Salta al contingut principal

Gregorio Luri, L’escola contra el món

En començar a llegir aquest llibre pensava que seria una crítica més de les que ja existeixen al mercat bibliogràfic en matèria d’educació. Però tot just arribat a la pàgina onze ja vaig veure que m’ho passaria d’allò més bé perquè aposta per l’optimisme sense deixar de fer una crítica constructiva del que no li agrada del nostre sistema educatiu.
En aquest escrit m’he proposat de llistar-hi un seguit de citacions d’aquest professor navarrès que viu al Masnou. Treure de context una opinió, un raonament o el que sigui té els seus perills, en sóc ben conscient; però a mi m’han cridat l’atenció, entre d’altres, les següents afirmacions malgrat que la seva lectura mai no podrà substituir la de l’obra completa. Te la recomano.
1. “Sovint els manuals de pedagogia ofereixen una imatge excessivament negativa de l’escola tradicional i la contraposen de manera maniquea a una imatge excessivament edulcorada de l’escola «activa»”. (P. 26)
2. “En una autèntica relació pedagògica el centre mai no està ocupat per l’alumne, sinó per l’autoritat del mestre, capaç de guanyar-se l’atenció de la classe i d’organitzar la relació de l’alumne amb els continguts d’aprenentatge”. (P. 36)
3. “No són els mètodes en ells mateixos els que generen confiança o desconfiança, sinó els mestres que els apliquen”. (P. 68)
4. “La clau de l’èxit no radica en l’aplicació de cap mesura concreta, sinó més aviat en la capacitat de crear un cercle virtuós entre la integració social, la confiança en el sistema educatiu i en l’autoritat del mestre i també en la rellevància social de determinats valors, com l’autodisciplina, l’estima del valor moral del treball ben fet, etc.”. (P. 72)
5. “Cal desmuntar una colla de dogmes molt arrelats, especialment entre els sindicats, i que a la pràctica solament serveixen de blindatge contra els canvis necessaris”. (P. 77)
6. “L’escola pública catalana va voler quadrar el cercle ideològic en presentar-se al mateix temps com «pluralista» i «aconfessional», quan en realitat volia dir que acceptava l’expressió de qualsevol idea... sempre que no fos religiosa”. (P. 86)
7. “Hi ha una mena de consens no explícit segons el qual qualsevol nen que manifesti resistència a la instrucció pateix una patologia que pot ser curada per un especialista”. (P. 105)
8. “Els mestres dels primers cursos són la clau del sistema.” (P. 111)
9. “Democratitzar l’ensenyament significa permetre que qualsevol nen pugui fer els estudis corresponents a les seves aptituds, no postular un igualitarisme universal de les aptituds”. (P. 112)
10. “A les nostres escoles gairebé ja no es cultiva el silenci. I d’altra banda, així com tenen una pila de recursos per educar en el consum, no hi ha cap didàctica del treball. No posa de manifest aquesta diferència una clara prioritat del consum sobre el treball dins l’escola?”. (P. 127)
11. “Cal educar en l’estima incondicional de la feina ben feta, del desig de superació personal i d’emulació dels millors.” (P. 128)
12. “L’ideari d’un centre no es reflecteix en cap document sinó en la conducta dels seus alumnes”: (P. 137)
13. “La competència és un dels principals atributs de l’autoritat”. (P. 153)
14. “L’escepticisme és com l’au carronyaire de la pedagogia, sempre planeja fent cercles per damunt de les nostres pràctiques, perquè s’alimenta exclusivament de les nostres frustracions”. (P. 197)
15. “Si la societat no creu en res, no hi ha cap projecte educatiu que pugui tirar endavant”. (P. 230)

Comentaris

Anònim ha dit…
La teva ressenya m'ha convençut, em demanaré aquest llibre.
Gregorio Luri ha dit…
Gràcies.

Entrades populars d'aquest blog

Avaluar i aprendre: un únic procés | Neus Sanmartí Puig

Ressenya publicada inicialment a: https://impulseducacio.org/2020/10/07/avaluar-i-aprendre-un-unic-proces/ L ’autora és doctora en ciències químiques i professora emèrita de Didàctica de les Ciències a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria l’ha dut a ser experta en currículum i avaluació, entre altres. Ha exercit la docència tant a Primària com a Secundària i ha treballat especialment en recerca sobre l'avaluació formativa, el llenguatge en relació a l'aprenentatge científic i l'educació ambiental, així com en la formació permanent del professorat de ciències. Ha col·laborat en obres col·lectives, ha dirigit diverses tesis doctorals sobre l'ensenyament de les ciències i ha publicat articles a les revistes  Guix ,  Escola Catalana ,  Cuadernos de Pedagogía  i  Perspectiva Escolar . Premi de Pedagogia Rosa Sensat (2002) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2009). És autora d’una vintena de llibres.   N...

Avaluar a través d’una nota és posar el focus en la qualificació

La finalitat formativa de l’avaluació té una funció reguladora de l’aprenentatge en un currículum competencial Per Jordi Viladrosa i Clua | Juny 2022 Tradicionalment, hem identificat el fet d’avaluar amb la recollida de dades per part dels professors que els permeti obtenir una qualificació. Malgrat que abunden els instruments que es poden utilitzar, el més habitual és l’examen o tasques escrites. Amb la informació aconseguida i tot un seguit de càlculs més o menys sofisticats, el professor pren una decisió sobre si els seus alumnes saben uns determinats continguts i amb quin nivell. Molt sovint, quan això passa a final d’un curs, hi sol haver en joc que s’aprovi o no una assignatura i, en alguns casos, que calgui romandre un any més en el mateix nivell educatiu. Preocupació per la taxa d’abandonament escolar i la repetició de curs Un fet preocupant és que el 8,7 % dels alumnes de secundària repeteix curs a Espanya, una dada quatre vegades més elevada que la mitjana de l’OCDE (1,9 ...

Eina d'Observació de Classes entre Iguals: Millora Professional i Reflexió Docent

Una guia pràctica per a fomentar la col·laboració entre docents i impulsar la qualitat educativa a través de l’observació estructurada. Jordi Viladrosa i Clua L’observació de classes entre iguals és una pràctica que transcendeix l’avaluació sumativa i se centra en la millora professional dels docents. Aquesta eina ofereix un marc per a la reflexió pedagògica, basada en l’observació no intrusiva i en el diàleg entre iguals . Més enllà de la rendició de comptes, l’objectiu principal és promoure un espai segur on els docents poden rebre feedback constructiu sobre la seva pràctica, explorar noves estratègies d’ensenyament i consolidar les seves competències professionals. Un dels avantatges clau d’aquesta metodologia és que facilita un intercanvi de coneixement pràctic i aplicable, contrastat amb les evidències teòriques i empíriques. La confidencialitat i la voluntarietat són pilars essencials, ja que permeten construir un clima de confiança on els docents poden compartir lliurement ...