Article publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/2021/05/20/aprendre-a-inspirar-idees-creatives-i-bones-ajuda-els-joves-a-contribuir-els-reptes-del-mon-actual/
La importància de l’expressió oral
Tradicionalment l’escola ha donat prioritat a l’ensenyament
i aprenentatge del registre escrit de la llengua. Llegir i escriure eren i són,
naturalment, dues dimensions importantíssimes de les competències bàsiques de
l’àmbit lingüístic. La comunicació oral procura “obtenir informació,
interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de
comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals”.[1]
Formar els ciutadans del futur significa també atorgar més
importància a aquesta habilitat, ja que la interacció oral amb els nostres conciutadans
és la que més s’utilitza en tots els camps: personal, social i professional; i
la que ens permet d’expressar habitualment allò que pensem, de contrastar
maneres diferents de veure les coses i de desenvolupar el sentit crític.
Pensem, per exemple, com és d’important per als juristes, els professors, els
polítics, els comercials i tantes altres professions.
Malgrat que vivim en l’era de la imatge, la retòrica continua sent una via útil a través de la qual fem un ús del llenguatge amb voluntat de persuadir o commoure els interlocutors o els oients. Amb aquest rerefons teòric apareix l’oratòria, l’aplicació pràctica de la retòrica a través d’un discurs concret, d’un gènere específic com el discurs o la conferència, per exemple. El fet de comptar amb suports comunicatius audiovisuals el que fa, precisament, és amplificar el missatge i facilitar que arribi millor als seus potencials receptors.
L’oratòria a l’escola: una tècnica i alguna cosa més
El discurs oral no es basa solament en els aspectes
productius de la llengua, sinó que també té en compte totes les subtileses
comunicatives que aporta el llenguatge no verbal: la gestualitat, l’expressió
facial, el capteniment... Com que ningú no neix ensenyat, hem d’aprendre a
adaptar la nostra expressió verbal i corporal a cada situació comunicativa en
funció també dels nostres objectius de comunicació. El professorat hi té un paper destacat en
aquest aspecte perquè, tant si vol com si no, esdevé un model de referència.
Un detall no menor que potser no està prou ben contemplat en els plans d’estudi
de les facultats d’educació.
El currículum català de l’etapa d’ensenyament secundari en
l’àmbit lingüístic preveu que els alumnes siguin competents a l’hora de “produir
textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i
correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals
pertinents”.[2]
Què ho fa que no s’hi dedica prou temps? Una de les raons habituals és que
venim d’una tradició acadèmica on la llengua escrita és l’element prioritari;
però també hi ha el fet que es considera que treballar la llengua oral és una
tasca que es pot improvisar més, que serveix per complementar les altres
dimensions. Un enfocament erroni, és clar.
La planificació i la producció de textos orals per tal
d’expressar les pròpies idees de manera clara i rigorosa parteix d’haver fet
una bona selecció i interpretació de les fonts d’informació consultades,
preveure el registre lingüístic que caldrà emprar, treballar els aspectes
propis de la prosòdia (pronunciació, entonació, fluïdesa...), procurar la
correcció lingüística corresponent, estructurar bé el que es vol comunicar,
etc. L’ús d’una base d’orientació o d’una rúbrica adaptada a cada cicle, etapa
o tipologia pot ser una bona eina per tenir clars els criteris de realització
que cal contemplar.
Per treballar-ho a l’aula tenim múltiples possibilitats;
entre altres, aprofitar les tasques acadèmiques ordinàries, demanar que facin
presentacions dels treballs de les diverses assignatures, comentar o debatre
temes a partir dels continguts curriculars, dur a terme un programa de ràdio
escolar, exposar un tema preparat prèviament, etc. Cal que es tingui en compte
que el
treball d’aquesta competència no és una tasca exclusiva del professorat de
llengua, sinó que seria molt més útil i productiu planificar-ho de
manera coordinada entre tot l’equip docent. Tampoc no hem d’oblidar que les
eines pròpies de la comunicació audiovisual i les tecnologies de la informació
i de la comunicació faciliten que l’oralitat s’expressi també a través
d’aquests llenguatges i suports.
Es tracta, doncs, de fer possible que l’alumnat participi en
tasques comunicatives reals, contextualitzades, en les quals la interacció amb
els seus companys de classe li permeti incorporar a la seva carpeta
d’aprenentatge les destreses verbals i no verbals que li facilitaran una
comunicació efectiva i útil per a l’exercici de la ciutadania en una societat
complexa i plural com la nostra. Sempre és un bon moment per tornar a
reivindicar la importància de les humanitats (Filologia, Art, Filosofia…) en el
sistema educatiu i d’aquesta manera evitarem, entre altres conseqüències, el
menyspreu de l'ús correcte del llenguatge, que és l’aliat essencial del
pensament.
Expressió oral i pensament
L’expressió oral facilita l’elaboració i l’expressió de les
idees i opinions, sense oblidar la seva relació intrínseca amb tot el camp de
les emocions; a més a més, és un factor important a l’hora de bastir el propi
pensament. Com ja sabem, el pensament és un aspecte central que ens
caracteritza com a espècie i, en el fet que ens ocupa, la comunicació oral, hi
té molt a veure també quin repertori lèxic tenen els estudiants, perquè tenim
l’experiència que com més ric és el vocabulari de què es disposa, més lúcid i
comprensible pot ser el missatge que es vol transmetre. Deia l’atenenc Pèricles
que “el que sap pensar però no sap expressar el que pensa, està al mateix
nivell del qui no sap pensar”.
Sabem que el llenguatge és una eina necessària en l’adquisició dels sabers de les diverses disciplines i que el treball en comunicació oral ajuda a la construcció d’arguments, el pensament crític, distingir fets d’opinions, la presa de decisions, fer-se preguntes i que, en l’àmbit educatiu, té un pes específic en l’aprenentatge; especialment en tot allò que té a veure amb la comprensió dels continguts i la seva corresponent reflexió crítica.
TEDIS[3]: més que un concurs d’oratòria
Impuls Educació, conscient de la
importància que té aquesta habilitat per als joves, organitza anualment el
concurs TEDIS que l’any 2017 va estrenar la seva primera convocatòria en format
presencial. Els seus lemes han estat relacionats amb algun dels disset
“Objectius de Desenvolupament Sostenible” de l’Agenda 2030 aprovada per l’ONU;
el d’aquest curs, concretament, ha estat el següent: “Impacte d’una educació de
qualitat en el futur de nens i joves” (ODS4). Vincular aquest concurs amb
l’escola, segons l’organització, té la seva raó de ser perquè es considera que “parlar
i escriure amb habilitat, escoltar amb empatia, aprendre dels altres, obrir-se
a les diferents mentalitats i saber dialogar amb tothom, juntament amb una bona
formació humanista es converteixen en una necessitat per a l’aprenentatge”.[4]
El projecte, ara com ara, se centra en el discurs, però l’objectiu
és avançar cap a una lliga de debat entre alumnes de secundària. Per a fer-ho
possible, el centre d’estudis ofereix recursos específics adreçats al professorat
per al guiatge de tot el procés i per poder-lo incorporar al currículum de
cadascun dels cursos. L’expressió corporal, la modulació i volum de la veu o l’argumentació
són alguns dels criteris que té en compte el jurat de cada edició
per fer les valoracions i que es poden consultar en aquesta rúbrica[5].
Consells pràctics per a un discurs efectiu
Abans de fer l’exposició oral d’un tema hem de tenir clar
que no podem improvisar, cosa que sembla que Mark Twain tenia molt clara quan
afirmava: “Normalment em porta més de tres setmanes preparar un bon discurs
improvisat”. Els següents consells ens poden ser útils:
- Informar-nos bé sobre la temàtica central del nostre discurs. Decidir quines fonts d’informació consultades són fiables i quines no.
- Pensar una bona presentació que vagi més enllà de la salutació abans de la introducció del tema. Cal tenir clara la idea central del missatge adaptada al públic al qual ens adrecem.
- Captar l’atenció de l’auditori havent seleccionat acuradament els mots que s’utilitzen, que han de ser comprensibles, amens i concrets.
- Controlar el temps disponible.
- Seleccionar molt bé les estratègies lingüístiques, les citacions, les dades o les anècdotes i utilitzar-les en el context adequat i només si ajuden a fer que el missatge sigui més atractiu i entenedor. Això facilitarà parlar amb naturalitat.
- Buscar una fórmula de comiat que no sigui del tipus: “Això és tot. Moltes gràcies!”
[1]
Competència 7 de l’àmbit lingüístic. Currículum de l’ESO. 2015.
[2]
Competència 8 de l’àmbit lingüístic. Currículum de l’ESO. 2015.
[3]
TEDIS: Torneig Escolar de Discurs.
[4]
Projecte AUDE. https://www.aude.cat/linies/competencia-global/
[Consulta: 18/05/2021]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada