Aquest article té com a eixos principals la relació necessària entre ciència i llenguatge. Ens facilita alguns consells de com implementar-ho a les aules de secundària. També té en compte els biaixos del professorat de llengua, per una banda, i del de ciències, per altra banda. Inclou alguna referència a l'estímul del pensament crític dels estudiants per a una lectura crítica del món i el paper que hi té la llengua i la ciència.
Per Jordi Viladrosa i Clua
La relació entre ciència
i llenguatge és fonamental en el procés d'aprenentatge de les ciències per part
dels estudiants. La ciència és un mitjà per conèixer el món i explicar els
fenòmens naturals que tenen lloc al nostre voltant, mentre que el llenguatge és
l'eina a través de la qual es comuniquen aquests coneixements, es desenvolupa
el pensament crític i s'estimula la capacitat dels estudiants per analitzar i
avaluar la informació disponible.
Estic convençut que la majoria de professors de ciències creuen que el llenguatge juga un paper important en la manera com percebem i comprenem la ciència, i que l'opció per unes o altres habilitats lingüístiques pot influir en la manera com es presenta i s'interpreta la informació sobre aquest àmbit del coneixement. Per la seva banda, el paper de la llengua en el desenvolupament de la ciència és fonamental, ja que és a través seu que es transmeten els sabers i s'expliquen els fenòmens naturals per comprendre el món.
Enfocaments dicotòmics que convé evitar
Tanmateix, sovint hi ha
un biaix en la manera com s'aborden la ciència i el llenguatge a l'aula. D'una
banda, els professors de ciències poden centrar-se en la transmissió de
coneixements tècnics i en l'ensenyament dels mètodes científics, però poden descuidar
el desenvolupament d'una argumentació correcta o comunicació expositiva clara i
efectiva dels sabers adquirits. D'altra banda, els professors de llengua es
poden centrar en l'ensenyament de les habilitats lingüístiques i la gramàtica,
però poden descuidar la importància de la ciència i de la comprensió de la seva
aplicació a la vida ordinària. És a dir, podrien sense pretendre-ho ignorar el
context dels seus ensenyaments.
Dit d'una altra manera,
l'enfocament excessiu en la transmissió de coneixements tècnics per part dels
professors de ciències pot produir una manca de motivació per part dels
estudiants, cosa que pot afectar negativament el seu aprenentatge a llarg
termini. Alhora, prioritzar la gramàtica i la ciència del llenguatge pot
derivar en una manca de connexió amb el món real.
Ciència i llenguatge, al mateix equip
Aquests biaixos a què hem
al·ludit poden tenir un impacte negatiu en la formació científica dels
estudiants i limitar-ne la capacitat per a comprendre i analitzar críticament
el món que els envolta. Per tant, és
crucial que els professors de ciències i els de llengua treballin junts per a
integrar la ciència i el llenguatge a l'aula i fomentar el desenvolupament
d'habilitats clau, com ara la comunicació efectiva, el pensament crític i la
comprensió dels fenòmens naturals per a fer front els desafiaments del món
actual i futur.
En general, es creu que
el llenguatge i el pensament tenen un impacte important en la manera com es
comprèn i es comunica la ciència, i viceversa. Per això, hauríem de donar més
importància a la lectura, perquè, com afirma Neus Sanmartí (2020), “l'activitat
lectora és a la base de moltes estratègies que són bàsiques per aprendre
ciències, ja que possibilita establir relacions, comparar, generar preguntes,
analitzar críticament, enriquir el vocabulari, apropiar-se de models textuals
per a l'escriptura i, molt especialment, és una font de plaer”. Amb la qual
cosa, segons Sanmartí:
Estar alfabetitzat científicament implica no sols comprendre les grans idees de la ciència sinó també ser capaç de parlar, llegir i escriure argumentant en funció d'aquestes idees, problematitzant-les. Un bon lector és aquell que és capaç d'integrar la informació que proporciona el text amb els seus propis coneixements i crear-ne un de nou, una interpretació que vagi més enllà del contingut de la lectura en si, i que tingui en compte les intencions de l'autor i allò que hi havia prèviament a la ment del lector. No totes les interpretacions del text són igualment bones, encara que normalment n'hi pot haver més d'una de vàlida.
Un enfocament
col·laboratiu entre departaments, que integri la ciència i el llenguatge a
l'aula, requereix tenir en compte, segons Jordi Domènech (2022) dos punts
fonamentals:
1.
El treball
conjunt de matèries lingüístiques i no lingüístiques, cadascun des de la
mirada.
2.
L'existència
de bastides, plantilles i referents d'aula compartits entre matèries, que
facilitin a l'alumnat connectar habilitats i recursos lingüístics entre matèries
diferents.
Segons Domènech, el
desenvolupament d'habilitats per a la lectura crítica és un aspecte fonamental
de l'educació, ja que permet als estudiants analitzar de manera objectiva i
reflexiva la informació que reben i formar-se les pròpies opinions. Cal tenir
en compte també que "detectar biaixos o fal·làcies pot ser difícil per a
l'alumnat", cosa que fa imprescindible conèixer i treballar diferents
criteris que confereixin credibilitat a les fonts d'informació a què accedim.
Suggeriments per a l'acció
Per acabar, es presenten
alguns consells per implementar una major relació entre ciència i llenguatge a
les aules de secundària:
- Fomentar
la comunicació efectiva dels coneixements científics: Els estudiants han d'aprendre a explicar i
comunicar de manera clara i precisa els conceptes científics que estan
aprenent.
- Desenvolupar
el pensament crític: Els
estudiants han de ser estimulats per analitzar, avaluar i formular
preguntes sobre els conceptes científics i el món que els envolta.
- Integrar
la llengua i la ciència: És
important que els professors de ciències i de llengua treballin junts per
integrar la llengua i la ciència en les activitats i projectes a l'aula.
- Ensenyar
la importància de la ciència en la vida quotidiana: Els estudiants han de comprendre com la
ciència afecta la seva vida diària i com poden aplicar els conceptes
científics al seu dia a dia.
- Incentivar
la discussió i el debat: Els
estudiants poden exercitar-se en la discussió i debat, prèviament
informats, sobre temes científics i les seves implicacions a la societat.
- Utilitzar
una varietat de recursos: Els
professors utilitzaran una varietat de recursos, com ara vídeos, jocs,
experiments i discussions en grup, per ajudar els estudiants a comprendre
i retenir els conceptes científics.
- Fomentar la lectura crítica: Els estudiants han de ser estimulats a llegir i analitzar informació científica de manera crítica i avaluar-ne la rellevància i veracitat.
Referències bibliogràfiques
Sanmartí, Neus (2020). Leer para aprender ciencias. INTEF. MECD. https://leer.es/recursos_leer/leer-para-aprender-ciencias-neus-sanmarti/
Domènech Casal, J (2022). Mueve la lengua, que el cerebro te seguirá. 75 acciones lingüísticas
para enseñar a pensar ciencias. Graó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada