Un PLE facilita l’aprenentatge personalitzat i autònom a partir d’eines i tecnologies d’un àmbit majoritàriament digital.
Per Jordi Viladrosa i Clua
El repte d’enfocar de manera efectiva el desenvolupament
professional del professorat té entre els seus objectius prioritaris la millora
contínua de la funció docent a partir d’una formació contínua adequada. Una
opció és, per exemple, la pràctica reflexiva, una metodologia que té com a
elements principals de partida les experiències de cada docent en el seu
context i la reflexió sobre la pròpia pràctica.
Sigui quin sigui el mètode formatiu escollit, per dur-lo a
terme cal un conjunt d’habilitats, eines i una xarxa professional que ens faciliti
l’oportuna gestió de la informació disponible a què podem accedir i la que
cadascú pot generar i compartir.
Jordi Adell i Linda
Castañeda són reconeguts pel seu treball en l'àmbit dels Entorns Personals
d'Aprenentatge (PLE, el seu acrònim en anglès). Una de les seves principals
aportacions és l'elaboració d'un model de PLE, que descriu les diferents eines
i recursos que els estudiants poden utilitzar per donar suport al seu
aprenentatge personalitzat i autònom. La seva obra més coneguda és: Entornos
personales de aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en red.
L’esmentat model ha servit, per una banda, com a marc de
referència per al disseny i la implementació d'entorns d'aprenentatge
personalitzats i autònoms. Per una altra banda, reconeix la importància de les
tecnologies de la informació i la comunicació en l’aprenentatge i promou la inclusió d’una varietat d’eines i
recursos que permetin als estudiants i als professionals construir el seu propi
camí d’aprenentatge.
Elements principals del PLE, segons
Adell i Castañeda
Descrivim breument tot seguit quins són els elements
principals que configuren un PLE.
1. Fonts d'informació:
es refereix a l'àmplia varietat de recursos que els estudiants poden fer servir
per obtenir informació rellevant per al seu aprenentatge. Això inclou llibres,
articles, vídeos, pàgines web, xarxes socials...
2. Eines de comunicació:
són les eines que els estudiants poden utilitzar per interactuar amb altres,
per col·laborar en projectes o per cercar retroalimentació i suport. Exemples d’eines
de comunicació són el correu electrònic, les xarxes socials, els fòrums en
línia i les aplicacions de missatgeria.
3. Eines per a
l'organització i la gestió del coneixement: es tracta d’eines que ajuden
els estudiants a organitzar i administrar la informació que han recollit, així
com a crear i compartir contingut propi. Alguns exemples són les eines de
gestió de tasques, els gestors de referències bibliogràfiques i els blogs.
4. Entorns
d'aprenentatge en línia: són plataformes i eines específiques que
s'utilitzen per a l'aprenentatge en línia, com ara Moodle, Edmodo o Google
Classroom.
5. Eines per a la
creació de contingut: permeten als estudiants crear i compartir els seus
propis continguts, sigui text, àudio o vídeo. Exemples d’aquestes eines són les
suites ofimàtiques, els editors d’àudio i vídeo, les plataformes de pòdcast i
les eines de disseny gràfic.
6. Xarxes socials:
són plataformes que permeten als estudiants interactuar amb els altres,
compartir informació i construir la seva xarxa de contactes de caràcter
acadèmic o professional.
Quina relació té un EPA o PLE amb
els portafolis digitals dels estudiants?
Els Entorns Personals d'Aprenentatge (PLE) i els Portafolis
Digitals dels Estudiants (PDE) estan estretament relacionats, ja que tots dos
se centren en l'aprenentatge personalitzat i autònom i utilitzen les
tecnologies de la informació i la comunicació com a suport a aquest procés.
Una aplicació pràctica d’un PLE per a l’alumnat ja la preveu
la Llei d'Educació de Catalunya, a l’article 89, en el qual es fa una
referència explícita als portafolis digitals dels alumnes i a la seva utilitat:
“El dossier personal d’aprenentatge emmagatzema en suport digital i fa
accessibles, d’acord amb el que el Departament estableixi per reglament, els
documents i els objectes digitals que resulten de la producció intel·lectual de
cada alumne o alumna durant el procés d’aprenentatge, des del darrer cicle de
l’educació primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del
dossier pot servir d’evidència en el procés d’avaluació”.
En el context dels PLE, els
estudiants poden utilitzar diferents eines i recursos en línia per construir i
gestionar el seu propi entorn d'aprenentatge. En aquest espai personalitzat,
poden integrar diferents eines i recursos, com ara fonts d'informació, eines de
comunicació, plataformes d'aprenentatge en línia, eines per a l'organització i
la gestió del coneixement, eines per a la creació de contingut i xarxes
socials.
A més a més, els PDE s'utilitzen com una plataforma per documentar i mostrar allò que els estudiants aprenen i els permet recopilar i organitzar evidències del seu progrés i assoliments. Els PDE també poden incloure reflexions personals, objectius d'aprenentatge i retroalimentació rebuda, cosa que els permet reflexionar sobre el procés que han seguit i establir noves fites.
Opinió d’un expert en PLE i e-portafolis
Andreu Arbó Trabado,
llicenciat en matemàtiques, amb experiència com a coordinador TIC i que
actualment exerceix com a docent a l’Institut Josep Lladonosa de Lleida ens
ofereix la seva opinió sobre la relació dels PLE amb la competència digital
docent. El seu portafolis
digital és una mostra viva de la temàtica que estem tractant en aquest
article.
Quin significat té
per a tu el concepte de "competència digital docent" i per què és
important per a l'educació actual?
Bé, és una pregunta complexa. S’ha publicat el document marc
que ens ho explica i, des de fa poc, gradua el grau d’assoliment d’aquesta
competència. Des del meu punt de vista, però, la competència digital docent té
dos objectius clars.
El primer es refereix a l'habilitat dels docents per
utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de manera
efectiva amb la finalitat de millorar l'aprenentatge dels alumnes; és a dir,
fer-ne un ús pedagògic com a eines tecnològiques per a l’aprenentatge i el
coneixement (TAC). El segon vol fer competent el docent en les demandes
contemporànies per realitzar qualsevol tràmit o gestió.
És rellevant perquè ajuda els docents a mantenir-se actualitzats i a satisfer les necessitats dels alumnes en una societat cada vegada més digital. Dona una visió més significativa de l’ús de les TAC.
Com descriuries
l'evolució de la competència digital docent en els darrers anys? Podem afirmar
que la tecnologia està passant per davant de la pedagogia?
La competència digital docent ha augmentat significativament
gràcies a l'avenç de la tecnologia i l'explosió de les xarxes socials. Per
aquest motiu, els docents ens hem hagut d'adaptar a la nova realitat: aprendre
a utilitzar diferents eines digitals, implementar-les a l’aula i trobar el seu
lloc dins del currículum.
Podem dir que tot això ha portat a un major enfocament en
les metodologies d'ensenyament actives i participatives, així com en la
personalització de l'aprenentatge. Per aquest motiu, crec que la tecnologia no està passant per davant de
la pedagogia. La pedagogia continua sent crucial per proporcionar un enfocament
equilibrat.
Vull afegir que això és gràcies als docents, que són capaços de seleccionar les eines i metodologies adequades per a cada situació d'aprenentatge i integrar-los en el seu pla d'ensenyament.
La teva manera
habitual de treballar es basa en un entorn personal d'aprenentatge (PLE). Ens
en podries explicar la teva experiència i com facilita l’aprenentatge i el
treball en xarxa? Com poden els docents integrar els PLE a la seva pràctica
educativa de manera efectiva?
Crec que els PLE són eines imprescindibles actualment.
L’objectiu principal és que cada alumne creï la seva pròpia xarxa d'aprenentatge:
diferents recursos, eines en línia, col·laboració entre iguals, treball en
xarxa... Però hi ha un segon objectiu, el de crear un repositori i generar una
seqüenciació del que es fa i quan es fa a l’aula. Aquest segon objectiu pot ser
útil per a vincular el «feedback» entre famílies i docents (la qual cosa és
essencial en l’educació obligatòria).
És difícil respondre com els docents podem integrar els PLE.
Cadascú ha de trobar la manera de posar-los dins la seva parcel·la
d'aprenentatge i pràctica educativa. Però hi veig dues formes, en principi:
fer-ho animant els alumnes a crear el seu portafolis o tenir plataformes ja
estructurades i organitzades on l’alumnat només ha d’afegir-hi material.
Dit d’una altra manera més concreta, els PLE poden ser una eina valuosa per a l'aprenentatge personalitzat i la col·laboració en xarxa, i els docents poden integrar-los de manera efectiva en la seva pràctica educativa per millorar l'aprenentatge dels alumnes.
A quins desafiaments
han de fer front els docents actualment per integrar la tecnologia a la seva
pràctica educativa i com poden superar-los?
Crec que els desafiaments als quals hem de fer front els
docents a hores d'ara són abundants; i tots ells influeixen en com integrar les
TAC dins l'aula. Per posar-ne uns quants: la falta de formació docent en
tecnologia -lligat amb la falta de temps per a la formació-, la manca de
recursos tecnològics a l'aula, hi ha tanta diversitat de recursos que és
inviable tenir-los i controlar-los tots; i les dificultats no digitals per dur
a terme la tasca docent de forma «normal».
Per superar els desafiaments, des del meu punt de vista, tenim
tres grans eixos: primer, un canvi
d’objectius en l’esfera de la política (el sistema educatiu és una
aposta de futur, no una aposta de legislatura). El segon és generacional, cal
«reguanyar» el prestigi de la tasca docent, i per això cal començar ara per
veure-ho en el futur. I finalment, el tercer eix és una formació docent
individualitzada; tal com es demana fer per als alumnes, també cal una formació
contextualitzada en els interessos i necessitats de cada docent.
Com pot ajudar la
tecnologia a personalitzar l'aprenentatge i atendre la diversitat a l'aula? Com
es pot avaluar l’impacte de la tecnologia educativa en l’aprenentatge dels estudiants?
Tal com he dit anteriorment, la tecnologia pot ajudar a
personalitzar l'aprenentatge, proporcionar opcions i recursos en funció de les
seves necessitats i estils d'aprenentatge d’un alumne... Això pot motivar-los i
fomentar la seva autonomia i responsabilitat en el seu procés d'aprenentatge.
Però cal dedicar-hi molt de temps per ara.
Per avaluar l'impacte de la tecnologia educativa en l'aprenentatge dels estudiants, es poden utilitzar diferents mètodes: avaluació de creacions amb rúbriques, generar autoavaluació de la percepció sobre l'ús de la tecnologia a l'aula, avaluar l’assoliment d’unes competències o actuacions en el món digital...
Com creus que la
intel·ligència artificial (IA) i altres tecnologies emergents poden canviar el
panorama educatiu en el futur pròxim?
La IA té el potencial
de transformar el panorama educatiu en un futur no gaire llunyà, i ho farà
millorant la personalització de l'aprenentatge. També transformant la
realitat present. Jo la faig servir, els en parlo als meus alumnes i procuro
fer-ne un bon ús i que ells també ho facin. Per exemple, com a suport per
consolidar l’aprenentatge en temps de treball individual, o a casa quan estan
estudiant, per exemple, si els sorgeix un dubte, és una bona eina per trobar-hi
una resposta que et pot solucionar aquest atzucac i poder continuar. És un bon
generador d’exercicis «típics», pots demanar a la IA activitats rutinàries per
habituar-te a una certa dinàmica. I per als docents també és una gran eina amb
la qual hem d’anar interactuant progressivament i amb la prudència necessària.
Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/els-entorns-personals-daprenentatge-una-eina-basica-per-a-desenvolupar-la-competencia-digital/
