El dret a l’avorriment: contra la hiperproductivitat
Reivindicar el temps improductiu com a dret laboral i vital Per Jordi Viladrosa i Clua La societat que hem construït ens ha fet creure que la multitasca i l’estat constant d’ocupació són positius. Si t’atures un instant, amable lector, et podries preguntar quan va ser l’última vegada que et vas avorrir sense sentir-te culpable. Traslladat al món laboral i sindical, aquest paradigma pervers mostra com la cultura de la hiperactivitat ens afecta com a treballadors. La hiperproductivitat com a dogma Moltes empreses mesuren el valor dels seus treballadors amb indicadors de productivitat, confonent les persones amb el seu rendiment. A Espanya, per exemple, es treballa moltes hores, però la productivitat per hora és inferior a la d’altres països europeus, fet que genera encara més pressió per “rendir més”. Hem transformat la síndrome de l’agenda plena en un símbol d’estatus. D’aquí l’èxit de les aplicacions de gestió de tasques, els rellotges intel·ligents i els calendaris digita...