La nostra societat viu canvis tan sobtats que sempre és una bona ocasió per plantejar-nos novament si som davant un panorama en què moltes professions parametritzables acabaran desapareixent. Els avenços de la tecnologia auguren una pèrdua substancial de llocs de treball que seran substituïts per altres que encara estan per definir o que tot just comencen a treure el cap. La robòtica, per exemple, ocuparà el lloc dels humans en tasques mecàniques i repetitives. A l’altra cara de la moneda hi tenim les conseqüències de la Covid-19: és conjuntural o és estructural el factor teletreball, la docència virtual? Com afecta al sector educatiu ara i com ho farà a mig termini? Ens és útil el model pedagògic que tenim i és el més adequat per a l’escola que necessitem? Té, doncs, futur el model actual de centre educatiu?
Un primer aspecte a considerar és
si no caldria buidar el currículum de tots aquells continguts que no formen
part d’un corpus de coneixements bàsics (imprescindibles i consensuats) i
comuns (per a tot l’alumnat) en el marc d’una educació tan personalitzada com
es pugui. El model memorístic clàssic, repetitiu i descontextualitzat, tan
propi encara del model educatiu actual, ha de ser substituït per un altre model
en què la formació de l’alumnat els faci persones
útils per a la societat i no només per a les empreses i el seu model
productiu. Ken Robinson en un dels seus múltiples TED[1] i
entrevistes ens recorda que els fins de l’educació tenen a veure amb quatre camps: l’economia, la cultura i la
tradició (els valors), la ciutadania activa i compromesa i el creixement i desenvolupament personal.
Això és, centrar les tasques en aspectes com la sostenibilitat i el medi ambient;
conèixer bé la pròpia cultura per entendre millor la dels altres i ser
tolerants; el civisme; la personalització oberta als altres sense oblidar la
interioritat d’un mateix.
Un segon aspecte hauria de tenir
a veure amb l’adquisició d’aquelles habilitats i tècniques de treball intel·lectual
que facilitin l’aprenentatge autònom i la recerca intel·ligent de la informació
necessària per a resoldre petits reptes o casos que facin imprescindible el
treball interdisciplinari dels diversos àmbits de coneixement (lingüístic,
matemàtic, coneixement de l’entorn natural i social, etc.). Preparar aquests
nous perfils d’alumnat comporta ensenyar-los a pensar i fer-ho críticament, a
resoldre problemes (amb aportacions de la robòtica, la intel·ligència
artificial, el sentit dels algoritmes, etc.), a conèixer i portar a la pràctica
les soft skills: habilitats de
comunicació, capacitat de gestionar bé la informació, la presa de decisions i
la resolució de conflictes, el treball en equip col·laboratiu, l’ús adequat del
temps, estimular el pensament divergent i la creativitat...
Un tercer bloc a configurar
hauria de ser el de l’avaluació entesa com a procés regulador de l’aprenentatge
i no com una qualificació que cal reservar per al final, quan calgui certificar
que s’han assolit els objectius pretesos. De fet, el model subjacent en la
legislació vigent centrat en una visió competencial de l’educació no cal
menystenir-lo sinó fer-lo possible tot canviant la metodologia i l’avaluació. I
potser no sobra que recordem que les competències no es desenvolupen sense el
suport dels coneixements. La pedagogia i la didàctica poden ser més útils que
mai. Aquest és el repte!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada