Descompliquem-nos la vida!
15 días en agosto. Curt de Tropofilms shortfilm d''eduglez'
Un video preciós que no he descobert fins avui i que paga la pena veure'l.
Un video preciós que no he descobert fins avui i que paga la pena veure'l.
Avaluar i aprendre: un únic procés | Neus Sanmartí Puig
Ressenya publicada inicialment a: https://impulseducacio.org/2020/10/07/avaluar-i-aprendre-un-unic-proces/ L ’autora és doctora en ciències químiques i professora emèrita de Didàctica de les Ciències a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria l’ha dut a ser experta en currículum i avaluació, entre altres. Ha exercit la docència tant a Primària com a Secundària i ha treballat especialment en recerca sobre l'avaluació formativa, el llenguatge en relació a l'aprenentatge científic i l'educació ambiental, així com en la formació permanent del professorat de ciències. Ha col·laborat en obres col·lectives, ha dirigit diverses tesis doctorals sobre l'ensenyament de les ciències i ha publicat articles a les revistes Guix , Escola Catalana , Cuadernos de Pedagogía i Perspectiva Escolar . Premi de Pedagogia Rosa Sensat (2002) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2009). És autora d’una vintena de llibres. N...
Comentaris
I el consumisme actual en té, si bé no tota, la major part de la culpa. Crèdits bancaris, factures, compres de cotxes i immobles, etc. són les despeses més importants. És un gos que es mossega la seva cua. Un exemple dels que es repeteixen molt sovint és el demanar un crèdit per a la boda o les vacances d'estiu. Això sol fa que augmentar l'endeutament de les famílies. Si no es pot permetre un banquet en un restaurant, s'escull menú en un altre de més barat o no es celebra el banquet fins que s'estigui en un moment millor econòmicament parlant.
Crèdits per a les vacances? És el mateix problema: si veus que no et pots permetre unes vacances amb qui sigui, no demanis un crèdit, espera't a l'any que ve, i aquestes podran ser millors.
Un cotxe nou? S'han de mirar preus i adquirir el que més s'ajusta a les necessitats i possibilitats de cadascú. NO cal demanar un crèdit per un cotxe; comprar-se un de més barat costa menys de mantenir.
Com s'ha dit, aquests exemples formen part d'una realitat cada cop més present en la societat de molts indrets.
Als telenotícies i en els medis de comunicació en general moltes vegades es parla de l'endeutament familiar, amb uns percentatges que augmenten considerablement. Però crec que això no pot continuar. Consumisme per tots llocs, la societat encara compra més coses, les empreses van a la caça del consumidor.
Desenfrè econòmic i social. Aquest nen no vol ser gran per no sofrir aquestes coses de grans, moltes de les quals poc importants per a poder viure, però que mouen molts diners.
Diners per a la vida actual, diners per a gastar a tort i a dret en serveis que, moltes vegades si es mira des de diferent punt de vista es veu que no són necessaris. Millor dit, són inútils.
Aquest curtmetratge reflecteix molt bé la realitat d'avui en dia des del punt de vista d'un nen, sempre més innocent i sincer que una persona adulta.
Pues yo no veo el problema. Hay familias que prefieren pedir un credito ó gastarse el dinero para comprar un coche, las hay que prefiere gastarse el dinero en vacaciones ó en una boda, y las hay que prefieren no gastar absolutamente en nada. Es una cuestión de libertad de elección.
"Diners per a la vida actual, diners per a gastar a tort i a dret en serveis que, moltes vegades si es mira des de diferent punt de vista es veu que no són necessaris. Millor dit, són inútils."
Y quién decide lo que es inútil y lo que es útil? Y lo que es necesario y lo que no? Cada familia/persona es libre en gastarse el dinero en lo que crea más necsario, siempre y cuando ASUMA LAS RESPONSABILIDADES y CONSECUENCIAS de ese uso. Es decir, lo que no vale es luego echarle la culpa al estado y a la sociedad de las consecuencias de las decisiones que ha tomado uno mismo. Si esas decisiones son libres y sin intervenciones, por qué no pedir un crédito para lo que uno considere más oportuno?
Si no es per conseguir un cotxe es per consegui una casa sino per pagar els capricis de la famili son un seguit de coses que tobliguen a treballa perque despres et toca gasta i avui endia sense diners mastranye que vaiguis algun lloc!! sobre la tematica del vidio la veritat que ens fa veure el nen peti es molata ja que te rao en casi totes les coses que diu!!!l'apoyo en el tema de que no tinc ganes de se gran a la que pases dels 18 comensen les preocupacions i els mals de kap val mes kedarse als 18 justosss!!!
albertttt!!!
Cadascú ha de procurar gaudir d'allò que fa i treure-li el màxim rendiment, tant en termes d'ambició com de felicitat amb el que tenim, ja sigui com a estudiant o com a professional en qualsevol feina.
Penso que sense aquests mals de cap, la nostra vida seria una rutina d'allò més avorrida.
Una rutina plena d'estrès, presses, preocupacions i tot allò per el que no ha de patir un nen.
I segons el curtmetratge, tot això per quinze miserables dies a l'estiu. Coincideixo amb el video quan diu que anem tots com a cabres a la platja, a evadir-se de tota rutina, però si fan això cada any, no acabarà sent una altra rutina?
Quan dic que això de la felicitat es relatiu, ho dic perque no tothom viu endinsat en una rutina o espera desesperadament aquells quinze dies.
Per acabar, diria que aquest vídeo està fet i publicat per tal de que la gent es doni compte de la societat d'avui en dia.