Entre raons i lectures

Un PLE facilita l’aprenentatge personalitzat i autònom a partir d’eines i tecnologies d’un àmbit majoritàriament digital. Per Jordi Viladrosa i Clua El repte d’enfocar de manera efectiva el desenvolupament professional del professorat té entre els seus objectius prioritaris la millora contínua de la funció docent a partir d’una formació contínua adequada. Una opció és, per exemple, la pràctica reflexiva, una metodologia que té com a elements principals de partida les experiències de cada docent en el seu context i la reflexió sobre la pròpia pràctica. Sigui quin sigui el mètode formatiu escollit, per dur-lo a terme cal un conjunt d’habilitats, eines i una xarxa professional que ens faciliti l’oportuna gestió de la informació disponible a què podem accedir i la que cadascú pot generar i compartir. Jordi Adell i Linda Castañeda són reconeguts pel seu treball en l'àmbit dels Entorns Personals d'Aprenentatge (PLE, el seu acrònim en anglès). Una de les seves principals aporta...

Els docents han de preparar els seus alumnes per a un món digital en constant transformació Per Jordi Viladrosa i Clua Les tecnologies digitals formen part dels nostres entorns professionals, acadèmics i de la nostra vida quotidiana. Fins i tot, podríem afirmar que, en alguns aspectes, condicionen l’accés a la informació i la competitivitat econòmica i del coneixement. Per això, en l’àmbit educatiu, tenen una doble funció: són un objectiu i, alhora, un mitjà per a l’adquisició de qualsevol aprenentatge. La competència digital docent esdevé cada vegada més important en el context actual de la societat de la informació i el coneixement. Els professionals de l'educació s'enfronten a reptes constants per a integrar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en el seu treball, però per a això és imprescindible que disposin de les competències necessàries. La formació i acreditació de la competència digital docent esdevenen, per tant, aspectes clau en la millora de...

Ressenya de:  Mueve la lengua, que el cerebro te seguirá 75 acciones lingüísticas para enseñar a pensar ciencias Jordi Domènech és professor de secundària, activitat que compagina amb la seva tasca com a professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona i com a assessor del Servei de Suports i Recursos Lingüístics del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. És autor de nombrosos articles sobre didàctica de les Ciències i aspectes lingüístics de l'aprenentatge i participa en diferents espais de recerca i innovació educativa. La seva activitat de divulgació pedagògica i didàctica ha estat premiada amb el Premi Marta Mata de Pedagogia (2018) concedit per l'Associació Rosa Sensat i el Premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic (2021), aquest darrer concedit al manuscrit que ha donat lloc a aquest llibre, adreçat principalment al professorat de ciències experimentals de secundària. per Jordi Viladrosa i Clua En aquest llibre, s'hi relaten i estructuren les ...

Aquest article té com a eixos principals la relació necessària entre ciència i llenguatge. Ens facilita alguns consells de com implementar-ho a les aules de secundària. També té en compte els biaixos del professorat de llengua, per una banda, i del de ciències, per altra banda. Inclou alguna referència a l'estímul del pensament crític dels estudiants per a una lectura crítica del món i el paper que hi té la llengua i la ciència. Per Jordi Viladrosa i Clua La relació entre ciència i llenguatge és fonamental en el procés d'aprenentatge de les ciències per part dels estudiants. La ciència és un mitjà per conèixer el món i explicar els fenòmens naturals que tenen lloc al nostre voltant, mentre que el llenguatge és l'eina a través de la qual es comuniquen aquests coneixements, es desenvolupa el pensament crític i s'estimula la capacitat dels estudiants per analitzar i avaluar la informació disponible. Estic convençut que la majoria de professors de ciències creuen que ...

Avaluar adequadament la competència comunicativa oral és crucial per a garantir l'èxit lingüístic dels estudiants Per Jordi Viladrosa i Clua La competència en comunicació oral és considerada una habilitat important en el currículum educatiu de la major part dels països. Malgrat això, no sempre es treballa de manera sistemàtica a les aules, tot i que es promou que els alumnes preparin presentacions orals, facin debats, discussions en grup o, fins i tot, en algunes escoles, els estudiants reben una preparació específica d'oratòria per a millorar la seva capacitat de parlar en públic. A l’Estat espanyol i a Catalunya aquesta competència forma part del currículum de les llengües. L’expressió oral es valora en molts països arreu del món, però les pràctiques d'avaluació varien en funció del país. El que sí que passa arreu és que els alumnes solen millorar a mesura que avancen en el nivell educatiu i compten amb més oportunitats per a practicar i desenvolupar aquesta habilitat ....

Les habilitats comunicatives orals són una eina essencial de comunicació tant en l’àmbit personal com en el professional. Per Jordi Viladrosa i Clua Les habilitats de comunicació oral són la capacitat d'utilitzar eficaçment la parla per comunicar-nos els uns amb els altres. Aquesta competència és essencial tant per a la vida quotidiana com professional, ja que ens permet relacionar-nos, expressar-nos amb claredat i persuadir els altres. Malauradament, no sempre es posa prou èmfasi en la importància de les habilitats comunicatives orals i, habitualment, a l'escola no es dedica prou temps a aquest aspecte. Això és un error, ja que aquesta habilitat es pot millorar amb l'entrenament i la pràctica. Si ensenyem als nostres joves a expressar-se eficaçment, poden tenir més èxit a l'escola, en la seva carrera professional i en les seves relacions personals. És la primera forma de comunicació que utilitza la majoria de persones perquè permet connectar amb els altres, compartir i...