A quatre dies d’un nou Sant Jordi, els mitjans de comunicació es fan ressò dels hàbits lectors de la ciutadania i tornen a insistir sobre la seva importància. Vaig llegir no recordo on que la presidenta de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Anna Marina Geli, manifestava que els estudiants que els arriben a les facultats tenen una menor comprensió lectora i escriuen pitjor. Hi té a veure, doncs, el dèficit de lectura que arrosseguen els nostres nois i noies amb aquesta mancança? Diuen que els bons lectors solen treure millors notes. A la millor és perquè els agafa més entrenats a entendre els textos, el vocabulari de les explicacions del professorat o el fil argumentatiu dels raonaments. I, a més, els és més fàcil concentrar-se.
Però, qui és un bon lector? Doncs, aquella persona que llegeix perquè vol i perquè en sap gaudir. Diu Daniel Pennac a «Com una novel·la» que “el verb llegir no admet l’imperatiu”. Però la societat sí que compta amb altres imperatius que no animen precisament a agafar un llibre: la cultura audiovisual i Internet, per exemple, ocupen una bona part de l’oci de la joventut.
El professorat hi podem tenir també una mica de culpa ja que exigim no sé quantes activitats i comentaris als alumnes després d’haver-los fet llegir un llibre. I, de vegades, és això, però moltes altres no. Un llibre dels anomenats de lectura recreativa està pensat per a ser llegit i prou. I la tasca dels educadors, els de llengua en primer lloc, és estimular-los a trobar en els llibres una finestra oberta a nous punts de vista, a nous mons. Es tracta de descobrir una relació personal amb l’assaig, poema, conte o novel·la que tenim entre mans i d’alliberar el pensament cap a un espai d’íntima llibertat.
Per la seva part, la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació ha presentat fa pocs dies la primera fase del Pla de Foment de la Lectura, que vol impulsar la lectura com a via fonamental d’accés al coneixement per part de la ciutadania i millorar l’hàbit i la competència lectora. Tota iniciativa en aquesta línia ha de ser celebrada.
De tota manera, els lectors de veritat es fan a casa. Som els pares i les mares qui en tenim la responsabilitat i podríem començar per posar-nos-hi nosaltres mateixos si és que n’estem prou convençuts. No hi ha fórmules magistrals; és una qüestió de dedicació i d’esforç, com tot el que val la pena.
Aquest Sant Jordi tenim una nova ocasió de provar-ho un altre cop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada