“Qui no té l’oportunitat de conèixer l’interès que pot tenir la lectura, mai no serà un lector”.
Ressenya de "Para qué leer. Fomentar la lectura en jóvenes y adolescentes", de Paulo Cosín, editat per Morata.
Paulo Cosín és un home d’acció i de reflexió en tots dos
sentits de la marxa. El singularitza que estigui al capdavant d’una editorial
com Morata, compromesa amb l’educació, la pedagogia, la psicologia... i que
també en sigui un dels autors, com és el cas del llibre que ressenyem i del que
el complementa, “La emoción de Leer”. Sabem que Cosín és un defensor del
treball conjunt de tot el sector del llibre, que creu en el valor de cada
element de la cadena, des de la creació fins al lector, i que és un defensor convençut
de la bibliodiversitat. Considera el foment de la lectura un pilar de tota
societat democràtica, i entén que és urgent implantar-lo i potenciar-lo entre
els joves i adolescents com el millor llegat que els podem oferir.
Tot un llibre per a respondre la pregunta per a què llegir, que recomano al
professorat, pares i mares d’adolescents i a qualsevol responsable del foment
de la lectura en qualsevol àmbit.
Qui llegeixi aquest llibre trobarà nombroses i oportunes
reflexions sobre els beneficis de la lectura acompanyades d’exemples i de relats
que suggereixen múltiples accions pràctiques. De fet, d’acord amb les dades
facilitades per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, citat per Cosín, tenim
un 35,6% de la població que es declara ‘no lectora’ de llibres en el seu temps
lliure. Tot un repte per als “activistes” del foment de la lectura!
El pes de qualsevol
acció estimuladora de l’adquisició de l’hàbit lector no pot quedar tan sols a
mans del professorat de llengua i literatura, és a dir, dels centres
educatius. Afirma Paulo Cosín que “llegir és d’humans, ens fa humans i està a
l’abast de tothom, però això requereix oportunitats, motivació i pràctica
deliberada”.
Una de les seves propostes és redescobrir el plaer de llegir,
que “no és equivalent només a la lectura per entreteniment, o per evasió, la
qual cosa la faria incompleta. La
lectura lliure és també una porta a la llibertat, que permet emancipar-nos”.
Això es fa “mobilitzant voluntats”:
1. Activitats
obertes i autèntiques: antologies personals, seguiment de programes de ràdio i
de televisió especialitzats en llibres, investigar vides d’autors...
2. Accés
fàcil a un gran volum de textos adequats: una gamma de lectura àmplia i
actualitzada o una bona biblioteca d’aula, entre altres.
3. L’elecció
realitzada pel lector.
4. Un
treball col·laboratiu: publicar les ressenyes i recomanacions de lectura a la
intranet de l’escola, per exemple.
5. Un
enfocament en el qual l’alumnat sàpiga què fa, com i per què ho fa.
6. Establir
vincles entre la lectura a l’aula i fora de l’aula.
L’art de fer(-se) preguntes com a eina de pensament crític
Cosín defensa la idea que “ser capaç de fer-se preguntes, de
preguntar correctament, d’interrogar el text, i en aquest sentit trobar-hi
anomalies, és més important que arribar a comprendre’l”. Paulo Cosín proposa,
entre altres accions, que dur a terme un projecte de recerca és una bona manera
d’aprendre a fer preguntes.
Els seminaris socràtics són també una bona estratègia basada
en preguntes –les preguntes socràtiques- que obren un diàleg a partir d’un text
compartit prèviament. Aquestes preguntes són de diferents tipus:
·
Preguntes aclaridores: Què significa...? Pots
posar un exemple de...?
·
Preguntes per a sondejar raons i evidències: Per
què creus que...? Com sabem que...?
·
Preguntes que examinen punts de vista diferents:
Què passaria si algú suggerís...? Què diria algú que no estigués d’acord amb
tu?
·
Preguntes per a comprovar implicacions i
conseqüències: Com pots comprovar si és cert...?
·
Preguntes sobre el concepte o idea clau: Quina
és la idea clau? Hem resolt el problema?
Tanmateix, per a Cosín, si
volem acostar-nos a la virtut de la saviesa, un cop ja ho hàgim fet cap a la
informació i cap al coneixement, les preguntes clau són: per a què, i cap a on.
Adolescents, identitat, i els personatges com a referents
Llevat dels llibres que es llegeixen perquè formen part del
pla d’estudis corresponent, si ens centrem en l’àmbit de la lectura entesa com
a entreteniment, no costa gaire d’entendre per què la competència amb el sector
audiovisual és difícil de capgirar. L’autor de “Para Qué Leer”, considera que
“si volem ajudar els adolescents a ser adults els hem d’ensenyar a distingir, a
comprendre, a despertar la consciència de com són (som) d’influenciables”. No
podem oblidar que l’adolescència és aquell moment de la vida de les persones en
què és més intensa la recerca de la pròpia identitat. Un camí ple d’esculls que
hem d’ajudar-los a gestionar.
Un segon aspecte a contemplar és que vivim en una societat
hipersexualitzada i els guionistes i directors de sèries ho saben i ho exploten
en els seus productes adreçats al públic jove. També passa amb els tems
musicals i les lletres d’algunes cançons o amb bona part del que es publica a TikTok
o Instagram. És un reclam al qual no s’hi ha de fer front perquè és millor crear
un punt de trobada basat en construir continguts i referències: herois,
personatges de ficció i reals, que connectin amb les inquietuds i motivacions dels
adolescents a partir de relats emocionants i creïbles.
Com diu Cosín a “La emoción de Leer”: “L’esperança
s’alimenta de la nostra capacitat de compromís, de voler un propòsit i de
creure-hi”. Crear vincles saludables
genera emocions que perduren en el temps i obre les portes al diàleg enriquidor
que és font de creixement personal per a tothom, però molt especialment per als
joves i adolescents.
Comentaris