Descobreix com transformar l’observació d’aula en un motor de creixement professional i col·laboració educativa
Mariana Morales és Consultora Educativa Independent per a
institucions i centres educatius a Espanya i Sud-amèrica, i és especialista en
avaluació formativa. És Llicenciada en Filosofia i Lletres (Filologia) per la
Universitat Autònoma de Madrid i ha estat professora de Secundària i
Batxillerat durant quinze anys a diverses escoles de Madrid i Barcelona.
Participa com a docent en cursos universitaris de postgrau a diverses institucions públiques i privades. Actualment, és professora al curs d'expert en Metodologies Fonamentades per a l'educació STEAM de la Universitat de Valladolid. Ha intervingut en més de 100 centres educatius, acompanyant regularment els docents en el desenvolupament professional, incloent-hi estratègies d'observació d'aula. També és membre de la Plataforma Internacional de Pràctica Reflexiva i membre fundador de l'associació Patios Habitables.
Per Jordi Viladrosa i Clua
Observar què passa en una sessió de classe o en vàries, de
manera sistemàtica, d’acord amb un procediment preestablert i amb una finalitat
específica, ha estat utilitzat en la major part dels sistemes educatius. En
moltes ocasions l’observació del professor a l’aula ha estat un mètode
d’avaluació de la funció docent, és a dir, un enfocament sumatiu de
l’avaluació. En canvi, Mariana Morales, en aquesta obra, aporta múltiples
arguments i exemples per a descobrir el potencial que té l’observació com a
mètode d’aprenentatge per als docents i, per extensió, per a la millora de la
seva pràctica professional.
En aquest treball, l’enfocament passa de ser individual a un
altre de col·lectiu. Es pretén crear les condicions per tal que sigui possible
la col·laboració entre docents, la reflexió sobre la pràctica i establir prou
confiança entre observador i observat per a treure’n millores substancials per
a l’exercici de la docència. L’observació entre iguals requereix, però, un canvi cultural
significatiu en l’organització educativa i en cadascun dels professionals
implicats.
La voluntat de l’autora és posar a disposició de qualsevol
persona que treballi al sector educatiu un bon grapat d’estratègies i tècniques
de l’observació de l’aula. Al primer capítol hi exposa les finalitats de
l’observació, que tant poden servir per al retiment de comptes com per al
creixement professional. Al segon capítol s’expliquen detalladament sis
escenaris per a dur a terme l’observació d’aula. El capítol tres és el nucli
d’aquest llibre i se centra en l’observació entre iguals: la preparació, l’observació
en si mateixa i l’entrevista posterior. Al capítol quatre es planteja
l’observació de classes des de la perspectiva del desenvolupament professional
docent. Finalment, a l’apèndix, trobem diverses propostes pràctiques per a la
reflexió i l’acció.
Observar per a millorar
Quan ens proposem observar un docent a la seva aula mentre
hi fa classe, el primer que ens ve al cap és en què ens hauríem de fixar. Les
competències docents que preveu la LOMLOE a l’article 91, o les que recull
l’OCDE en un informe que data de 2013, són estàndards o descriptors que no
sempre és senzill d’observar en una aula. O que diferents observadors podrien
treure’n resultats diferents. El context i l’actualització pedagògica són elements importants a tenir
en compte en cada moment.
El debat es troba entre dues tendències oposades: un
enfocament centrat en el retiment de comptes o l’apoderament de les comunitats
professionals d’aprenentatge. El primer comporta centrar-se en persones de
manera individualitzada i quantitativa, i el segon es troba en el marc del
desenvolupament professional docent basat en la pràctica reflexiva entre
iguals, generalment.
Sis escenaris per a l’observació de classes
Directament o indirecta, tot el que passa en un centre
educatiu és susceptible de ser observat per algú. Que això es faci de manera
intencionada o sistemàtica ja és una altra cosa. Mariana Morales ens planteja
sis escenaris:
-
L’observació dels espais comuns: el menjador i
el pati escolar
-
L’observació informal
-
L’observació del professorat principiant
-
L’observació de classes
-
L’observació experta
-
L’observació des del punt de vista dels alumnes
En tots els casos, però, cal tenir en compte les dificultats
personals i organitzatives que sempre existeixen i la formació que han de tenir
les persones encarregades de dur a terme les observacions. La preparació
prèvia, el que s’observarà el dia previst i el feedback posterior són aspectes
importants als quals cal dedicar tot l’esforç que faci falta.
Guia per a l’observació entre iguals
Morales considera que
l’observació formal entre iguals mereix una atenció específica pel seu “alt
potencial per a l’apoderament del professional de la docència”, tant si ens
referim a qui és observat com a l’observador. L’objectiu és generar un diàleg reflexiu que permeti
aprendre l'un de l’altre.
Abans de dur a terme l’observació, caldrà compartir la
finalitat, enfocada en el creixement professional. En segon lloc, per tal que
no sigui una pràctica només basada en la bona voluntat, la institució haurà de
facilitar les estructures que ho facin possible sense que hi hagi esculls
organitzatius insalvables. El tercer punt es basa a generar confiança, pactar
els detalls i el focus de l’observació. Durant l’observació, serà
imprescindible que l’observat tingui planificada la seva sessió per poder-la
dur a terme amb naturalitat i que hagi pactat amb l’observador tot allò que
porti a obtenir dades que seran útils en la tercera fase. Després de
l’observació, en un clima de confidencialitat, es prepararà la reunió i,
arribat el moment, compartiran les reflexions oportunes, centrades en els fets.
Es tracta més
d’escoltar que de parlar, plantejar preguntes que invitin a la reflexió i
proposar alternatives.
L’observació en els processos de
desenvolupament professional docent
L’autora d’aquest llibre suggereix dos marcs d’acció: la
formació permanent i les comunitats d’aprenentatge. En el primer cas, caldria
redissenyar el contingut de les formacions per tal que incorporin les
observacions d’aula. En el segon, serien útils els portafolis professionals,
individuals i d’equip.
El model predominant de formació permanent es basa en cursos
o seminaris presencials que tenen l’inconvenient de la transferència dels
coneixements apresos a la realitat quotidiana de l’aula. En canvi, es faria un
pas significatiu si s’incorporés l’observació d’aula en el moment que es posa
en pràctica el contingut del curs, amb intervenció del formador, que és qui
hauria de proporcionar el feedback oportú. A criteri de l’autora, la millora del treball en equip
del professorat és el pas previ a la posada en funcionament d’una comunitat
professional d’aprenentatge.
Ens trobem, en definitiva, amb un instrument que pot ser
molt útil per a reflexionar sobre la pròpia pràctica docent i que permet la
transferència d’uns professionals a uns altres, alhora que promou la
col·laboració entre ells i entre centres escolars. Al cap i a la fi, l’objectiu
sempre és la millora educativa dels alumnes.
Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/lobservacio-daula-com-a-eina-per-a-la-millora-docent-i-professional/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada