Salta al contingut principal

Llegir en grup: els avantatges d’un club de lectura

Passa sovint que les iniciatives culturals més senzilles són les que acaben deixant més empremta en la vida d’un poble o d’una ciutat. Els clubs de lectura en són un exemple clar. Són espais que no necessiten grans pressupostos ni grans infraestructures, però que aconsegueixen una cosa que sovint costa molt més d’obtenir: reforçar els vincles entre persones que comparteixen l’interès per llegir, conversar i donar vida als equipaments culturals. En un moment en què tot sembla accelerat i fragmentat, un club de lectura ofereix just el contrari: un espai per aturar-se, llegir, escoltar i pensar plegats.

En municipis petits i mitjans, aquesta funció encara és més evident. La biblioteca, la sala polivalent o fins i tot la ràdio local es converteixen en llocs on la literatura deixa de ser una pràctica íntima per esdevenir un punt de trobada. Quan un club de lectura arrela, es nota: la biblioteca s’omple, la gent hi torna, i el municipi guanya un espai de cohesió que no sempre és fàcil de construir per altres vies. És una activitat de proximitat, arrelada al país, que funciona perquè respon a una necessitat real: la de posar en comú allò que llegim i allò que ens passa pel cap mentre ho fem.

Una aposta intel·ligent per part de les institucions locals

Les regidories de cultura i les biblioteques que impulsen clubs de lectura saben que és una activitat que no costa gaire d’organitzar i que té un cost baix. No calen grans projectes, només un espai, un lot de llibres i algú que faciliti la conversa. A canvi, el municipi guanya un instrument potent de dinamització cultural. Un club de lectura fidelitza usuaris, dona vida a l’equipament més enllà del préstec i ajuda a posar en circulació el fons bibliogràfic, especialment el contemporani i el dels nostres autors.

A més, té un efecte que sovint passa desapercebut: ajuda a trencar barreres socials. En molts pobles, els clubs de lectura es converteixen en un espai on coincideixen persones que potser no es trobarien en cap altre context. Al darrer club en el qual vaig participar ens hi vàrem trobar els “del poble de tota la vida” i altres persones que hi havien vingut a viure feia poc. Per tant, pot ser un bon moment per coincidir persones de generacions diferents, lectors habituals i lectors que s’hi acosten per primera vegada.

Els homes i la lectura compartida

És cert que, habitualment, els clubs de lectura estan més freqüentats per dones. És com a les reunions de les escoles. Però això està canviant encara que sigui lentament. Cada vegada hi ha més homes a qui els agrada trobar-se en un espai on parlar d’emocions, de dubtes i de contradiccions sense la pressió de la masculinitat més rígida. La lectura compartida permet matisar, escoltar i expressar-se amb una llibertat que no sempre trobem en altres espais socials. I això no és de dones ni d’homes: ens és comú a tots.

Quan un home participa en un club de lectura descobreix que parlar de llibres és també parlar de relacions, de decisions o de dilemes personals i fa possible veure les coses des d’un altre angle. I això és important, perquè la cultura també té la capacitat de qüestionar estereotips i d’obrir finestres que potser no s’obririen d’una altra manera.

Llegir millor per pensar millor

Al meu entendre, ens quedaríem curts si entenguéssim un club de lectura com un lloc on s’hi va només per comentar llibres. No. És, sobretot, un espai on s’activa el pensament crític. La lectura individual es transforma quan es posa en comú. Allò que un lector ha passat per alt, un altre ho destaca; un personatge que a algú li sembla antipàtic, a un altre li desperta compassió; un final que algú troba precipitat, un altre el defensa com a coherent. Aquest contrast d’interpretacions és un exercici d’argumentació que enriqueix tothom.

Els gèneres que més afavoreixen aquesta mena de trobades —la novel·la contemporània, la psicològica, la ficció històrica, la distopia o la novel·la negra— plantegen dilemes i tensions que conviden a posicionar-se. I és en aquest posicionament, sovint revisat a mesura que avança la conversa, on es produeix el veritable creixement lector. Llegir en grup ens obliga a llegir amb més atenció, a subratllar, a prendre notes, a preguntar-nos què pensaran els altres. La lectura esdevé més profunda i més conscient.

Formats diversos per a realitats diverses

Tot i que el format més habitual és la trobada quinzenal o mensual, hi ha moltes maneres d’organitzar un club de lectura. Alguns grups opten per un enfocament temàtic; d’altres combinen trobades presencials amb espais digitals. En alguns municipis, la ràdio local hi té un paper destacat: petites càpsules amb recomanacions, lectures en veu alta o entrevistes amb participants. Aquestes col·laboracions donen visibilitat al club i reforcen la idea que la cultura local és viva i compartida.

També hi ha clubs que aposten per formats més creatius: sessions amb autors, rutes literàries, trobades intergeneracionals o lectures vinculades a fets destacats, rellevants o històrics. L’experiència de la Biblioteca Pública de Lleida o dels clubs coordinats pel Servei de Biblioteques de la Generalitat, per exemple, demostra que la fórmula és adaptable i que pot funcionar tant en grans ciutats com en pobles petits. La clau és que cada grup trobi la manera que s’ajusti millor a la seva realitat.

Fins i tot  el darrer curs de la meva etapa com a professor abans de jubilar-me vaig tenir la sort d’impartir una matèria optativa de batxillerat, creació literària, on les meves alumnes i jo vam fer-ne un i l’experiència ens va agradar força, tant pel que fa al procés com als resultats pedagògics.

El plaer de llegir en companyia

Llegir és, habitualment, una activitat solitària; però quan es comparteix amb altres lectors, l’experiència millora considerablement. Quan un lector sap que hi haurà una trobada, llegeix d’una altra manera. Es fixa en detalls, es pregunta què comentaran els altres, es deixa sorprendre per interpretacions que no havia considerat. El llibre deixa de ser només un objecte i es converteix en una vivència compartida.

I potser aquí hi ha el gran valor dels clubs de lectura: recorden que la literatura no és només un refugi individual, sinó un espai per pensar i, alhora, aprendre del que pensen i expliciten els altres. Un club de lectura pot ser moltes coses —un espai tranquil per conversar, un taller de pensament crític, un punt de trobada o una excusa per llegir més i millor—, però totes tenen un element en comú: la voluntat de compartir.

 

No hi ha, doncs, una única fórmula per fer un club de lectura. Cada municipi, cada biblioteca o cada grup de lectors pot donar-li la forma que vulgui. L’important és que la literatura continuï trobant camins per fer que llegir, escoltar, parlar i pensar sigui una experiència gratificant. En un context cultural dominat per la immediatesa, un club de lectura recupera una cosa molt senzilla: el temps per llegir amb calma i per parlar del que hem llegit. I això, avui, em sembla que és més necessari que mai.


#Pòdcast amb l'#entrevista que m'ha fet @RadioRossello sobre el club de lectura que fem al meu poble: 

https://radiorossello.radio.enacast.fm/news/rossello-posa-en-marxa-un-club-de-lectura-obert-a-tot-tipus-de-public/


Comentaris

Anònim ha dit…
Hola,ganes de comensar

Entrades populars d'aquest blog

Avaluar i aprendre: un únic procés | Neus Sanmartí Puig

Ressenya publicada inicialment a: https://impulseducacio.org/2020/10/07/avaluar-i-aprendre-un-unic-proces/ L ’autora és doctora en ciències químiques i professora emèrita de Didàctica de les Ciències a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria l’ha dut a ser experta en currículum i avaluació, entre altres. Ha exercit la docència tant a Primària com a Secundària i ha treballat especialment en recerca sobre l'avaluació formativa, el llenguatge en relació a l'aprenentatge científic i l'educació ambiental, així com en la formació permanent del professorat de ciències. Ha col·laborat en obres col·lectives, ha dirigit diverses tesis doctorals sobre l'ensenyament de les ciències i ha publicat articles a les revistes  Guix ,  Escola Catalana ,  Cuadernos de Pedagogía  i  Perspectiva Escolar . Premi de Pedagogia Rosa Sensat (2002) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2009). És autora d’una vintena de llibres.   N...

Avaluar a través d’una nota és posar el focus en la qualificació

La finalitat formativa de l’avaluació té una funció reguladora de l’aprenentatge en un currículum competencial Per Jordi Viladrosa i Clua | Juny 2022 Tradicionalment, hem identificat el fet d’avaluar amb la recollida de dades per part dels professors que els permeti obtenir una qualificació. Malgrat que abunden els instruments que es poden utilitzar, el més habitual és l’examen o tasques escrites. Amb la informació aconseguida i tot un seguit de càlculs més o menys sofisticats, el professor pren una decisió sobre si els seus alumnes saben uns determinats continguts i amb quin nivell. Molt sovint, quan això passa a final d’un curs, hi sol haver en joc que s’aprovi o no una assignatura i, en alguns casos, que calgui romandre un any més en el mateix nivell educatiu. Preocupació per la taxa d’abandonament escolar i la repetició de curs Un fet preocupant és que el 8,7 % dels alumnes de secundària repeteix curs a Espanya, una dada quatre vegades més elevada que la mitjana de l’OCDE (1,9 ...

Eina d'Observació de Classes entre Iguals: Millora Professional i Reflexió Docent

Una guia pràctica per a fomentar la col·laboració entre docents i impulsar la qualitat educativa a través de l’observació estructurada. Jordi Viladrosa i Clua L’observació de classes entre iguals és una pràctica que transcendeix l’avaluació sumativa i se centra en la millora professional dels docents. Aquesta eina ofereix un marc per a la reflexió pedagògica, basada en l’observació no intrusiva i en el diàleg entre iguals . Més enllà de la rendició de comptes, l’objectiu principal és promoure un espai segur on els docents poden rebre feedback constructiu sobre la seva pràctica, explorar noves estratègies d’ensenyament i consolidar les seves competències professionals. Un dels avantatges clau d’aquesta metodologia és que facilita un intercanvi de coneixement pràctic i aplicable, contrastat amb les evidències teòriques i empíriques. La confidencialitat i la voluntarietat són pilars essencials, ja que permeten construir un clima de confiança on els docents poden compartir lliurement ...