de tenir el seu propi Projecte Educatiu, [...], autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió de recursos humans i econòmics”. La pluralitat i l'autonomia previstes al Pacte Nacional per l'Educació semblen haver-se esfumat dels textos legislatius.

Llàstima que moltes vegades tot plegat queda només en simples declaracions per a omplir les rodes de premsa.

+ info
Text de la Sentència:
http://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/200804/30/sociedad/20080430elpepusoc_1_Pes_PDF.pdf

Article "Ciutadania i educació"
http://jviladrosa.blogspot.com/2007/07/ciutadania-i-educaci.html

20 d’abril de 2008

Llegim

A quatre dies d’un nou Sant Jordi, els mitjans de comunicació es fan ressò dels hàbits lectors de la ciutadania i tornen a insistir sobre la seva importància. Vaig llegir no recordo on que la presidenta de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Anna Marina Geli, manifestava que els estudiants que els arriben a les facultats tenen una menor comprensió lectora i escriuen pitjor. Hi té a veure, doncs, el dèficit de lectura que arrosseguen els nostres nois i noies amb aquesta mancança? Diuen que els bons lectors solen treure millors notes. A la millor és perquè els agafa més entrenats a entendre els textos, el vocabulari de les explicacions del professorat o el fil argumentatiu dels raonaments. I, a més, els és més fàcil concentrar-se.

Però, qui és un bon lector? Doncs, aquella persona que llegeix perquè vol i perquè en sap gaudir. Diu Daniel Pennac a «Com una novel·la» que “el verb llegir no admet l’imperatiu”. Però la societat sí que compta amb altres imperatius que no animen precisament a agafar un llibre: la cultura audiovisual i Internet, per exemple, ocupen una bona part de l’oci de la joventut.

El professorat hi podem tenir també una mica de culpa ja que exigim no sé quantes activitats i comentaris als alumnes després d’haver-los fet llegir un llibre. I, de vegades, és això, però moltes altres no. Un llibre dels anomenats de lectura recreativa està pensat per a ser llegit i prou. I la tasca dels educadors, els de llengua en primer lloc, és estimular-los a trobar en els llibres una finestra oberta a nous punts de vista, a nous mons. Es tracta de descobrir una relació personal amb l’assaig, poema, conte o novel·la que tenim entre mans i d’alliberar el pensament cap a un espai d’íntima llibertat.

Per la seva part, la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació ha presentat fa pocs dies la primera fase del Pla de Foment de la Lectura, que vol impulsar la lectura com a via fonamental d’accés al coneixement per part de la ciutadania i millorar l’hàbit i la competència lectora. Tota iniciativa en aquesta línia ha de ser celebrada.

De tota manera, els lectors de veritat es fan a casa. Som els pares i les mares qui en tenim la responsabilitat i podríem començar per posar-nos-hi nosaltres mateixos si és que n’estem prou convençuts. No hi ha fórmules magistrals; és una qüestió de dedicació i d’esforç, com tot el que val la pena.

Aquest Sant Jordi tenim una nova ocasió de provar-ho un altre cop.

El rendiment acadèmic en temps de competències

L’èxit escolar no es pot basar només en els resultats acadèmics entesos com una nota que resumeix un trimestre o tot un curs. Ni tan sols ...