Ressenya del llibre: "La familia, la primera escuela de las emociones", de Mar Romera.
Per Jordi Viladrosa i Clua | Juliol 2022
Mar Romera és mestra, pedagoga, i presidenta de l'Associació
Pedagògica Francesco Tonucci (APFRAT). Afirma que l'educació emocional no es
basa en discursos, sinó en “els comportaments emocionals recurrents viscuts al
si de la família”.
L’autora se centra en la família com a espai essencial on
cal ensenyar els fills a conviure amb les emocions, a saber-les identificar,
reconèixer-les i a actuar segons calgui a partir de cada context i de cada
situació perquè “una bona gestió emocional és clau per al nostre benestar”. L’entorn
i els progenitors esdevenen els referents principals. A parer seu, són diverses les claus per a educar
emocionalment els fills, però de totes elles, n’hi ha tres d’essencials: el
temps, els límits i l’escolta.
El temps té a veure amb la presencialitat, tant pel que fa a
la quantitat com a la qualitat. Aquest ser-hi vol dir fer junts el que sigui,
no estar pendent d’altres entreteniments mentrestant. Posar uns límits clars i
raonables és una bona manera d’evitar l’error de la sobreprotecció, un factor
que els fa dèbils. Una estructura de límits els fa sentir segurs tot garantint
la seva autonomia. I escoltar-los va més enllà del fet de sentir-hi perquè es
tracta de dues coses diferents.
Una altra de les claus que Romera identifica és el respecte.
Això significa que hem d’evitar
projectar en els fills les pròpies expectatives i que cal ajudar-los a expressar el que senten de manera sana. Es
refereix també a una mena de laboratori material per al desenvolupament
integral d’una persona en el qual s’aprèn la gestió de les emocions a través de
la comprensió i d’enfortir l’autoconcepte, que no és el mateix que
l’autoestima.
L’aprenentatge de les emocions
Actualment, tot el que té a veure amb el món de les emocions
i com en tenim cura ha passat a ocupar un lloc preferent, també en el terreny
educatiu. Fer front als problemes adequadament, tenir control dels propis
pensaments, entendre els sentiments d’un mateix i els dels altres, etc. s’han
convertit en objectius a assolir per tal d’aprendre a viure sense que això
vulgui dir que el que s’està fent és buscar la felicitat al preu que sigui.
Mar Romera planteja que podem fomentar l'educació emocional
des de casa “dient t'estimo (malgrat que ja es dona per descomptat), abraçant-se,
rient i plorant junts, respectant allò que l'altre sent sense fer judicis de
valor sobre què hauria de sentir”. És en aquest sentit que la família esdevé la
primera escola de les emocions, perquè “els
comportaments emocionals recurrents viscuts en el si d’una família es
converteixen en hàbits de gestió emocional per a tota la vida”.
A casa, doncs, i a l’escola, la nostra autora considera l’educació
emocional com un “procés continu i permanent que ha de ser present durant tot
el desenvolupament educatiu de l’alumnat”. El seu plantejament és que “els nens més que saber han de ser, és a
dir, tenir autonomia per triar, ser responsables, activar el pensament crític,
impulsar la creativitat, aprendre a treballar en equip, conèixer i treballar en
les seves emocions fent, d’aquesta manera, que el coneixement es torni a saber”.
Hi ha emocions que s'aprenen directament, com la por o la ràbia,
però el més habitual és que s’aprenguin observant les persones que ens
envolten. És per això que és important que els pares i els professors siguin
conscients que, per a bé o per a mal, són un model davant dels seus fills i dels
seus alumnes.
La intel·ligència emocional
La intel·ligència
emocional és un entramat d’habilitats toves (soft skills) que les persones tenen per naixement o perquè les
aprenen al llarg de la seva vida: l’empatia, l’automotivació,
l’autocontrol, la gestió de les emocions... Es tracta d’un concepte que van donar a
conèixer per primer cop els psicòlegs nord-americans Peter Salovey i John Mayer
l’any 1990, malgrat que es va fer més popular gràcies al llibre que va escriure
Daniel Goleman, cinc anys més tard. Segons
Mayer i Salovey, (1997), la Intel·ligència Emocional es descriu com la “capacitat
de percebre, utilitzar, comprendre i regular eficaçment les emocions en un
mateix i en els altres, de manera que ens permeti desenvolupar un comportament
adaptatiu a l'entorn”.
Emocions bàsiques
Romera ens diu que “no hi ha emocions positives ni
negatives. Totes les emocions són necessàries”. I, per a això, el que cal fer
és viure bé les emocions bàsiques. Són aquestes deu:
La por “és la que
ens permet estar vius i tenir prudència” per traspassar els límits.
La ràbia o l'enuig
els sentim quan les coses no surten bé i necessitem aprendre a controlar-lo.
La sorpresa és
una emoció fonamental a l'educació. Una de les seves funcions és “ser frontissa
que em permetrà canviar d'emoció”.
La culpa
constructiva, que ens ajuda a “entendre que l'error és una oportunitat”.
La tristesa
permet parar “per tornar a començar”.
El fàstic és necessari
per a triar i “rebutjar allò que ens és nociu”
"La curiositat
ens salvarà", afirma Romera.
L'admiració fa
que els nostres fills ens ubiquen com a referents.
La seguretat és
crucial per “aprendre i créixer, per donar noves oportunitats, perquè t'estimo
per qui ets i no pel que fas”.
L'alegria ha de fer-se
present durant tota la jornada.
A manera de resum, segons Romera, les emocions més
importants per a educar es troben a dins de la paraula CASA: curiositat, admiració, seguretat i alegria.
Aquest és un llibre en el qual la pedagoga Mar Romera exposa
les dificultats més habituals que pares i mares poden descobrir durant el procés d'aprenentatge a la infància, i proposa
accions que milloraran la capacitat d'anàlisi i d'actuació en les relacions
entre pares i fills.
Publicada inicialment a: https://impulseducacio.org/entrenar-les-emocions-es-preferible-a-buscar-la-felicitat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada