Salta al contingut principal

L'expressió oral a la Secundària: una eina essencial per a la comunicació

Com preparar un discurs eficaç

Per Jordi Viladrosa i Clua

Actualment, l'expressió oral és una eina essencial per a la comunicació en qualsevol àmbit de la vida. En educació, és especialment important que els alumnes de l'ESO i el batxillerat desenvolupin aquesta competència, ja que els permetrà expressar-se amb claredat, eficàcia i seguretat en diferents situacions comunicatives amb més o menys grau de formalitat. Gràcies a l'expressió oral s'aprèn a participar en l'aula, exposar temes, defensar idees i punts de vista i resoldre problemes de manera col·laborativa.

En aquest article es proposen una sèrie de consells per preparar un discurs oral eficaç. Tindrem en compte els aspectes següents: estructura, argumentació, creativitat, llenguatge, llenguatge no verbal, espai i temps i imatge personal, que coincideixen amb els criteris de realització de la rúbrica utilitzada per valorar els discursos dels estudiants que participen any rere any al Torneig de Discurs TEDIS, organitzat pel Centre d'Estudis Impuls Educació.

Elements d'un discurs

De manera breu, s'exposen a continuació les característiques de cadascun dels elements d'un discurs oral.

1. Estructura

El primer pas per preparar un discurs oral és definir-ne l'estructura. Ha de ser clara i concisa, i ha de permetre a l'orador organitzar les idees de manera lògica.

Una estructura típica per a un discurs oral consta de les següents parts:

  • Introducció: l'orador ha de presentar el tema i copsar l'atenció del públic.
  • Cos: qui exposa ha de desenvolupar el tema, presentant els arguments i les proves que el sustenten.
  • Conclusió: és on cal resumir les idees principals i deixar una impressió positiva en el públic.

2. Argumentació

Els arguments són el nucli de qualsevol discurs oral. Han de ser sòlids i convincents, i s'han de recolzar en proves. Hi ha diferents tipus d'arguments, com ara els arguments de fet, els arguments d'autoritat, els arguments d'analogia o els arguments de causalitat. L'orador ha de triar el més adequat per al seu discurs.

 

3. Creativitat

Aquest és un element important, ja que en depèn que el discurs sigui més atractiu i memorable per al públic. Entre els recursos que podem utilitzar per afegir creativitat tenim l'ús d'imatges, metàfores o anècdotes. També es pot fer servir l'humor o el suspens per mantenir l'atenció del públic.

4. Llenguatge

S'aconsella fer servir un llenguatge clar, concís i adequat al públic a què s'adreça l'exposició. De vegades serà millor evitar la utilització d'un llenguatge massa tècnic o especialitzat, encara que d'altres vegades això serà un element necessari. En tots dos casos cal procurar una pronunciació clara i comprensible.

5. Llenguatge no verbal

El llenguatge no verbal és tan valuós com el llenguatge verbal. L'expositor ha de mantenir una postura alçada i una mirada segura, i ha de fer ús de gestos i expressions facials que donin suport a les seves paraules amb naturalitat, sense perdre el contacte visual amb el públic.

6. Espai i temps

L'orador s'ha de familiaritzar amb l'espai on pronunciarà el discurs, i ha d'ajustar el to de veu i els moviments a la mida de la sala. També és important respectar el temps assignat.

7. Imatge personal

La imatge personal té un component subjectiu que cal controlar perquè pot influir en l’èxit d'una exposició oral. L'orador s'ha de vestir adequadament per a l'ocasió, i ha de ser conscient que és una eina de comunicació rellevant.

Consells per a professors

Preparar els alumnes per pronunciar un discurs oral o dur a terme una exposició requereix mètode, paciència i pràctica. Per això serà primordial, per exemple:

  • Oferir oportunitats de pràctica: Els alumnes han de tenir l'oportunitat de practicar les exposicions orals en diferents contextos de manera planificada i sistemàtica. Això els ajudarà a desenvolupar la seva confiança i a millorar la seva capacitat d'improvisació. Això implica que han d'estudiar el tema que exposaran, practicar el seu discurs i assajar-ne la presentació.
  • Oferir feedback: Els professors han d'oferir als alumnes un feedback constructiu i orientat a l'aprenentatge. Es pot fer individualment o amb consells adreçats a tot el grup.
  • Crear un clima de confiança: Els alumnes han de sentir-se còmodes a l’hora de parlar en públic. Per això, els professors poden fomentar la participació dels alumnes en un ambient de respecte.

 

Exemple pràctic

Imaginem que un grup d'alumnes de 4t d’ESO ha de defensar un posicionament personal sobre l'impacte del canvi climàtic al planeta. Els alumnes han de preparar un discurs oral de 5 minuts, posem per cas, en què han d'exposar les principals idees i arguments sobre aquesta qüestió.

Suggerim seguir els passos següents:

  1. Investigar el tema per recopilar informació sobre les principals dades i arguments.
  2. Organitzar la informació que han recopilat, de manera que el discurs sigui clar i concís d'acord amb les normes o les bases.
  3. Escriure un guió que els ajudi a organitzar les idees i a controlar el temps.
  4. Practicar el discurs en veu alta, davant d'un mirall o davant d'un company, amic o familiar, i fins i tot gravar-lo per mirar-lo més tard per identificar possibles errors i millorar la claredat i la precisió del llenguatge.

Pel que fa a l'estructura de la seva exposició, els alumnes es poden basar en les tres parts clàssiques:

  • Introducció: heu de presentar el tema de l'exposició i plantejar la tesi que defensaran.
  • Desenvolupament: han d'exposar les principals dades i arguments que donen suport al plantejament.
  • Conclusió: presentar un resum de les idees principals de la seva exposició i reafirmar-ne el raonament o la tesi.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Avaluar i aprendre: un únic procés | Neus Sanmartí Puig

Ressenya publicada inicialment a: https://impulseducacio.org/2020/10/07/avaluar-i-aprendre-un-unic-proces/ L ’autora és doctora en ciències químiques i professora emèrita de Didàctica de les Ciències a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria l’ha dut a ser experta en currículum i avaluació, entre altres. Ha exercit la docència tant a Primària com a Secundària i ha treballat especialment en recerca sobre l'avaluació formativa, el llenguatge en relació a l'aprenentatge científic i l'educació ambiental, així com en la formació permanent del professorat de ciències. Ha col·laborat en obres col·lectives, ha dirigit diverses tesis doctorals sobre l'ensenyament de les ciències i ha publicat articles a les revistes  Guix ,  Escola Catalana ,  Cuadernos de Pedagogía  i  Perspectiva Escolar . Premi de Pedagogia Rosa Sensat (2002) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2009). És autora d’una vintena de llibres.   N...

Avaluar a través d’una nota és posar el focus en la qualificació

La finalitat formativa de l’avaluació té una funció reguladora de l’aprenentatge en un currículum competencial Per Jordi Viladrosa i Clua | Juny 2022 Tradicionalment, hem identificat el fet d’avaluar amb la recollida de dades per part dels professors que els permeti obtenir una qualificació. Malgrat que abunden els instruments que es poden utilitzar, el més habitual és l’examen o tasques escrites. Amb la informació aconseguida i tot un seguit de càlculs més o menys sofisticats, el professor pren una decisió sobre si els seus alumnes saben uns determinats continguts i amb quin nivell. Molt sovint, quan això passa a final d’un curs, hi sol haver en joc que s’aprovi o no una assignatura i, en alguns casos, que calgui romandre un any més en el mateix nivell educatiu. Preocupació per la taxa d’abandonament escolar i la repetició de curs Un fet preocupant és que el 8,7 % dels alumnes de secundària repeteix curs a Espanya, una dada quatre vegades més elevada que la mitjana de l’OCDE (1,9 ...

Eina d'Observació de Classes entre Iguals: Millora Professional i Reflexió Docent

Una guia pràctica per a fomentar la col·laboració entre docents i impulsar la qualitat educativa a través de l’observació estructurada. Jordi Viladrosa i Clua L’observació de classes entre iguals és una pràctica que transcendeix l’avaluació sumativa i se centra en la millora professional dels docents. Aquesta eina ofereix un marc per a la reflexió pedagògica, basada en l’observació no intrusiva i en el diàleg entre iguals . Més enllà de la rendició de comptes, l’objectiu principal és promoure un espai segur on els docents poden rebre feedback constructiu sobre la seva pràctica, explorar noves estratègies d’ensenyament i consolidar les seves competències professionals. Un dels avantatges clau d’aquesta metodologia és que facilita un intercanvi de coneixement pràctic i aplicable, contrastat amb les evidències teòriques i empíriques. La confidencialitat i la voluntarietat són pilars essencials, ja que permeten construir un clima de confiança on els docents poden compartir lliurement ...