Ressenya de:
Mueve la lengua, que el cerebro te seguirá
75 acciones lingüísticas para enseñar a pensar ciencias
Jordi Domènech és
professor de secundària, activitat que compagina amb la seva tasca com a
professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona i com a assessor del
Servei de Suports i Recursos Lingüístics del Departament d’Educació de la
Generalitat de Catalunya. És autor de nombrosos articles sobre didàctica de les
Ciències i aspectes lingüístics de l'aprenentatge i participa en diferents
espais de recerca i innovació educativa. La seva activitat de divulgació
pedagògica i didàctica ha estat premiada amb el Premi Marta Mata de Pedagogia
(2018) concedit per l'Associació Rosa Sensat i el Premi Joan Profitós d’Assaig
Pedagògic (2021), aquest darrer concedit al manuscrit que ha donat lloc a
aquest llibre, adreçat principalment al professorat de ciències experimentals
de secundària.
per Jordi Viladrosa i Clua
En aquest llibre, s'hi relaten i estructuren les reflexions,
experiències i marcs teòrics que s’han acabat convertint en instruments com els
que proposa el #projecteC3,
(Creació del Coneixement Científic), el qual pretén desenvolupar eines
lingüístiques útils per a l'alumnat de Ciències de secundària.
Es tracta d’un manual que mostra, de manera pràctica i a
partir de trenta-quatre activitats de treball integrat de llengua i ciències aplicades
a diferents cursos de secundària, com podem utilitzar eines lingüístiques per
promoure els tipus de processos mentals que volem ensenyar a l'alumnat en les
matèries de Ciències: dissenyar experiments, treure conclusions de dades,
determinar la certesa d'una proposició...
Aquesta gran varietat d’experiències s'analitzen des de
diferents marcs de la filosofia del llenguatge i la didàctica de les Ciències,
i es proposen quaranta-un suports i bastides didàctiques que són útils per al
disseny d'activitats d'aula.
Estructura
A part del capítol que fa d’introducció, els vuit capítols
que conformen l’obra es presenten agrupats en tres blocs. El primer té tres
capítols que exploren processos lingüístics clau per a la creació de
coneixement científic. Un segon bloc se centra en les claus lingüístiques dels
processos de validació del coneixement i consta de dos capítols. Per últim, el
tercer bloc aplega en tres capítols més aspectes com el treball amb gèneres
discursius de la ciència, la programació i el disseny d’unitats didàctiques
interdepartamentals.
En cada capítol,
s'exposa una situació i es proposa al lector “mirar-la” des de la simetria
entre ciència i llenguatge. Segons l’autor, “amb el temps, m’he anat
adonant que ensenyar els alumnes a pensar ciència també necessita ensenyar-los a comunicar-se en el llenguatge
de la ciència”.
Ciència, pensament i llenguatge
Les habilitats cognitivolingüístiques es poden relacionar
amb bona part de les tipologies textuals
i amb diverses destreses de pensament. Això té a veure, com afirma Jordi
Domènech, amb “aconseguir que l’alumnat desenvolupi la seva capacitat de
comunicar i pensar en diferents àmbits discursius (ciències, matemàtica o art),
una funció fonamental de l’escola”. L’autor relaciona les esmentades habilitats
amb quatre instàncies bàsiques:
·
La ciència formula preguntes a partir de
l’observació sobre els fenòmens.
·
La ciència no persegueix “la veritat” sinó la
construcció d’explicacions que “serveixin” per a explicar el món.
·
Els models que s’utilitzen són provisionals;
quan se’n valida un de millor, es fa la substitució de l’antic pel nou.
·
El procés de construcció i validació de models
utilitza l’argumentació i procura arribar-hi per consens.
L’objectiu és ensenyar ciència i la forma de pensar-la a
partir de metodologies com la indagació, la modelització i controvèrsies
científiques, l’Aprenentatge Basat en Problemes i Projectes (ABP), i les
controvèrsies sociocientífiques (dilemes o qüestions rellevants). Unes
metodologies que s’utilitzaran en funció del propòsit que es comunica a
l’alumnat: resoldre un escenari concret, elaborar un producte, prendre una
decisió...
En aquesta línia, l’autor proposa l’ús de bastides
didacticolingüístiques com:
·
Iniciadors de frase i connectors gramaticals
·
Organitzadors gràfics
·
Referents d’aula
·
Plantilles
·
Rúbriques i bases d’orientació
·
Modelatge
Malgrat que aquest
manual és un compendi pràctic d’activitats i eines, és un mèrit de l’autor
que acompanyi les seves aportacions amb arguments, exemples i abundant
bibliografia. Des de la primera pàgina, ja es veu que no es tracta d’un assaig
teòric sinó de l’experiència professional de qui ha fet realitat a l’aula la
investigació-acció col·laborativa. Tota una declaració d’intencions per posar
de manifest que la interdisciplinarietat
no és una quimera, però que requereix
la voluntat de voler-la dur a la pràctica i de solucionar els entrebancs amb
què topa qualsevol projecte.
Orientacions per a la pràctica
Cada capítol acaba amb un interessant apartat de conclusions
i orientacions. Presentem les orientacions a continuació a tall d’esquema.
Orientacions per al treball amb preguntes a l’aula
·
Dedicar temps i espais de qualitat a les
preguntes
·
Acompanyar l’apropiació progressiva de preguntes
al llarg d’un cicle o d’un curs
·
Crear una cultura i ambient d’aula rigorós i no
amenaçador
·
Proposar contextos conflictius i “preguntables”
Orientacions per descriure i narrar científicament a l’aula
·
Utilitzar diverses destreses de pensament per
tal d’oferir suport lingüístic
·
Proposar dinàmiques i activitats que facilitin
un treball cooperatiu
·
Seqüenciar les activitats de manera que se
separin clarament la descripció i la narració
·
Tractar curosament la incorporació del lèxic
·
Dialogar amb els alumnes explícitament de la
importància que tenen aquestes accions per a la ciència.
Orientacions per explicar i justificar científicament a l’aula
·
Els textos expositius, explicatius i
interpretatius representen diferents propòsits epistèmics i lingüístics.
·
Els models són lleis i teories que expliquen els
fenòmens i s’expressen de maneres diferents.
·
Cal incloure el lèxic específic en el marc de
les situacions conflictives que el fan necessari.
·
La conversa i el seminari socràtic són un bon
mètode per construir explicacions.
Orientacions per argumentar a l’aula de ciències
·
Distingir entre tres propòsits de l’argumentació
i connectar-los:
o
Argumentar per a construir coneixement científic
o
Argumentar per a utilitzar el coneixement
científic
o
Argumentar per a prendre decisions
·
Triar temàtiques que animin els alumnes a
participar, d’acord amb aquests factors:
o
Rellevància
o
Significança
o
Conflicte
o
Ciutadania
o
Obertura
Orientacions per al treball de la lectura crítica a l’aula
·
Explorar espais com blogs, xarxes socials o
YouTube per trobar-hi ciència i incloure-hi l’educació mediàtica.
·
Proposar textos que continguin conflictes,
visions enfrontades, decisions a prendre, des de rols i interessos diferents.
·
Ensenyar-los a distingir la bona informació de
la que no ho és i a distingir les fal·làcies o biaixos.
Orientacions per a treballar amb gèneres discursius
·
Fer explícita a l’alumnat la connexió entre
l’estructura comunicativa de cada situació escolar amb el gènere discursiu
corresponent.
·
Explorar situacions comunicatives arquetípiques
pròpies de la ciència: llibreta de laboratori, article científic, prospecte
d’un medicament...
Orientacions per a dissenyar unitats didàctiques de treball integrat de
llengua i ciència (TILC)
·
Programar i fixar de manera clara els objectius
d’aprenentatge cognitius i lingüístics
·
Seqüenciar els objectius d’una forma lògica i
accessible per a l’alumnat
·
Dissenyar o seleccionar materials, contextos i
suports per a dur a terme aquesta seqüència
·
Triar i adaptar textos
·
Dissenyar i proporcionar suports
·
Avaluar: regulació, avaluació i qualificació
dels objectius d’aprenentatge
Orientacions per a la transferència i la innovació TILC en el centre
educatiu
·
Construir confiances, compartir visions i
dissenyar plans, a diversos nivells; la qual cosa implica:
o
La col·laboració entre matèries lingüístiques i
no lingüístiques
o
El treball i acords en àmbits o departaments
o
La col·laboració interdepartamental
o
El disseny de plans d’innovació i millora en
l’àmbit de centre. O sigui, tenir un pla: objectius, actuacions, recursos,
instruments, criteris i indicadors d’assoliment dels objectius
En definitiva, l’autor ens convida a una mirar el llenguatge
des de les ciències i a l’inrevés. Les trenta-quatre experiències pràctiques de
lectura, escriptura i oralitat pretenen ser un ajut per a facilitar el diàleg
entre la teoria i la pràctica de les aules. Com afirma Jordi Domènech, “caminar
de les idees a la pràctica és un procés difícil”. Els quaranta-un annexos que
ens regala al llibre són una bona caixa d’eines perquè el repte sigui possible.
Perquè la professió d’educador també ha
de ser reconeguda pel seu vessant tècnic: els seus coneixements didàctics
específics.
Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/les-habilitats-linguistiques-i-la-lectura-critica-i-la-creacio-de-coneixement/
