Salta al contingut principal

La personalització de l’aprenentatge

XXIV Jornada de reflexió del Consell Escolar de Catalunya

La personalització de l’aprenentatge

La persona a l’ethos del centre educatiu. La implicació del professorat.


La personalització educativa ha estat i és un dels reptes de la pedagogia perquè és en cada persona on trobem la integració de les seves possibilitats interiors amb les que rep del seu entorn. La pedagogia centrada en cada alumne singular pretén superar l’anomenada atenció a la diversitat i la individualització de l’ensenyament i de l’aprenentatge en grups heterogenis. Això suposa partir d’un concepte de persona que supera el d’alumne com a subjecte de la seva educació.

Què és rellevant, doncs, en un sistema educatiu que va incorporant de mica en mica el concepte de personalització? Acceptant per endavant el risc de simplificar allò que és complex, entenem que una educació personalitzada integra un diagnòstic pedagògic previ a l’acció educativa, un currículum flexible, unes activitats d’aprenentatge coherents amb aquest model, una organització escolar que faciliti el treball autònom guiat i superar la divisió en assignatures, i una avaluació basada en criteris i descriptors de tipus competencial.

El rol prioritari del professorat en una pedagogia personalista és aconseguir que cadascun dels seus alumnes tingui interès per aprendre sense caure en alguns possibles dèficits del constructivisme que dóna per fets determinats apriorismes com el que afirma que “el coneixement s’autoconstrueix” o que “el saber no es pot transmetre”. És cert que no necessitem ja professors que es limitin a explicar continguts conceptuals i a intentar que l’alumnat els aprengui d’una manera poc contextualitzada sinó professionals implicats en la millora de la seva pràctica en un escenari de canvi de model i, fins i tot, de paradigma.
L’esforç que requereix l’aprenentatge per part dels alumnes ha d’anar acompanyat d’un saber i d’un saber fer per part d’un professorat que ha de fer un pas endavant per superar una manera d’exercir la professió massa cops excessivament individualista i anar incorporant una reflexió compartida de la seva pràctica docent. La implicació del profesorat en els projectes de centre és la clau per assolir un canvi sostingut de model educatiu que caldrà consolidar en un treball en xarxa.  

Aquest canvi suposa modificar la manera com entenem actualment les tasques no lectives per tal que la presència del professorat en els centres no estigui gairebé centrada en exclusiva a la docència sinó que es pugui dedicar el temps que calgui a treballar amb els altres professionals sense haver d’atendre paralel·lament els alumnes. És tan reduït el temps destinat al treball cooperatiu entre els docents que difícilment es pot donar una resposta eficaç a les necessitats que la pedagogia personalista requereix. I no em refereixo al temps necessari per a la preparació d’activitats, materials i continguts –que també és imprescindible si volem fugir dels automatismes didàctics- sinó al temps de formació en unes noves competències que són impossibles d’assolir individualment.

Els centres educatius i el professorat estan al servei de la formació integral dels seus alumnes; és a dir, al servei del desenvolupament de les seves aptituds, capacitats, necessitats... amb una visió d’integració en la seva comunitat amb l’objectiu de millorar-la des del compromís. El que és més difícil, però, és que s’accepti que el posicionament de cada professor mai no és neutral; és impossible que la relació docent-alumne sigui anònima. La implicació del professional docent ha de ser precisament això, professional.

Una consideració final: l’exercici de la professió necessita retrobar el sentit de la seva existència. La implicació en les noves necessitats requereix un model de formació inicial renovat i un model de formació permanent que faciliti la transferència a les aules d’allò que s’ha treballat. Tampoc no serà possible una implicació autèntica si no avancem cap a una avaluació individual de la funció docent del professorat que acrediti i faciliti el propi desenvolupament professional.

Aportació de Jordi Viladrosa i Clua
Vocal per Lleida del Col·legi de Pedagogs de Catalunya

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Avaluar i aprendre: un únic procés | Neus Sanmartí Puig

Ressenya publicada inicialment a: https://impulseducacio.org/2020/10/07/avaluar-i-aprendre-un-unic-proces/ L ’autora és doctora en ciències químiques i professora emèrita de Didàctica de les Ciències a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria l’ha dut a ser experta en currículum i avaluació, entre altres. Ha exercit la docència tant a Primària com a Secundària i ha treballat especialment en recerca sobre l'avaluació formativa, el llenguatge en relació a l'aprenentatge científic i l'educació ambiental, així com en la formació permanent del professorat de ciències. Ha col·laborat en obres col·lectives, ha dirigit diverses tesis doctorals sobre l'ensenyament de les ciències i ha publicat articles a les revistes  Guix ,  Escola Catalana ,  Cuadernos de Pedagogía  i  Perspectiva Escolar . Premi de Pedagogia Rosa Sensat (2002) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2009). És autora d’una vintena de llibres.   N...

Avaluar a través d’una nota és posar el focus en la qualificació

La finalitat formativa de l’avaluació té una funció reguladora de l’aprenentatge en un currículum competencial Per Jordi Viladrosa i Clua | Juny 2022 Tradicionalment, hem identificat el fet d’avaluar amb la recollida de dades per part dels professors que els permeti obtenir una qualificació. Malgrat que abunden els instruments que es poden utilitzar, el més habitual és l’examen o tasques escrites. Amb la informació aconseguida i tot un seguit de càlculs més o menys sofisticats, el professor pren una decisió sobre si els seus alumnes saben uns determinats continguts i amb quin nivell. Molt sovint, quan això passa a final d’un curs, hi sol haver en joc que s’aprovi o no una assignatura i, en alguns casos, que calgui romandre un any més en el mateix nivell educatiu. Preocupació per la taxa d’abandonament escolar i la repetició de curs Un fet preocupant és que el 8,7 % dels alumnes de secundària repeteix curs a Espanya, una dada quatre vegades més elevada que la mitjana de l’OCDE (1,9 ...

Eina d'Observació de Classes entre Iguals: Millora Professional i Reflexió Docent

Una guia pràctica per a fomentar la col·laboració entre docents i impulsar la qualitat educativa a través de l’observació estructurada. Jordi Viladrosa i Clua L’observació de classes entre iguals és una pràctica que transcendeix l’avaluació sumativa i se centra en la millora professional dels docents. Aquesta eina ofereix un marc per a la reflexió pedagògica, basada en l’observació no intrusiva i en el diàleg entre iguals . Més enllà de la rendició de comptes, l’objectiu principal és promoure un espai segur on els docents poden rebre feedback constructiu sobre la seva pràctica, explorar noves estratègies d’ensenyament i consolidar les seves competències professionals. Un dels avantatges clau d’aquesta metodologia és que facilita un intercanvi de coneixement pràctic i aplicable, contrastat amb les evidències teòriques i empíriques. La confidencialitat i la voluntarietat són pilars essencials, ja que permeten construir un clima de confiança on els docents poden compartir lliurement ...