Ressenya de:

Mueve la lengua, que el cerebro te seguirá

75 acciones lingüísticas para enseñar a pensar ciencias

Jordi Domènech és professor de secundària, activitat que compagina amb la seva tasca com a professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona i com a assessor del Servei de Suports i Recursos Lingüístics del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. És autor de nombrosos articles sobre didàctica de les Ciències i aspectes lingüístics de l'aprenentatge i participa en diferents espais de recerca i innovació educativa. La seva activitat de divulgació pedagògica i didàctica ha estat premiada amb el Premi Marta Mata de Pedagogia (2018) concedit per l'Associació Rosa Sensat i el Premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic (2021), aquest darrer concedit al manuscrit que ha donat lloc a aquest llibre, adreçat principalment al professorat de ciències experimentals de secundària.

per Jordi Viladrosa i Clua

En aquest llibre, s'hi relaten i estructuren les reflexions, experiències i marcs teòrics que s’han acabat convertint en instruments com els que proposa el #projecteC3, (Creació del Coneixement Científic), el qual pretén desenvolupar eines lingüístiques útils per a l'alumnat de Ciències de secundària.

Es tracta d’un manual que mostra, de manera pràctica i a partir de trenta-quatre activitats de treball integrat de llengua i ciències aplicades a diferents cursos de secundària, com podem utilitzar eines lingüístiques per promoure els tipus de processos mentals que volem ensenyar a l'alumnat en les matèries de Ciències: dissenyar experiments, treure conclusions de dades, determinar la certesa d'una proposició...

Aquesta gran varietat d’experiències s'analitzen des de diferents marcs de la filosofia del llenguatge i la didàctica de les Ciències, i es proposen quaranta-un suports i bastides didàctiques que són útils per al disseny d'activitats d'aula.

Estructura

A part del capítol que fa d’introducció, els vuit capítols que conformen l’obra es presenten agrupats en tres blocs. El primer té tres capítols que exploren processos lingüístics clau per a la creació de coneixement científic. Un segon bloc se centra en les claus lingüístiques dels processos de validació del coneixement i consta de dos capítols. Per últim, el tercer bloc aplega en tres capítols més aspectes com el treball amb gèneres discursius de la ciència, la programació i el disseny d’unitats didàctiques interdepartamentals.

En cada capítol, s'exposa una situació i es proposa al lector “mirar-la” des de la simetria entre ciència i llenguatge. Segons l’autor, “amb el temps, m’he anat adonant que ensenyar els alumnes a pensar ciència també necessita ensenyar-los a comunicar-se en el llenguatge de la ciència”.

Ciència, pensament i llenguatge

Les habilitats cognitivolingüístiques es poden relacionar amb bona part de les tipologies textuals i amb diverses destreses de pensament. Això té a veure, com afirma Jordi Domènech, amb “aconseguir que l’alumnat desenvolupi la seva capacitat de comunicar i pensar en diferents àmbits discursius (ciències, matemàtica o art), una funció fonamental de l’escola”. L’autor relaciona les esmentades habilitats amb quatre instàncies bàsiques:

· La ciència formula preguntes a partir de l’observació sobre els fenòmens.

· La ciència no persegueix “la veritat” sinó la construcció d’explicacions que “serveixin” per a explicar el món.

· Els models que s’utilitzen són provisionals; quan se’n valida un de millor, es fa la substitució de l’antic pel nou.

· El procés de construcció i validació de models utilitza l’argumentació i procura arribar-hi per consens.

L’objectiu és ensenyar ciència i la forma de pensar-la a partir de metodologies com la indagació, la modelització i controvèrsies científiques, l’Aprenentatge Basat en Problemes i Projectes (ABP), i les controvèrsies sociocientífiques (dilemes o qüestions rellevants). Unes metodologies que s’utilitzaran en funció del propòsit que es comunica a l’alumnat: resoldre un escenari concret, elaborar un producte, prendre una decisió...

En aquesta línia, l’autor proposa l’ús de bastides didacticolingüístiques com:

· Iniciadors de frase i connectors gramaticals

· Organitzadors gràfics

· Referents d’aula

· Plantilles

· Rúbriques i bases d’orientació

· Modelatge

Malgrat que aquest manual és un compendi pràctic d’activitats i eines, és un mèrit de l’autor que acompanyi les seves aportacions amb arguments, exemples i abundant bibliografia. Des de la primera pàgina, ja es veu que no es tracta d’un assaig teòric sinó de l’experiència professional de qui ha fet realitat a l’aula la investigació-acció col·laborativa. Tota una declaració d’intencions per posar de manifest que la interdisciplinarietat no és una quimera, però que requereix la voluntat de voler-la dur a la pràctica i de solucionar els entrebancs amb què topa qualsevol projecte.

Orientacions per a la pràctica

Cada capítol acaba amb un interessant apartat de conclusions i orientacions. Presentem les orientacions a continuació a tall d’esquema.

Orientacions per al treball amb preguntes a l’aula

· Dedicar temps i espais de qualitat a les preguntes

· Acompanyar l’apropiació progressiva de preguntes al llarg d’un cicle o d’un curs

· Crear una cultura i ambient d’aula rigorós i no amenaçador

· Proposar contextos conflictius i “preguntables”

Orientacions per descriure i narrar científicament a l’aula

· Utilitzar diverses destreses de pensament per tal d’oferir suport lingüístic

· Proposar dinàmiques i activitats que facilitin un treball cooperatiu

· Seqüenciar les activitats de manera que se separin clarament la descripció i la narració

· Tractar curosament la incorporació del lèxic

· Dialogar amb els alumnes explícitament de la importància que tenen aquestes accions per a la ciència.

Orientacions per explicar i justificar científicament a l’aula

· Els textos expositius, explicatius i interpretatius representen diferents propòsits epistèmics i lingüístics.

· Els models són lleis i teories que expliquen els fenòmens i s’expressen de maneres diferents.

· Cal incloure el lèxic específic en el marc de les situacions conflictives que el fan necessari.

· La conversa i el seminari socràtic són un bon mètode per construir explicacions.

Orientacions per argumentar a l’aula de ciències

· Distingir entre tres propòsits de l’argumentació i connectar-los:

o Argumentar per a construir coneixement científic

o Argumentar per a utilitzar el coneixement científic

o Argumentar per a prendre decisions

· Triar temàtiques que animin els alumnes a participar, d’acord amb aquests factors:

o Rellevància

o Significança

o Conflicte

o Ciutadania

o Obertura

Orientacions per al treball de la lectura crítica a l’aula

· Explorar espais com blogs, xarxes socials o YouTube per trobar-hi ciència i incloure-hi l’educació mediàtica.

· Proposar textos que continguin conflictes, visions enfrontades, decisions a prendre, des de rols i interessos diferents.

· Ensenyar-los a distingir la bona informació de la que no ho és i a distingir les fal·làcies o biaixos.

Orientacions per a treballar amb gèneres discursius

· Fer explícita a l’alumnat la connexió entre l’estructura comunicativa de cada situació escolar amb el gènere discursiu corresponent.

· Explorar situacions comunicatives arquetípiques pròpies de la ciència: llibreta de laboratori, article científic, prospecte d’un medicament...

Orientacions per a dissenyar unitats didàctiques de treball integrat de llengua i ciència (TILC)

· Programar i fixar de manera clara els objectius d’aprenentatge cognitius i lingüístics

· Seqüenciar els objectius d’una forma lògica i accessible per a l’alumnat

· Dissenyar o seleccionar materials, contextos i suports per a dur a terme aquesta seqüència

· Triar i adaptar textos

· Dissenyar i proporcionar suports

· Avaluar: regulació, avaluació i qualificació dels objectius d’aprenentatge

Orientacions per a la transferència i la innovació TILC en el centre educatiu

· Construir confiances, compartir visions i dissenyar plans, a diversos nivells; la qual cosa implica:

o La col·laboració entre matèries lingüístiques i no lingüístiques

o El treball i acords en àmbits o departaments

o La col·laboració interdepartamental

o El disseny de plans d’innovació i millora en l’àmbit de centre. O sigui, tenir un pla: objectius, actuacions, recursos, instruments, criteris i indicadors d’assoliment dels objectius

En definitiva, l’autor ens convida a una mirar el llenguatge des de les ciències i a l’inrevés. Les trenta-quatre experiències pràctiques de lectura, escriptura i oralitat pretenen ser un ajut per a facilitar el diàleg entre la teoria i la pràctica de les aules. Com afirma Jordi Domènech, “caminar de les idees a la pràctica és un procés difícil”. Els quaranta-un annexos que ens regala al llibre són una bona caixa d’eines perquè el repte sigui possible. Perquè la professió d’educador també ha de ser reconeguda pel seu vessant tècnic: els seus coneixements didàctics específics.

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/les-habilitats-linguistiques-i-la-lectura-critica-i-la-creacio-de-coneixement/