10 d’abril de 2022

A l’era digital l’educació del caràcter ha de situar-se al centre de tot aprenentatge

Les virtuts del caràcter modelen qui som, quan es conreen s’educa ciutadans segurs, autònoms i compromesos

Per Jordi Viladrosa i Clua | Abril 2022

Afirma Herbert Spencer que “l’educació té per objecte la formació del caràcter” en el sentit d’educació moral, perquè l’êthos, el caràcter, és un tret o un conjunt de trets dominants en la fisonomia moral d’una persona. Singapur va ser un dels primers països a situar els valors al centre del currículum de manera explícita. Emfatitza el respecte, la responsabilitat, la resiliència, la integritat, la cura o l’harmonia als centres educatius. Aquests valors estan orientats a modelar les virtuts del caràcter dels alumnes. Aquest marc les refereix com “valors en acció”. El repte és conrear persones segures, autònomes, ciutadans compromesos i contribuents actius. Les escoles dissenyen els programes curriculars per al desenvolupament de competències a partir d’aquesta visió del desenvolupament humà. (Schleicher, 2018)

Aquesta inquietud està prenent força als Estats Units, al Regne Unit, a Indonèsia o a Singapur, però no tant al nostre país. Andreas Scleicher, en una entrevista per a Impuls Educació, justificava precisament aquest aspecte i afirmava que els valors són un element crític per al sistema educatiu i que cal posar-los “al centre d’allò que ensenyem i pensar després en el coneixement i les habilitats com a possibles formes d’i·lustrar aquests valors”.

La pedagogia, la psicologia o la filosofia estudien el caràcter de manera transversal i, no obstant això, un recorregut històric per les lleis orgàniques en matèria d’educació promulgades a l’Estat espanyol l’obvien o, com fa la LOMLOE (2020), en canvia el punt de mira i posa el focus en els valors cívics i ètics.

Educar i no solament instruir sempre ha estat un objectiu primordial de l’escola, que sap que no en té la competència exclusiva perquè també hi tenen molt a dir la família, les amistats o altres institucions. José A. Marina ho resumeix de manera molt sintètica quan afirma que “educació = instrucció + educació del caràcter”. Un possible punt de trobada és l’opció per un model d’educació del caràcter que inclou diversos enfocaments educatius, com ara l'educació completa del nen -en podríem dir educació integral-, l'aprenentatge a través del servei, l'aprenentatge socioemocional i l'educació cívica.

Així doncs, hi ha consens a l’hora d’entendre que l'educació obligatòria no ha de transmetre només coneixements, sinó que procura forjar actituds servint-se de  temes transversals, o amb una mirada globalitzadora. Anys enrere el currículum preveia fer-ho a través de l’assignatura Educació per a la Ciutadania i la llei vigent ho planteja amb l’àrea d’Educació en Valors Cívics i Ètics. Quan partim del concepte de valors apel·lem a la formació integral de les persones; o sigui, ens estem referint a la personalitat. En aquest sentit, quan ens referim a la transmissió de valors, l’escola s’ha trobat amb la necessitat de fer-los explícits per tal de no caure en allò que tradicionalment hem conegut com a currículum ocult.

Virtuts, habilitats toves i fortaleses del caràcter

Una altra definició de caràcter és la que l’entén com un conjunt d’hàbits operatius bons (ens referim a les virtuts) o dolents (els vicis) que configuren una personalitat. El filòsof i escriptor Carlos Goñi (2022) ens aporta un matís interessant:

“Molts pensadors, des de la primera hora de la humanitat, han considerat que la clau de la vida moral rau en la pràctica de la virtut. En l'actualitat, ens hem oblidat d'aquesta tendència i fins i tot sembla que ens fa vergonya pronunciar la paraula virtut, com si virtuós fos sinònim de purità, submís, pusil·lànime, o timorat. Tanmateix, és justament el contrari: la persona virtuosa afronta la vida amb grandesa perquè transforma hàbits i pràctiques quotidianes en virtuts que la fan madurar, l'enforteixen, la fan gran”.

Per la seva banda, el món empresarial valora molt les anomenades “soft skills” a l’hora de fer una selecció de persones per a ocupar un lloc de treball. Cada cop hi ha més empreses que se centren en aspectes ètics a més a més dels tècnics o els estrictament professionals. Aquesta és una manera indirecta de demanar als centres educatius i a les universitats que les ocupacions actuals i futures han de ser cobertes amb persones íntegres i amb una bona formació moral sense cap mena d’adoctrinament. L’explicació ens la dona José M. Torralba: “La moralitat d’una persona es troba en el seu caràcter. No consisteix només en la capacitat de distingir el bé del mal (fer judicis ètics), sinó també a triar encertadament i actuar en conseqüència; per a això són imprescindibles els corresponents hàbits del caràcter”.

Ben mirat, algunes de les habilitats toves també són virtuts: respecte, tolerància, ordre, confiança, discreció, responsabilitat..., però cal que esdevinguin accions repetides perquè acabin sent hàbits virtuosos que, d’acord amb James Arthur “afavoreixen l’excel·lència perquè estan encaminats als ideals del bé, la veritat, la justícia i la bellesa”. No es tracta solament de pensar en clau individual, sinó de procurar vetllar pel bé comú; a la qual cosa cal afegir-hi que sense practicar-ho, sense models de referència, tenim el perill de convertir-ho en un temari teòric d’una assignatura més.

Potser no podem exigir que els professors siguin un model de virtut a imitar, però sí que podem esperar d’ells que transmetin uns determinats valors quan exerceixen la docència: tenir actualitzats els coneixements i continguts de les seves matèries, ser honestos, treballar bé, tenir una mentalitat de creixement, procurar que els alumnes es facin bones preguntes, etc. Aquestes actituds faciliten una relació personal alumne-professor idònia per a compartir espais facilitadors de la pràctica de les virtuts de manera transversal i contextualitzada. Ens trobem, doncs, davant de l’oportunitat que ofereixen les institucions educatives de convertir les múltiples converses de creixement que hi tenen lloc en ocasió de millora personal per a la transformació de la societat tot formant-ne part activa.

Com descobrim al projecte Aude25, cada persona és única i ha d'aprendre a ser feliç,  la qual cosa significa que podem parlar de lideratge ètic, la capacitat de la persona per dirigir la seva pròpia vida segons uns principis ètics i, com a conseqüència, ser agent de canvi en el seu entorn, que l’ajudarà a descobrir els seus talents i el sentit de la seva vida. En aquest projecte no es parla de virtuts sinó de sis fortaleses internes del caràcter, un model anomenat AIRIS (autonomia, identitat, resiliència, integritat, sociabilitat, saviesa), que combina amb les cinc dimensions de la persona (física, emocional, social, racional i transcendent). De la combinació de totes dues en resulten trenta fortaleses, qualitats i virtuts humanes per al creixement humà.

James Arthur i l’educació del caràcter

James Arthur és el fundador i director del Jubilee Centre for Character and Virtues a la Universitat de Birmingham, una institució líder i única al món dedicada a l'estudi i a la recerca de com el caràcter i les virtuts impacten en els individus i la societat. En una entrevista que li va fer Impuls Educació, afirmava que de vegades sí que tenia la sensació d’anar a contracorrent pel fet d’animar a incorporar les virtuts en centres educatius, universitats, revistes i llibres sobre educació. Segons aquest autor, les escoles se centren molt més en l’aprenentatge de les competències, habilitats i formes de coneixement que es consideren necessàries per incrementar la nostra capacitat per tenir èxit. Es tracta d’un enfocament molt pragmàtic de tipus tecnològic o material.

Arthur prefereix el terme virtut en comptes del de valors perquè “és menys relatiu, és més sòlid i compta amb una millor fonamentació”.  Afegeix que si el “principal objectiu de l’educació és ajudar els éssers humans a ser més plenament humans els professors han de preguntar-se a si mateixos quin tipus de persones volen promoure perquè no és sensat tenir un objectiu educatiu sense considerar quines realitzacions concretes implica”.

Davant del pes que té la societat, afirma que “el caràcter és la base per al desenvolupament humà i social, que requereix accés a coses materials com la salut, el benestar, l’educació, però també les virtuts morals, intel·lectuals i cíviques”.  I continua “la millora personal en les virtuts del caràcter es nodreix de la comunitat perquè, com a virtut, la justícia social implica la nostra voluntat de promoure el bé comú de les comunitats a què pertanyem”.

A l’hora de trobar concrecions per a dur a la pràctica l’educació del caràcter i de les virtuts, James Arthur comenta que no hi ha un model únic perquè sempre cal contextualitzar-ho i posar als alumnes exemples de la vida real. Afirma que cal fomentar el desig dels alumnes de ser bones persones fent el bé i que les escoles els han de donar oportunitats de practicar les virtuts per tal que no quedin en simples plantejaments teòrics.

 

Com a conclusió, penso que podem estar mínimament satisfets de veure com hi ha països que contemplen superar una visió instructivista de l’educació perquè incorpori l’àmbit moral i vagi més enllà d’una òptica sociològica o d’una ciutadania activa. Es tracta de plantejar una educació del caràcter que inclogui l’àmbit polític, el social, l’individual i l’ètic. Els textos legals se’n fan ressò, tenim canvis legislatius en matèria educativa tot sovint i tots sabem que les lleis, pel fet de ser promulgades, no provoquen els canvis. Les persones que s’ho proposen, sí.

 

Bibliografia

Fuentes, J.L. (2018). La educación del carácter en España: una tarea pendienteAula Magna 2.0. [Blog]. [consulta: 28 de març de 2022]. Disponible a: http://cuedespyd.hypotheses.org/4827

Goñi, C. (2022). Virtudes mínimas para alcanzar la felicidad. Barcelona: Arpa Editores.

Impuls Educació (2021). Entrevista a James Arthur sobre com introduir l’educació del caràcter a les escoles. [consulta: 27 de març de 2022] Disponible a: https://youtu.be/b_8dsCnsI9c


Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/a-lera-digital-leducacio-del-caracter-ha-de-situar-se-al-centre-de-tot-aprenentatge/

18 de febrer de 2022

La comprensió lectora, un indicador d’èxit escolar

 

PISA i altres estudis evidencien que la comprensió lectora influeix significativament en els resultats acadèmics


Per Jordi Viladrosa i Clua | Febrer 2022

Els resultats de les avaluacions d’àmbit internacional PISA sempre generen interpretacions diverses i, de vegades, controvertides. L’any 2018 es van avaluar prioritàriament les competències de l’alumnat de quinze anys en el domini de la comprensió lectora. La puntuació mitjana de Catalunya (484) d’aquesta habilitat és més baixa que la de la UE (489) i l’OCDE (487), i superior a la d’Espanya (477).  Si es té en compte la tendència de les darreres edicions: PISA 2009, PISA 2012 i PISA 2015, les puntuacions d’aquesta competència s’havien mantingut molt estables en valors propers als 500 punts i amb un interval de variació d’uns 3 punts. Així doncs, la davallada de 16 punts en aquesta edició respecte a la darrera de 2015, crida l’atenció en la majoria de països (concretament els de l’OCDE en perden 6) i la mitjana espanyola que en baixa 19. Un altre detall no menor és que Catalunya té el 20,5 % d’alumnat en el nivell baix de la competència, Espanya el 23,2 %, la UE, el 21,6 % i el conjunt de l’OCDE, el 22,7 %.

Els esmentats informes avaluatius ens faciliten l’estudi de la relació que hi ha entre el rendiment acadèmic i les variables sociodemogràfiques, socials, econòmiques i educatives. Es tracta, doncs, d’indicadors que cal contextualitzar i interpretar amb prudència. De tota manera, podem afirmar que l’origen de l’alumnat, el nivell d’estudis dels seus pares o l’índex socioeconòmic i cultural, per citar-ne alguns, són factors rellevants que els educadors i els administradors de l’educació no poden ignorar. És important fer notar que el model lingüístic que utilitza PISA per a les seves proves és el de tipus funcional més que no pas el gramatical-tradicional. El punt de partida, doncs, és el text i no l’oració. Cal tenir en compte això perquè el model didàctic pel qual hagin optat els professors de llengua i el tipus d’avaluació que apliquen pot influir en els resultats que s’obtenen i en la tipologia d’aprenentatges que predominen.

Per què és rellevant la comprensió lectora?

La comprensió lectora és la destresa que ens permet copsar allò que llegim, tant si ens referim a una comprensió literal com si cal deduir significats en sentit figurat o fora del context immediat. Fer bé aquest procés ens ha de permetre descobrir l’estructura del text, per veure com s’encadenen les idees, tot distingint les principals d’aquelles que són secundàries o accessòries. Serà necessari també entendre la intenció de l’autor malgrat que això no sempre és possible, però sí que podem interpretar-ho.

Actualment, comptem amb evidències sòlides que un bon domini de la competència en comprensió lectora és un requisit per aconseguir èxit en les àrees i matèries del sistema educatiu. El domini d’habilitats que inclouen trobar, seleccionar, interpretar, integrar i avaluar la informació de tota mena de textos és un factor determinant.

Massa vegades potser hem donat prioritat a “entrenar” la velocitat amb què llegim; recordem que la taxa de lectura habitual és de 240 paraules per minut. En canvi, si el que ens interessa és que els lectors tinguin una bona comprensió dels textos, és millor que ens fixem en la fluïdesa lectora i en la descodificació dels textos. Això és, la capacitat de lliscar sobre els mots amb un cert automatisme per poder alliberar la memòria de treball i, d’aquesta manera, poder comprendre allò que llegim. Aquest tipus de lectura és el que caldria treballar a les aules. No oblidem que la lectura està formada per diversos components: la fonologia i la fonètica, la fluïdesa, el vocabulari,  i la comprensió. Tots ells tenen el seu pes en el resultat global. Tinguem també en compte que llegir de manera habitual influeix en la comprensió lectora i en l’adquisició de nou vocabulari, la qual cosa té molt a veure amb l’aprenentatge de les diferents matèries curriculars.

Juan G. Fernández, en una entrada del seu blog afirma que: “La fluïdesa lectora és fàcil de descriure quan escoltem als nostres alumnes llegint en veu alta a classe. La fluïdesa permet també incloure elements d'entonació, volum i pausa que s'ajusten al que s'està llegint”. Per a avaluar aquest aspecte proposa la rúbrica següent:

Font: https://investigaciondocente.com/2021/10/09/crg-una-vision-cientifica-de-la-lectura/

Una estratègia pràctica és la que ens planteja la professora Cristina Zuriaga: ProjecteBiblioteca viva. Aposta per entendre la biblioteca com a motor de transformació i d’aprenentatge de totes les àrees.

Entendre bé el que llegim

Els resultats de l'informe TIMMS-2019 (estudi d'avaluació internacional sobre matemàtiques i ciències realitzat sobre nens de 4t de primària) apunten al fet que la davallada escolar en les àrees no lingüístiques està molt estretament connectada amb la comprensió lectora. “La comprensió lectora d'un text es produeix com a resultat de les habilitats lectores emprades. Una vegada automatitzat el procés de la descodificació, té lloc la comprensió segons la destresa de cada lector, on entren en joc l'atenció, la memòria i la inferència com a dimensions que han de ser ateses i entrenades en context escolar i, fins i tot, familiar”, afirma María Isabel de Vicente-Yagüe Jara. En la seva ponència pronunciada en el marc del Congrés Internacional de Comprensió Lectora Infantil i Juvenil (CICLIP) aporta les claus per a millorar la comprensió lectora i parteix del fet que, bàsicament, les avaluacions internacionals se centren en la capacitat de recuperar informació, (un procés de memòria); l'habilitat per a comprendre de manera general i interpretar, recolzada des de l'atenció; i la destresa per a reflexionar i avaluar, entesa com inferir.

El professorat ha de tenir en compte tots aquests aspectes perquè, en funció de la metodologia, la comprensió dels continguts presentats a classe serà més significativa o no tant. Per exemple, si un professor dona per suposat que tots els seus alumnes entenen inequívocament el vocabulari específic de l’assignatura que imparteix, anirà avançant en el desenvolupament de la unitat didàctica, però pot passar que alguns se’n vagin despenjant, per una falta de comprensió dels conceptes. No és el mateix la terminologia matemàtica que el vocabulari científic o que el vocabulari de les ciències humanes. S’ha de procurar que els mots es contextualitzin i que es triï l’accepció més oportuna si volem assegurar que tothom faci una interpretació precisa i adequada del significat de les paraules.

Idees per a l’aula

Trobem molt il·lustratives les claus per a l’aula de Juan Cruz Ripoll. Sintèticament, són les següents:

·       Mira de treballar diversos aspectes de la lectura: descodificació, vocabulari, inferències, estructura del text, estratègies, motivació.

·       En els primers cursos fes aprendre la descodificació de manera sistemàtica. En etapes posteriors, cal parar esment a l'alumnat que mostri baixa precisió o fluïdesa en la lectura.

·       Per tal de millorar l’habilitat inferencial, cal ensenyar procediments, eines o estratègies de comprensió.

·       Ensenyar estratègies no és el mateix que demanar als alumnes que utilitzin estratègies. La motivació és important.

·       Fes de model. Verbalitzar els teus pensaments en veu alta és el millor exemple que pot tenir l'alumnat de què fa un lector hàbil per a aprofundir en els textos.

Comprensió lectora i nous formats: un repte per a les famílies

L’evolució dels mitjans disponibles per a la transmissió dels textos en un món tan digitalitzat com el nostre, ens ofereix tantes noves oportunitats com tota mena de maldecaps. Hi ha autors convençuts que comprenem pitjor els textos quan llegim en format digital que en paper. Aquest, però, no és el problema més preocupant. Les escoles compten amb plans TAC (tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement) per tal de treballar les competències digitals dels seus alumnes. I és com s’ha de fer. Però, i les famílies, com poden encarar aquest repte d’una manera apropiada? Com poden ajudar els seus fills a llegir i a comprendre el que llegeixen quan ens trobem davant de textos plens d’enllaços externs com passa en aquest mateix article?

Algunes idees que ens poden ser d’utilitat són les següents:

·       Procurem protegir habitualment un espai de temps per dedicar-lo a llegir per plaer.

·       Podem disminuir la dispersió si llegim en suport paper o a través de lectors digitals no necessàriament connectats a Internet.

·       Estiguem oberts a les preguntes que ens fan els fills quan llegeixen: són oportunitats per a la millora de la seva comprensió lectora.

·       Estarà bé mostrar als fills que el telèfon mòbil és una eina polifacètica i que en podem fer un ús intel·ligent i no dependent si ens ho proposem.

·       Animem els fills a rellegir aquell fragment de text que no s’ha entès prou bé. Això és essencial quan estudien, perquè està en joc la comprensió de l’argument o dels continguts que s’expliquen a continuació.

No dic res de nou si afirmo que la millor estratègia de motivació és començar per nosaltres mateixos. No ho és tot, però l’exemple adult és un factor que té molt pes a l’hora d’estimular el plaer de llegir. Les criatures, quan són petites, tenen força interès per aprendre nous coneixements i ens fan preguntes contínuament sobre tot allò que els crida l’atenció. Es tracta d’una oportunitat que tenim de casa estant per ampliar el vocabulari i per ajudar-los a comprendre allò que llegeixen. Fins i tot la lectura d’un conte ens obre la porta al treball indirecte, natural, de la lectura i de la corresponent comprensió del text llegit.

Referències

Departament d’Educació (2020): Quaderns d'avaluació. 47. PISA 2018. Síntesi de resultats de la comprensió lectora. Consulteu-lo aquí.

MECFP (2020): PISA 2018. Resultados de lectura en España. Consulteu-lo aquí.

CRG: una visión científica de la lectura. https://investigaciondocente.com/2021/10/09/crg-una-vision-cientifica-de-la-lectura/ [Consulta: 09-02-2022]

María Isabel de Vicente-Yagüe (2021): Claves para mejorar la comprensión lectora. https://youtu.be/y7YBy5hYEJc  [Consulta: 09-02-2022]

Juan Cruz Ripoll (2021): Componentes clave para trabajar la comprensión lectora. https://www.fecyt.es/es/FECYTedu/que-trabajar-para-mejorar-la-comprension-lectora [Consulta: 09-02-2022]


Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/la-comprensio-lectora-un-indicador-dexit-escolar/ 


A l’era digital l’educació del caràcter ha de situar-se al centre de tot aprenentatge

Les virtuts del caràcter modelen qui som, quan es conreen s’educa ciutadans segurs, autònoms i compromesos Per Jordi Viladrosa i Clua | Abri...