Entre raons i lectures

Des de fa uns dies, disposem d’un nou informe del ja famós Programa PISA (Programme for International Student Assessment). Cada tres anys s’avalua el rendiment escolar dels joves de 15 anys de diferents països i és l’OCDE la responsable de coordinar la seva aplicació en els 67 països que hi han participat en aquesta ocasió (els 33 que són membres de l'OCDE i 34 països associats més). Els mitjans de comunicació hi van dir la seva l’endemà mateix de fer-se públic i gairebé tots varen optar per centrar la notícia en el rànquing de resultats per països i per comunitats autònomes. No cal dir que la interpretació dels resultats era coherent amb els interessos de cada emissor i això justifica el contingut de les rodes de premsa tant del Ministeri d’Educació del govern de l’Estat com la del conseller d’educació en funcions del govern català. Tots dos es mostraven optimistes amb els resultats, però els titulars dels diaris no eren tan positius. En què quedem, doncs? Aquesta avaluació o...

El passat dia 2 de desembre vaig defensar la meva tesi doctoral “Proposta d’instrument polièdric per a l’avaluació de la funció docent del professorat de secundària” a la Sala de Graus de la Universitat Internacional de Catalunya. El treball ha estat dirigit pel Dr. Albert Arbós i codirigit per la Dra. Mireia Tintoré. Va presidir el tribunal el Dr. Jaume Sarramona i varen actuar de vocal i de secretari el Dr. Joaquim Pèlach i el Dr. Antoni Arasanz, respectivament. La tesi va obtenir la qualificació d’Excel•lent “cum laude”, per unanimitat. L’aportació principal d’aquesta tesi doctoral consisteix en un instrument polièdric per a l’avaluació de la funció docent del professorat de secundària basada en indicadors agrupats en quinze àmbits diferents, que poden ser relacionats amb unes determinades competències professionals de la docència. D’acord amb l’objectiu de la recerca, l’instrument ha estat validat pel sistema de judici d’experts i se n’ha dut a terme diverses proves pilot. Es tra...

El passat mes d’agost el Govern català va aprovar el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius. Com gairebé totes les normes que dicta l’Administració, aquesta també està generant no poca polèmica. El concepte d’autonomia aplicat als centres escolars no té un significat unívoc i per tant, cadascú en fa la interpretació que el seu criteri i lliure albir li donen a entendre. El tema ve de lluny. Als anys vuitanta la política educativa era fortament centralitzada, amb un currículum dissenyat per experts, sovint allunyats de les aules, que calia executar de manera uniforme en tots els centres educatius. Cap als noranta es va posar els centres docents com a nucli d’una nova estructuració organitzativa basada en un control descentralitzat. És una època de delegació de competències en instàncies més locals del sistema educatiu. Paral•lelament, però, pren força arreu el concepte de l’assoliment de resultats basats en estàndards per part dels alumnes, que a ca...

Demà, dia 24 d’agost, la meva escola torna a obrir les portes després de les vacances d’estiu. La tornada és escalonada, com ja va ser-ho la sortida: primer ho fem les persones d’administració, serveis i direcció; el dia 1 de setembre, el professorat; i el dia 7 els alumnes. A Catalunya un milió d’alumnes de nivell no universitari té les seves famílies fent el compte enrere. Pot passar, però, que –sense voler- anem transmeten als fills una sèrie de missatges que poden convertir un centre educatiu en la causa de l’anomenat estrès postvacacional. De fet, el professorat necessitarà un parell de setmanes per crear un clima d’aula adequat per a la tasca que li és pròpia: aconseguir que els seus alumnes assoleixin els objectius previstos, les competències, els continguts, els hàbits... Aquesta situació es pot anar preparant amb naturalitat si es van reajustant els horaris que el temps de vacances tendeix a relaxar; per exemple l’hora d’anar a dormir, de llevar-se, dels àpats. Es pot anar an...

A mida que es van coneixent les assignacions i reassignacions dels estudiants que han superat les proves d’accés a la universitat aquest mes de juny passat, anem constatant que el REAL DECRETO 1892/2008, de 14 de noviembre , que regula les condicions per a accedir a les universitats publiques españoles, ha frustrat no poques il·lusions. La Reial Norma diu que la legislació anterior havia quedat obsoleta i que calia partir d’unes bases més adequades als nostres temps. Doncs no sembla que s’hagi aconseguit. Si el que es pretenia era regular “la normativa bàsica per a l’admissió dels i de les estudiants en els centres universitaris públics tot respectant els principis d’igualtat, mèrit i capacitat”, el legislador ha fracassat. Una de les disfuncions és que moltes places de titulacions com infermeria o magisteri  han estat ocupades massivament per alumnes procedents de cicles formatius, tal com ha denunciat el sindicat d’estudiants AJEC. La desaparició de quotes de reserva de places p...

Amb aquesta nova entrada, aquest blog celebra els seus primers 100 apunts Actualment hi ha un debat sobre la conveniència que els tradicionals llibres de text siguin substituïts per ordinadors portàtils. El tret de sortida el va donar el govern de l’Estat amb el projecte “Escola 2.0” i tot seguit el Departament d’Educació de la Generalitat va presentar el pla 1x1 (un alumne, un ordinador). Com a eslògan està bé. Com a repte, també. Com a prioritat penso que no. I com a estratègia pedagògica és clar que no és l’única forma de transformar les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en tecnologies de l’aprenentatge i del coneixement (TAC). En poc temps hem fet el pas de tenir aules d’informàtica a disposar d’aules multimèdia, hem ampliat el parc tecnològic de les escoles: moltes aules disposen d’un canó de projecció i de pissarra digital, algunes d’elles interactives. La dotació de maquinari i de programari ha crescut força en els centres com també l’accés a Internet mi...

L’any 2000, l’estratègia europea coneguda com a Agenda Lisboa tenia el repte de situar l’economia d’Europa com la més competitiva del món. Som al 2010 i el resultat ha estat un fracàs notable. El tema té relació amb el fet que aquest mes l’agenda política en matèria educativa té dos nous reptes: tancar un Pacte educatiu promogut pel ministre Gabilondo i que els ministres d’educació de la UE es posin d’acord en la manera de millorar el nivell de formació dels europeus. El pas següent serà que la Comissió Europea aprovi el proper mes de juny l’Estratègia 2020, amb la qual es pretén crear 15 milions de llocs de treball “altament qualificats”. Des del Ministeri insisteixen que “la qualitat ha de ser igual a l’equitat més l’excel•lència i que el professorat ha de ser al centre d’un sistema educatiu més flexible, que ha de millorar els resultats”. Tots els discursos polítics coincideixen a considerar l’educació com l’epicentre del progrés econòmic i social. Però la lletra i la música d’aqu...

L’article 27 de la Constitució espanyola obliga els poders públics a procurar l'efectivitat del dret a l'educació i d’oferir-lo, per als nivells bàsics de l'ensenyament, en les condicions d'obligatorietat i gratuïtat. Molt bé. Però el dret a l’educació no inclou necessàriament el dret a gaudir de menjador i de transports gratuïts. És un tema delicat, sobretot per a aquelles famílies que fa anys que es beneficien d’aquesta subvenció que, a Catalunya afecta més de 30.000 alumnes i que ens costa als que tenim la sort de pagar impostos més de 125 milions d’euros cada curs escolar, Val d’Aran i ciutat de Barcelona a banda. Com ja deveu saber, aquest ajut es vehicula a través de convenis subscrits entre el Departament d'Educació i els consells comarcals, que són els qui presten aquests serveis, d’acord amb els corresponents decrets reguladors. Tot aquest enrenou es dóna quan algun dels cursos de primària o de secundària obligatòria no es poden cursar dins del mateix ter...

M’ha fet gràcia llegir com a ca n’Obama tenen idees clares en matèria educativa: “les nenes no veuen la televisió durant la setmana” i “punt”, afirma el president. Aquesta declaració ha estat feta durant una entrevista a la revista “Essence”. Segons el mandatari americà, aquesta mesura pot ajudar els fills a obtenir millors resultats acadèmics així que la primera cosa que fan Malia, d’onze anys, i Sasha, de vuit, són els deures escolars. Després de sopar poden llegir fins a l’hora de dormir, cap a les nou del vespre. Una altra tasca que fan a casa és fer-se cada dia el llit i preparar-se totes soles per anar a l’escola. Barack Obama recomana també als pares que estiguin en contacte amb el professorat dels fills i es vanta de no haver faltat mai a cap reunió amb els tutors de les seves filles malgrat les obligacions del càrrec. Una manera de fer.