Entenem millor el que llegim quan tenim els coneixements i el vocabulari necessaris, sense gaires distraccions
Per Jordi Viladrosa i Clua
Ben segur que alguna vegada heu enviat un correu electrònic
a algú i no us l’ha contestat com esperàveu. Potser teniu una experiència
similar amb els missatges emesos a través de les diversíssimes xarxes socials. Ens
podem preguntar en quin moment s’ha trencat l’acte comunicatiu i fins a quin
punt això ha estat a causa de la poca perícia per part de l’emissor o de la
insuficient comprensió lectora per part del receptor. Si entremig hi barregem
una atenció dispersa o que estem immersos en la multitasca en la qual tots
plegats hem sucumbit més sovint del que caldria, potser anirem entenent millor
per què actualment l’hàbit de llegir amb la calma necessària va perdent
aficionats.
Som d’una manera que maldem per trobar culpables a totes les
nostres experiències negatives o mals resultats en proves internacionals com
les que darrerament ens han mogut a escriure articles com aquest que estàs
llegint. L’estudi PIRLS[1] de 2021 ha deixat els
nostres estudiants de 4t de primària en un mal lloc pel que fa al grau de domini
de la seva comprensió lectora i, malgrat que no hi ha gairebé res de nou que no
se sabés, les diverses administracions educatives no han trigat gens ni mica a
culpar-ne la pandèmia o les tecnologies, materialitzades en el genèric “les
pantalles”. Al meu entendre, la pregunta que ens hem de fer és quines són les
causes profundes d’aquesta situació i què s’hi pot fer per revertir-ho en el
benentès que l’objectiu és aquest: llegir més, llegir millor,
comprendre el que llegim i gaudir d’una bona literatura.
Llegim menys i ho fem d’una altra
manera
Fa un temps, em comentava una alumna de 4t d’ESO que des de
feia un parell d’anys el seu hobby per la lectura havia disminuït molt, que ja no
llegia les novel·les que llegia anteriorment. I se’n feia creus perquè li
agradava molt llegir i en gaudia, però que es trobava que havia de repartir el
seu temps entre molts competidors del seu hàbit lector. No podem negar pas que les tecnologies, els algoritmes, els “infinite scrolls” han passat a
formar part de nosaltres mateixos i que no sempre els governem sinó que ens
governen. En el fons, això és el que em deia aquesta alumna. Amb
textos cada cop més breus, vídeos d’un minut que s’acumulen als nostres
telèfons intel·ligents, missatges que tenen limitats el nombre de caràcters i amb
la immediatesa amb la qual volem tot allò que desitgem, ens preguntem encara
per què hem deixat de llegir o per què no entenem prou bé el que llegim?
Paulo Cosín (2022) dedica a la comprensió lectora el capítol
3 del seu llibre Para qué leer. Fomentar
la lectura en jóvenes y adolescentes. En l’esmentat capítol ofereix
diversos consells a partir de l’obra de Trevor Cairney (2022) el qual pensa que
“el més important que fem, com a lectors, és donar sentit a allò que llegim”. En
aquest punt, és molt rellevant el rol de l’educador que consisteix a “crear un
sentit de comunitat lectora mitjançant un ambient en el qual es consideri que
la posada en comú dels textos és important i entretinguda”.
Sabem prou bé que llegir té molts beneficis per a
la nostra ment, ens fa més cultes, ens aporta coneixements i facilita un ús
constructiu del lleure. La tecnologia –tan criticada, però tan
omnipresent- no és el nostre enemic; fins i tot pot ser una excel·lent aliada
per compartir el que hem llegit, trobar recomanacions de llibres o fer-ne
nosaltres mateixos; això sí, hem de ser conscients que cal fer-ne un ús
responsable i dedicar-hi el temps oportú.
Alguns consells pràctics
Si el que ens interessa és trobar consells pràctics, Cristina
Correro i Joan Portell acaben de publicar Lectures
que fan lectors. L’educació literària d’infants i joves. Amb l’objectiu
d’ajudar els infants a créixer com a lectors, proposen com triar les lectures
tenint en compte els elements més destacats, tot procurant la qualitat. Em
sembla que pot ser una bona guia per a tots aquells que vulguin ser mediadors o
lectors mediadors, a més de l’interès natural que hi poden tenir els mestres,
els qui gestionen les biblioteques, i els pares motivats per fer de la lectura
una alternativa raonable a l’imperi de la superficialitat a la qual podríem
estar sotmesos si no en som prou conscients. També és una bona opció el llibre Els beneficis de la lectura en veu alta,
dels autors David Bueno, Anna Forés i Antoni Ruiz. Aquests autors afirmen que
“les dades que s’obtenen en diversos estudis sobre els efectes de la lectura en
veu alta indiquen que ajuda els infants a construir un vocabulari més ric, amb
unes estructures sintàctiques més complexes i, per tant, amb més possibilitats
d’entendre els textos i d’expressar de manera acurada qualsevol idea o
sentiment”.
Temps, calma i estratègies renovades
A llegir se n’aprèn generalment
a l’etapa d’educació infantil i fins als vuit o nou anys és una experiència que
requereix temps i calma. Som molts els qui apostem per una escola
que, sobretot a primària, dediqui el temps que calgui als aprenentatges bàsics
i comuns, en la línia del que Joan Domènech escrivia al seu llibre Elogi de l’educació lenta. El problema
el tenim a la secundària. És aquí on caldrà idear noves estratègies i educar
lectors crítics per tal d’evitar que esdevinguin adults vulnerables. També
caldrà posar èmfasi en allò que sabem que funciona si li donem la prioritat
necessària i hi posem els recursos que ho fan viable. Em refereixo a les
biblioteques de centre amb bibliotecari inclòs, a les d’aula, a oferir un
ventall ampli de lectures i de qualitat literària, productes multimodals
atractius, clubs de lectura, converses literàries entre iguals, o alumnes
prescriptors de llibres a través de “booktrailers”, publicats al web de
l’escola, per exemple.
Bibliografia
Bueno, David, Forés, Anna, Ruiz, Antoni (2023). Els beneficis de la lectura en veu alta.
Grup Enciclopèdia.
Cairney, Trevor H. (2022). La enseñanza de la comprensión lectora. Ediciones Morata. 7ª
edición.
Correro, Cristina; Portell, Joan (2023). Lectures que fan lectors. Eumo
Editorial.
Cosín Fernández, Paulo (2022). Para qué leer. Fomentar la lectura en jóvenes y adolescentes.
Ediciones Morata.
MEyC (2023). Estudio
PIRLS. https://www.educacionyfp.gob.es/inee/evaluaciones-internacionales/pirls/pirls-2021.html
[1]
L'Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora (PIRLS, Progress in
International Reading Literacy Study en anglès) és un estudi de la IEA que
avalua la comprensió lectora dels alumnes a 4t de Primària. Aquest estudi
avalua les tendències en el nivell d’aprenentatge dels estudiants cada cinc
anys des del 2001.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada