Salta al contingut principal

Estudiar més i millor

Hi ha alumnes que aconsegueixen bons resultats acadèmics amb un pla de treball personal que no és res de l’altre món, vull dir, que és assequible a la majoria dels estudiants, i altres que no se’n surten de cap manera. Faig referència al tema perquè som a les portes del trimestre més temut pels estudiants (i, de vegades, pels pares): el període abril-juny.
Aquest post, dedicat als meus alumnes preuniversitaris, no pretén altra cosa que recordar-los un cop més allò que ja saben de sobres i que han sentit tantes vegades, però que no sempre duen a la pràctica. Es tracta d’uns quants consells pràctics (deu) que els poden ser d’utilitat en aquest darrer tram del curs. A internet mateix trobaràs webs de tècniques d'estudi: fes-hi un cop d'ull.
Primer: Dorm bé i regularment, fes exercici físic i segueix una dieta alimentària suficient i racional. No facis com aquell que se’n va anar a estudiar després d’un dinar amb caragols a la llauna i llonganissa a la brasa!
Segon: Aclareix-te! Què vols fer? Quines són les teves prioritats? La bona motivació no te la donarà ningú. No busquis culpables ni et justifiquis. No esperis que els pares i els professors facin el que has de fer tu. Ells només poden ser un ajut. Oi que quan aproves un examen dius que l’has aprovat tu? Doncs no és just que si el suspens diguis que “m’han suspès”.
Tercer: Busca un bon lloc. Ben il·luminat, silenciós, tranquil. Seu correctament i amb una taula gran davant. Deixa’t de sofàs i evidentment no et fiquis al llit: tu i jo ja ens entenem!
Quart: Organitza’t! Agenda, horari, full de planificació. Dedica-hi temps, noi! A estonetes no farem res. Comença pel que més et costa! Deixa les redaccions i els treballs per al cap de setmana. Sí, sí, el cap de setmana també es pot treballar! I demana que el teu horari d’estudi sigui respectat. Ja faràs els teus encàrrecs en un altre moment, que no vol pas dir que actuïs com si t’allotgessis en un hotel i que no puguis donar un cop de mà a casa: no et facis el sibarita!
Cinquè: Evita els distractors: messenger, mòbil, internet, tele, nevera cada dos per tres... Posa-t’hi d’una vegada! Intercala-hi descansos, òbviament, però torna-hi, que n’hi ha que s'obliden del que estaven fent minuts abans.
Sisè: Pensa en positiu i allunya’t dels que sempre veuen la botella mig buida. No passis ni un minut amb els falsos “cracs”: aquells que fan veure que amb una mirada la vigília d’un examen n’han tingut prou. Els que són realment intel·ligents no s’entretenen a pregonar les seves virtuts sinó que les posen al servei dels altres quan cal.
Setè: Hi ha un pas previ a tot plegat: has d’anar a classe. No, no: no vull pas dir que hi has d’anar físicament; només faltaria! Em refereixo que no pots anar-hi com qui va al cinema, a mirar i prou. O fas que l’hora de classe sigui una hora de treball real o has perdut el temps i una bona ocasió d’entrenar la ment a prestar atenció, a discórrer. No t’estigues amb els braços creuats: pren notes, subratlla les paraules o idees clau, anota els dubtes que se’t presentin, demana al professor que t’aclareixi un aspecte que no has entès prou bé. Concentra’t i deixa estar el teu company d’una vegada! Fes el que hagis de fer i estigues pel que fas!
Vuitè: Un altre pas previ –o simultani- consisteix a millorar la teva tècnica lectora. Si no llegeixes bé, passes molt temps, rendeixes poc i et canses el doble. Cada dia! Demana que et facilitin aquestes tècniques si ets dels qui les necessita. Si no entens una paraula, mira d’entendre el seu sentit pel context i anota-la, si cal, per ampliar el teu vocabulari un cop l’hagis buscat al diccionari.
Novè: No acabis la setmana sense haver dedicat un temps exclusiu a cada matèria, especialment si n’hi ha alguna que se’t fa costa amunt. Els resums, els esquemes, la memorització... continuen sent útils; ningú no ha jubilat encara aquestes tècniques, tret d’alguns companys teus.
Desè: El repàs consolida allò que has après i ajuda la teva memòria a recordar. És clar que per poder fer un repàs d’alguna cosa cal haver-la estudiat amb anterioritat. Autoavalua’t sense por i regala’t un petit premi si la cosa surt bé.

Comentaris

Anònim ha dit…
Bons consells...
Anònim ha dit…
la veritat és que sí...
D'ara en endavant s'intentaran

ningú no ha jubilat encara aquestes tècniques, tret d’alguns companys teus.
jejeje és veritat això...

Entrades populars d'aquest blog

Avaluar i aprendre: un únic procés | Neus Sanmartí Puig

Ressenya publicada inicialment a: https://impulseducacio.org/2020/10/07/avaluar-i-aprendre-un-unic-proces/ L ’autora és doctora en ciències químiques i professora emèrita de Didàctica de les Ciències a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria l’ha dut a ser experta en currículum i avaluació, entre altres. Ha exercit la docència tant a Primària com a Secundària i ha treballat especialment en recerca sobre l'avaluació formativa, el llenguatge en relació a l'aprenentatge científic i l'educació ambiental, així com en la formació permanent del professorat de ciències. Ha col·laborat en obres col·lectives, ha dirigit diverses tesis doctorals sobre l'ensenyament de les ciències i ha publicat articles a les revistes  Guix ,  Escola Catalana ,  Cuadernos de Pedagogía  i  Perspectiva Escolar . Premi de Pedagogia Rosa Sensat (2002) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2009). És autora d’una vintena de llibres.   N...

Avaluar a través d’una nota és posar el focus en la qualificació

La finalitat formativa de l’avaluació té una funció reguladora de l’aprenentatge en un currículum competencial Per Jordi Viladrosa i Clua | Juny 2022 Tradicionalment, hem identificat el fet d’avaluar amb la recollida de dades per part dels professors que els permeti obtenir una qualificació. Malgrat que abunden els instruments que es poden utilitzar, el més habitual és l’examen o tasques escrites. Amb la informació aconseguida i tot un seguit de càlculs més o menys sofisticats, el professor pren una decisió sobre si els seus alumnes saben uns determinats continguts i amb quin nivell. Molt sovint, quan això passa a final d’un curs, hi sol haver en joc que s’aprovi o no una assignatura i, en alguns casos, que calgui romandre un any més en el mateix nivell educatiu. Preocupació per la taxa d’abandonament escolar i la repetició de curs Un fet preocupant és que el 8,7 % dels alumnes de secundària repeteix curs a Espanya, una dada quatre vegades més elevada que la mitjana de l’OCDE (1,9 ...

Llegat d’en Pere Pujolàs: en record d’un pedagog de merescuda fama

Pujolàs és tot un referent de l'escola inclusiva i precursor de l'aprenentatge cooperatiu Per Jordi Viladrosa i Clua | Febrer 2022 Aviat farà set anys que el pedagog català Pere Pujolàs i Maset ens va deixar a seixanta-cinc anys. Pujolàs era i és tot un referent en el camp de l’assessorament psicopedagògic, la inclusió educativa i l’aprenentatge cooperatiu, àmbits en els quals va centrar la seva recerca i les seves publicacions. Un gironí, que també fou vigatà, que trobava temps per als amics, per a la família i per a la comunitat. La persona i la seva carrera professional Els qui el varen tractar en ressalten la seva generositat, noblesa i bonhomia. Quan impartia alguna formació adreçada a professors, t’adonaves de seguida que les seves conviccions pedagògiques també provenien d’una veu interior que feia encara més visible la «filosofia» de fons que l’inspirava: fer de l’aula un espai que acull tothom, que tots són importants i que, per això, s’ha d’ajudar a qui ho necess...