En els darrers anys,
hem viscut canvis importants que han afectat la situació familiar, social i
econòmica de moltes persones. Aquestes i altres circumstàncies han modificat
també els rols dels avis fins al punt que, en alguns casos, s’ha recuperat la
convivència entre tres generacions d’una mateixa família sota un mateix sostre.
Voldria acotar aquest escrit a aquells padrins relativament joves que potser
encara participen de la vida laboral i que gaudeixen d’una bona salut en
general. Són persones que van tenir els seus propis fills quan eren bastant
joves i ara han tingut la sort de veure com s’amplia la seva família extensa
amb l’arribada dels nets.
Alguns rols importants
d’aquests avis són que recuperen la memòria familiar, cohesionen la continuïtat
de les generacions, ajuden a reviure les tradicions i un que destacaria
especialment: ajuden a alentir aquesta societat accelerada en la qual vivim
perquè aporten calma als més joves i, sobretot, els dediquen temps, acompanyament
i escolta activa. Aquesta dedicació ve facilitada perquè de vegades els seus
fills els deixen els nets perquè se n’ocupin a temps parcial mentre ells fan
alguna altra cosa, tant si ens referim a una obligació personal o professional com
si es tracta d’una activitat d’oci.
Aquesta col·laboració
dels pares amb els seus fills per tenir cura dels nets requereix calibrar bé
quines responsabilitats els deleguen i quines hauran de ser les regles del joc
mentre ells no hi siguin. Per què? Doncs perquè, dit d’una manera simple, als avis
no els toca educar sinó “malcriar” els seus nets. Els avis són un ajut puntual,
no un substitut dels pares. Per tant, la relació de confiança serà la clau
perquè tot rutlli bé. Només caldrà acordar uns criteris mínims pel que fa a
hàbits com l’hora d’anar a dormir, l’alimentació, si han de tenir accés o no a
Internet i altres valors que habitualment seran compartits. Si no se n’abusa,
aquesta col·laboració positiva pot ajudar alguns avis a mantenir-se actius i
els pot fer sentir-se útils.
De fet, ser avi també
és fer amb els nets allò que potser no es va fer prou amb els fills propis o
que ja no es faria per prudència, sentit del ridícul o ves a saber!; em
refereixo al fet d’estirar-se a terra per jugar, dir alguna ruqueria, fer
ganyotes, cantar qualsevol cançó... És tota una experiència i una gran sort!
Per acabar, i si pot servir
de res, aporto quatre consells per als uns i per als altres respectivament.
4 aspectes a tenir en compte per part dels avis:
- Evitar contradir el criteri educatiu dels pares davant
dels seus fills, o sigui davant dels nets.
- Reforçar tant com es pugui la imatge dels pares.
- No intervenir quan els pares sancionen alguna conducta
inapropiada dels seus fills.
- Saber-se col·laboradors i, per tant, gaudir d’aquesta
relació.
4 aspectes a tenir en compte per part dels fills:
- Respectar l’espai i el temps personal dels seus pares
(els avis): no són el “cangur” fàcil.
-
No traspassar als avis la responsabilitat que els toca
exercir a ells. Saber trobar el límit.
-
Entendre i acceptar que els avis “malcriaran” els seus
nets, fins a un cert punt.
- Si uns viuen lluny dels altres, trobar la manera de no
perdre el contacte. Si cal, ensenyar-los a fer ús de la videoconferència. I
acordar quin és el millor moment per fer-ho.
Comentaris