21 d’octubre de 2014

La personalització de l’aprenentatge

XXIV Jornada de reflexió del Consell Escolar de Catalunya

La personalització de l’aprenentatge

La persona a l’ethos del centre educatiu. La implicació del professorat.


La personalització educativa ha estat i és un dels reptes de la pedagogia perquè és en cada persona on trobem la integració de les seves possibilitats interiors amb les que rep del seu entorn. La pedagogia centrada en cada alumne singular pretén superar l’anomenada atenció a la diversitat i la individualització de l’ensenyament i de l’aprenentatge en grups heterogenis. Això suposa partir d’un concepte de persona que supera el d’alumne com a subjecte de la seva educació.

Què és rellevant, doncs, en un sistema educatiu que va incorporant de mica en mica el concepte de personalització? Acceptant per endavant el risc de simplificar allò que és complex, entenem que una educació personalitzada integra un diagnòstic pedagògic previ a l’acció educativa, un currículum flexible, unes activitats d’aprenentatge coherents amb aquest model, una organització escolar que faciliti el treball autònom guiat i superar la divisió en assignatures, i una avaluació basada en criteris i descriptors de tipus competencial.

El rol prioritari del professorat en una pedagogia personalista és aconseguir que cadascun dels seus alumnes tingui interès per aprendre sense caure en alguns possibles dèficits del constructivisme que dóna per fets determinats apriorismes com el que afirma que “el coneixement s’autoconstrueix” o que “el saber no es pot transmetre”. És cert que no necessitem ja professors que es limitin a explicar continguts conceptuals i a intentar que l’alumnat els aprengui d’una manera poc contextualitzada sinó professionals implicats en la millora de la seva pràctica en un escenari de canvi de model i, fins i tot, de paradigma.
L’esforç que requereix l’aprenentatge per part dels alumnes ha d’anar acompanyat d’un saber i d’un saber fer per part d’un professorat que ha de fer un pas endavant per superar una manera d’exercir la professió massa cops excessivament individualista i anar incorporant una reflexió compartida de la seva pràctica docent. La implicació del profesorat en els projectes de centre és la clau per assolir un canvi sostingut de model educatiu que caldrà consolidar en un treball en xarxa.  

Aquest canvi suposa modificar la manera com entenem actualment les tasques no lectives per tal que la presència del professorat en els centres no estigui gairebé centrada en exclusiva a la docència sinó que es pugui dedicar el temps que calgui a treballar amb els altres professionals sense haver d’atendre paralel·lament els alumnes. És tan reduït el temps destinat al treball cooperatiu entre els docents que difícilment es pot donar una resposta eficaç a les necessitats que la pedagogia personalista requereix. I no em refereixo al temps necessari per a la preparació d’activitats, materials i continguts –que també és imprescindible si volem fugir dels automatismes didàctics- sinó al temps de formació en unes noves competències que són impossibles d’assolir individualment.

Els centres educatius i el professorat estan al servei de la formació integral dels seus alumnes; és a dir, al servei del desenvolupament de les seves aptituds, capacitats, necessitats... amb una visió d’integració en la seva comunitat amb l’objectiu de millorar-la des del compromís. El que és més difícil, però, és que s’accepti que el posicionament de cada professor mai no és neutral; és impossible que la relació docent-alumne sigui anònima. La implicació del professional docent ha de ser precisament això, professional.

Una consideració final: l’exercici de la professió necessita retrobar el sentit de la seva existència. La implicació en les noves necessitats requereix un model de formació inicial renovat i un model de formació permanent que faciliti la transferència a les aules d’allò que s’ha treballat. Tampoc no serà possible una implicació autèntica si no avancem cap a una avaluació individual de la funció docent del professorat que acrediti i faciliti el propi desenvolupament professional.

Aportació de Jordi Viladrosa i Clua
Vocal per Lleida del Col·legi de Pedagogs de Catalunya

Cap comentari:

El rendiment acadèmic en temps de competències

L’èxit escolar no es pot basar només en els resultats acadèmics entesos com una nota que resumeix un trimestre o tot un curs. Ni tan sols ...