Ressenya publicada inicialment a: https://impulseducacio.org/2020/10/07/avaluar-i-aprendre-un-unic-proces/ L ’autora és doctora en ciències químiques i professora emèrita de Didàctica de les Ciències a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria l’ha dut a ser experta en currículum i avaluació, entre altres. Ha exercit la docència tant a Primària com a Secundària i ha treballat especialment en recerca sobre l'avaluació formativa, el llenguatge en relació a l'aprenentatge científic i l'educació ambiental, així com en la formació permanent del professorat de ciències. Ha col·laborat en obres col·lectives, ha dirigit diverses tesis doctorals sobre l'ensenyament de les ciències i ha publicat articles a les revistes Guix , Escola Catalana , Cuadernos de Pedagogía i Perspectiva Escolar . Premi de Pedagogia Rosa Sensat (2002) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2009). És autora d’una vintena de llibres. N...
Una guia pràctica per a fomentar la col·laboració entre docents i impulsar la qualitat educativa a través de l’observació estructurada. Jordi Viladrosa i Clua L’observació de classes entre iguals és una pràctica que transcendeix l’avaluació sumativa i se centra en la millora professional dels docents. Aquesta eina ofereix un marc per a la reflexió pedagògica, basada en l’observació no intrusiva i en el diàleg entre iguals . Més enllà de la rendició de comptes, l’objectiu principal és promoure un espai segur on els docents poden rebre feedback constructiu sobre la seva pràctica, explorar noves estratègies d’ensenyament i consolidar les seves competències professionals. Un dels avantatges clau d’aquesta metodologia és que facilita un intercanvi de coneixement pràctic i aplicable, contrastat amb les evidències teòriques i empíriques. La confidencialitat i la voluntarietat són pilars essencials, ja que permeten construir un clima de confiança on els docents poden compartir lliurement ...
Passa sovint que les iniciatives culturals més senzilles són les que acaben deixant més empremta en la vida d’un poble o d’una ciutat. Els clubs de lectura en són un exemple clar. Són espais que no necessiten grans pressupostos ni grans infraestructures, però que aconsegueixen una cosa que sovint costa molt més d’obtenir: reforçar els vincles entre persones que comparteixen l’interès per llegir, conversar i donar vida als equipaments culturals. En un moment en què tot sembla accelerat i fragmentat, un club de lectura ofereix just el contrari: un espai per aturar-se, llegir, escoltar i pensar plegats. En municipis petits i mitjans, aquesta funció encara és més evident. La biblioteca, la sala polivalent o fins i tot la ràdio local es converteixen en llocs on la literatura deixa de ser una pràctica íntima per esdevenir un punt de trobada. Quan un club de lectura arrela, es nota: la biblioteca s’omple, la gent hi torna, i el municipi guanya un espai de cohesió que no sempre és fàcil de c...
Comentaris