És diumenge al matí, el darrer festiu del gener. Veig el diari Segre i la secció És notícia obre amb un titular que em sorprèn: “Els reptes de l’educació”. Reconec que llegeixo entre línies tot buscant-hi la part negativa perquè la premsa diària no sol tocar temes educatius si no és per destacar alguna incidència o disfunció del sistema. Passo full i tinc la segona sorpresa del dia: més educació a la quarta i a la cinquena! M’interesso per les opinions d’alguns professionals a qui el diari invita a dir-hi la seva i veig que comparteixo gairebé totes les seves aportacions. Enhorabona al responsable de la secció i als qui l’han preparat! Aquest cop, el diari ha fugit dels titulars sensacionalistes i ha fet un bon reportatge pedagògic.
Tothom sap que els mitjans de comunicació solen mantenir una relació de desconfiança històrica amb el món educatiu però no podem pas negar que són un important agent de socialització i que influeixen força en la construcció de l’opinió pública. És per això que penso que hem d’apostar per la incentivació de la confiança entre els mass media i l’escola. Ara bé, no tot depèn dels periodistes; el professorat ha de fer un pas cap a l’acceptació crítica que passa per fer possible aquest acostament que faciliti el fet d’analitzar, conèixer i comprendre la manera que els mitjans de comunicació parlen de la societat i representen la realitat quotidiana d’un món cada cop més global.
Com es pot llegir a la Declaració de Madrid, sobre Educació i Mitjans de Comunicació, denominada La Badia dels Cinc Vents cal preveure «la inclusió i el reconeixement de l’educació en comunicació i de l’ensenyament dels mitjans i de les tecnologies de la informació en els programes escolars, des d’un punt de vista transversal. [...] Els mitjans presenten visions del món que influeixen en els comportaments socials i en la potencial maduració ètica de nens i joves.» D’aquesta manera, potser, els responsables de transformar la informació en comunicació filaran més prim a l’hora de publicar continguts educatius perquè saben que la interactivitat dels usuaris dels mitjans és cada cop més gran gràcies a l’avenç continu de les TIC (correu-e, fòrums, enquestes electròniques, blogs, etc.).
Aquest mateix plantejament fa Aula Mèdia des de fa cinc anys. Una entitat en què participen educadors i periodistes convençuts que l’educació en comunicació s’ha d’integrar com a matèria obligatòria en els centres educatius. Amb paraules de Ramon Breu, ens hi juguem que el nostre alumnat «tingui les eines adequades per educar-se en una consciència crítica i en una sensibilitat ètica i estètica».
El reportatge de Segre s’adreça al públic adult, bàsicament a les famílies. Ells han fet el primer pas. Ara ens toca als educadors. Si els tres agents de socialització treballem en la mateixa direcció, és a dir, apostem per uns mateixos valors, serà més fàcil encarar amb èxit els reptes de futur que la nostra complexa societat ens planteja.
Tothom sap que els mitjans de comunicació solen mantenir una relació de desconfiança històrica amb el món educatiu però no podem pas negar que són un important agent de socialització i que influeixen força en la construcció de l’opinió pública. És per això que penso que hem d’apostar per la incentivació de la confiança entre els mass media i l’escola. Ara bé, no tot depèn dels periodistes; el professorat ha de fer un pas cap a l’acceptació crítica que passa per fer possible aquest acostament que faciliti el fet d’analitzar, conèixer i comprendre la manera que els mitjans de comunicació parlen de la societat i representen la realitat quotidiana d’un món cada cop més global.
Com es pot llegir a la Declaració de Madrid, sobre Educació i Mitjans de Comunicació, denominada La Badia dels Cinc Vents cal preveure «la inclusió i el reconeixement de l’educació en comunicació i de l’ensenyament dels mitjans i de les tecnologies de la informació en els programes escolars, des d’un punt de vista transversal. [...] Els mitjans presenten visions del món que influeixen en els comportaments socials i en la potencial maduració ètica de nens i joves.» D’aquesta manera, potser, els responsables de transformar la informació en comunicació filaran més prim a l’hora de publicar continguts educatius perquè saben que la interactivitat dels usuaris dels mitjans és cada cop més gran gràcies a l’avenç continu de les TIC (correu-e, fòrums, enquestes electròniques, blogs, etc.).
Aquest mateix plantejament fa Aula Mèdia des de fa cinc anys. Una entitat en què participen educadors i periodistes convençuts que l’educació en comunicació s’ha d’integrar com a matèria obligatòria en els centres educatius. Amb paraules de Ramon Breu, ens hi juguem que el nostre alumnat «tingui les eines adequades per educar-se en una consciència crítica i en una sensibilitat ètica i estètica».
El reportatge de Segre s’adreça al públic adult, bàsicament a les famílies. Ells han fet el primer pas. Ara ens toca als educadors. Si els tres agents de socialització treballem en la mateixa direcció, és a dir, apostem per uns mateixos valors, serà més fàcil encarar amb èxit els reptes de futur que la nostra complexa societat ens planteja.
Comentaris