Benvolgudes mares, pares i
familiars dels alumnes d’aquesta promoció poc nombrosa en quantitat, però que
sabrà treure bon partit de les seves qualitats. Membres del consell de
direcció, de l’equip educador de batxillerat i professors [i personal de
serveis] del claustre de Mestral. Apreciat padrí de la promoció Canadà. Alumnes
que avui protagonitzeu aquest acte acadèmic de graduació. Amics.
Permeteu-me que comenci el meu
parlament, com a director, amb un agraïment sincer. Agrair-vos als pares el fet
que hàgiu optat per un projecte educatiu com el d’aquesta escola. No cal que us
recordi que sou els principals responsables de l’educació dels vostres fills,
però havíeu de fer-ho d’acord amb algun model i n’heu triat un de singular com
el que oferim a Mestral. Agraïment també al professorat, per la seva tasca no
sempre prou reconeguda però coherent amb el que els pares heu volgut a través
del projecte educatiu d’aquest col·legi. Gràcies al Santi Broch pel seu discurs
i per haver acceptat apadrinar-vos, amb tot el que suposa en la nostra tradició
catalana aquest honor. I a vosaltres, alumnes que acabeu aquesta etapa
educativa, gràcies per ser el subjecte que fa realitat el que gairebé esdevé un
somni per a tots plegats: em refereixo al pas que fareu d’aquí poques setmanes,
que us desitjo ple d’encerts. Sou ja pràcticament membres de l’associació d’alumni d’aquesta escola. Qui ho havia de
dir? Si només fa quatre dies que vàreu començar la secundària! M’agrada repetir
de tant en tant que celebro no solament que vosaltres hàgiu passat pel Mestral
sinó que confio que el Mestral hagi passat per vosaltres i hi hagi deixat la
seva empremta.
La nostra societat viu moments
intensos de crisis diverses que a vosaltres, com a persones íntegres també us
tocarà resoldre. No us faci por canviar el món. Tothom creu que l’èxit el dóna
un títol, i unes titulacions més que unes altres. Però no és ben bé així. El
camí cap a l’èxit és personal perquè personals són les decisions que prenem de
forma ordinària un dia rere un altre. I estem convençuts que el bagatge que heu
adquirit durant la vostra etapa escolar és suficient perquè de manera
responsablement lliure feu el que hàgiu de fer en cada moment de la vostra vida.
Parlo d’oportunitats perquè, de
fet, hi són. I si no, les podeu crear amb la vostra iniciativa, els vostres
talents, el vostre esforç. Ara està de moda parlar d’emprenedoria i darrerament
és un dels mots que més heu sentit en aquesta casa. La crisi que patim no és
solament econòmica o de valors; ho és de compromís, de fe, de capacitat de
creure en vosaltres mateixos com a persones solidàries, amatents a les
necessitats dels vostres conciutadans, del nostre país. No us estic parlant
d’un optimisme ideològic basat en l’èxit sinó de ser testimonis –també quan hem
de fer front a les dificultats que acompanyen la nostra vida- de l’alegria que neix
de la fe i que posa Déu com a fonament de la nostra vida. Fins i tot Russell
Crowe ens interpel·la a Gladiator: “El que fem a la vida té el seu ressò a
l’eternitat”. No ho desaprofiteu: fa un moment deia que al món hi ha molta
feina per fer i vosaltres teniu la joventut, l’energia i gairebé l’obligació de
fer-la.
Per acabar, us desitjo que
sapigueu fer una correcta administració de les vostres prioritats i que assumiu
les vostres decisions.
Felicitats a tots. Molta sort!
I moltes gràcies.
Comentaris