Ressenya publicada inicialment a: https://impulseducacio.org/2021/03/26/apredre-per-seguir-aprenent-tota-la-vida/
Héctor Ruiz Martín és director de la International Science Teaching Foundation i expert en psicologia cognitiva de la memòria i de l’aprenentatge, disciplines en les quals se centra una part de la seva recerca. També és autor de ¿Cómo aprendemos? Una aproximación científica al aprendizaje y la enseñanza (Editorial Graó), i de Conoce tu cerebro para aprender a aprender (ISTF).
La trampa d’un currículum orientat als exàmens i als
resultats acadèmics quantitatius dificulta l’aprenentatge efectiu de les
estratègies vinculades a les evidències científiques sobre com aprèn el nostre
cervell. Superar exàmens i atorgar-los un valor elevat en l’avaluació d’una
matèria o d’un curs llença un missatge a l’estudiant en el sentit que cal que
utilitzi tècniques d’estudi que siguin útils per a retre comptes del que ha
après en el curt termini. Una mena d’autoengany, ja que a mitjà i a llarg
termini aquests mètodes són en general força ineficaços. Sense l’esforç
cognitiu que comporten l’evocació o el raonament, l’aprenentatge caduca en
relativament poc temps. Héctor Ruiz
planteja en aquesta obra un objectiu global per a docents: guiar l’aprenentatge
dels seus estudiants, i fer-ho d’una manera efectiva i validada per l’evidència
científica. Una obra, doncs, per a aprendre a aprendre.
L’ús d’estratègies d’aprenentatge efectives, no totes elles
innates, són predictors d’èxit acadèmic basant-nos en la recerca científica de
la neurociència i de les ciències cognitives sobre el funcionament del cervell.
L’autor desgrana en vuit capítols com aprèn el cervell, concentrar-se, pensar,
recordar, oblidar, diversificar, motivar-se i controlar-se per aprendre. No
menys interessant és l’annex on Ruiz descriu breument algunes estratègies
d’aprenentatge poc efectives però força utilitzades pels nostres estudiants.
A partir del segon trobem al final de cada capítol algunes
recomanacions pràctiques, a partir d’una idea clau a manera de resum, precedida
d’un elaborat recull d’arguments i exemples que fan d’aquesta obra un manual
útil, ben estructurat i de consulta àgil per a qui vulgui saber com aprèn el
nostre cervell basats en la recerca científica disponible.
Sintetitzem a continuació alguns aspectes aportats per l’autor que hem considerat interessants.
El primer capítol explora els models bàsics que ha utilitzat la ciència per a explicar com funciona la memòria i com es produeix l’aprenentatge. Ens ha agradat comprovar que Héctor Ruiz no menysté aquesta facultat humana, un aspecte que compta actualment amb un bon nombre tant de defensors com de detractors. I, relacionat amb ella, la importància que tenen els coneixements previs a l’hora d’adquirir nous aprenentatges de manera sòlida.
Al segon capítol s’hi destaquen el paper que tenen les
distraccions, la “càrrega cognitiva aliena” (p. 47), durant les tasques
d’aprenentatge i, naturalment, la seva relació amb l’atenció i les seves
limitacions. La idea clau d’aquest capítol és que “per a optimitzar el temps dedicat a l’estudi hem de focalitzar els
nostres recursos cognitius en l’objecte d’aprenentatge i gestionar les seves
limitacions.” (p. 58). I les recomanacions pràctiques són les següents:
·
Elimineu els possibles distractors de l’entorn
d’estudi.
·
Establiu una rutina horària per a les sessions
d’estudi.
· Planifiqueu els objectius de cada sessió d’estudi.
Al tercer capítol
se’ns presenta la memòria com la gran aliada del raciocini. “Recordar és una
forma molt més senzilla, ràpida i efectiva de resoldre un problema” (p. 69).
L’aprenentatge, ens fa notar l’autor, ha de ser actiu en el sentit que es
tracta d’una activitat mental que comporta el fet d’aprendre tot pensant. Si no
es busca trobar sentit a allò que s’estudia, cap estratègia d’aprenentatge serà
prou eficaç. D’aquí ve la importància de prioritzar l’”elaboració” per davant
de la simple repetició. La idea clau és que “la millor manera d’ancorar a la nostra memòria allò que estem
estudiant és donant-li sentit i relacionant-ho expressament amb altres coses
que ja sabem” (p. 84). Les recomanacions pràctiques d’aquest capítol són:
·
Expliqueu-vos a vosaltres mateixos el que estigueu
aprenent.
·
Interrogueu-vos periòdicament.
·
Establiu connexions amb allò que aprengueu.
·
Proveu diferents aproximacions.
·
Utilitzeu recursos visuals.
·
Feu anar estratègies mnemotècniques quan sigui
oportú.
El capítol 4 ens
proporciona una de les claus més importants de l’aprenentatge: “per afirmar que
hem après alguna cosa, hem de ser capaços d’extreure-ho de la nostra memòria”
(p. 93). Dels tres processos d’aprenentatge que l’autor esmenta en aquest
treball: codificació - emmagatzematge - evocació, la pràctica quotidiana sol
posar l’accent en el tercer, el qual, de fet, i d’acord amb l’evidència
científica, ens recorda que “és molt més efectiu evocar el que hem après que
tornar a estudiar-ho”, malgrat el “cost cognitiu” que sol suposar. La idea clau
és que “per a enfortir l’aprenentatge de
la manera més eficaç, hem de repassar el que hem après mirant de recuperar-ho
de la nostra memòria i no solament tornant-ho a estudiar”. (p. 109). Les
recomanacions que ens ofereix l’autor són:
·
Quan repasseu, no rellegiu; evoqueu.
·
Autoavalueu-vos.
·
Busqueu feedback
després d’evocar.
·
Esforceu-vos abans de consultar la resposta.
·
Ensenyeu a altres persones.
El paper de l’oblit i de les emocions en l’aprenentatge són
dos aspectes en què se centra el cinquè capítol.
Una de les tècniques més comunes per a fer front a l’oblit ha estat sempre la
repetició, però perquè sigui més efectiva, l’autor argumenta que cal que passi
un temps entre l’estudi i el repàs o pràctica del que s’ha estudiat. La tècnica
de treball intel·lectual que se’n deriva és que “quan la pràctica de l’evocació
es combina amb la pràctica espaiada, aconseguim millors resultats. Si, a més a
més, l’estudi inicial es duu a terme mitjançant l’elaboració, millor
impossible” (p. 125). La idea clau d’aquest capítol és que “per a aprendre de manera més efectiva, és important repassar el que
s’ha estudiat i no concentrar estudi i repàs en una mateixa sessió, sinó que
cal espaiar-la en el temps” (p. 133). Entre les recomanacions pràctiques
tenim:
·
Organitzeu el temari que s’hagi d’estudiar i
establiu un calendari de treball.
·
Entrellaceu les vostres sessions d’estudi.
·
No sobreestudieu.
·
Dormiu les hores necessàries.
· No ho deixeu tot per al darrer dia.
El repte d’utilitzar un coneixement en un context diferent
del que es va adquirir, l’anomenada “transferència de l’aprenentatge” és el
punt clau del capítol 6. Aquesta
acció no és gens senzilla i hi tenen un paper rellevant els contextos en què té
lloc l’aprenentatge, tant els de tipus físic com els mentals. Amb paraules de
l’autor mateix: “Fer ús de diversos
exemples per a aprendre un concepte o un procediment contribueix
significativament a la nostra capacitat de transferir-lo perquè incrementa la
quantitat de contextos que l’activaran en la nostra memòria” (p. 154). L’autor
recomana:
·
Estudieu a partir d’exemples variats.
·
Entrellaceu els temes i els procediments objecte
d’estudi.
·
No refuseu altres entorns per a aprendre.
El capítol 7
parteix de l’afirmació que “la motivació és clau per a l’aprenentatge” (p.
157). La motivació exigeix que hi hagi un motiu, una meta. En funció de les
metes que es proposi cada estudiant tindran lloc unes conductes o unes altres:
unes seran de rendiment (qualificacions) i unes altres d’aprenentatge. A
aquesta situació cal que hi afegim la confiança per a assolir l’esmentada
motivació, vinculada al constructe psicològic denominat “autoeficàcia” (p.
163). Un altre element a considerar és el paper que hi tenen la “mentalitat fixa”
i la “mentalitat de creixement” davant de l’aprenentatge i la seva repercussió
en el rendiment acadèmic. La idea clau és la “necessitat de comprendre els factors que modulen la pròpia motivació
per poder-hi intervenir” (p. 181). Les recomanacions per a la pràctica són:
·
Reconsidereu a què atribuïu els vostres èxits o
fracassos en el procés d’aprenentatge.
·
Relativitzeu aquests errors i fracassos.
·
Avalueu el vostre sentit d’autoeficàcia i
reflexioneu-hi.
·
Proveu noves formes d’abordar l’aprenentatge.
Héctor Ruiz dedica el darrer
capítol a la facultat d’autoregular l’aprenentatge, l’autocontrol; tant si
ens referim al cognitiu com a l’emocional. Regular les emocions és molt
rellevant per als estudiants per dos motius: influeixen sobre el rendiment i
tenen un pes important en el factor motivació. Com a idea clau tenim que el fet de planificar l’estudi, seleccionar les
estratègies més adequades i avaluar els resultats; i fer-ho també en l’àmbit
emocional, comporta l’autoregulació de l’aprenentatge. Com a recomanacions
pràctiques tenim:
·
Utilitzeu estratègies d’estudi eficaces.
·
Utilitzeu la reavaluació cognitiva per a mantenir forta la vostra autoeficàcia.
·
Eviteu les distraccions durant l’estudi i
l’examen.
·
No deixeu tot l’estudi per a darrera hora.
· Relaxeu-vos abans de l’examen.
Aquesta obra és una versió escrita en un registre més
divulgatiu del manual tècnic ¿Cómo aprendemos? (2020) del mateix autor. Es
tracta d’aconseguir que l’aprenentatge perduri en el temps, que sigui
transferible i que serveixi de base per a l’adquisició de nous aprenentatges al
llarg de tota la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada