Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2008

2008: l'any de les crisis

L’any 2008 que ara enterrem, l’any de les crisis, no podrà deixar enrere lamentablement multitud de desencisos, turbulències, mentides, fracassos, notícies elevades a categoria, declaracions buides d’alguns polítics que parlen per parlar, taxes d’atur que no paren de créixer, iniciatives legislatives que posen més llenya al foc com la de l’avortament o la de la Llibertat Religiosa, l’escalf creixent dels jutges, els fronts estudiantils contra el pla de Bolonya, les conseqüències de l’incompliment de l’Estatut de Catalunya per part del govern de l’Estat i un llarg etcètera.

Malgrat tot, i sense caure en l’optimisme malaltís del president ZP, la capacitat de les persones per superar les adversitats és històricament consistent. Alguns peròs, no obstant: hem de superar l’anestèsia a què ens té cada cop més acostumats la maquinària d’un estat omnipresent en les nostres vides i en les nostres legítimes àrees d’autonomia personal. Hem de deixar de quedar-nos a l’espera que un govern benefacto…

L'autoritat democràtica trontolla

L’ús consentit d’espais públics com són les facultats universitàries per transformar-les en trinxera reivindicativa contra el que sigui va deixant enrere l’objectiu inicial d’objectar contra l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) per convertir-se en un exercici d’assemblearisme singular que imposa una minoria ocupant a la resta dels i de les estudiants i al professorat als quals no els és possible en molts casos assistir a les seves classes. Les autoritats acadèmiques volen evitar la confrontació però no s’adonen que estan atorgant valor representatiu a unes persones que no han passat per cap mena de procés electiu que els doni cap capacitat decisòria en cap sentit. Dialogar és positiu i cal fer-ho sempre i quan hi hagi presents els sectors legalment constituïts d’acord amb les normes pròpies de cada universitat. No complir i no fer complir els reglaments és deixadesa per part de qui en té el dret i el deure. I un flac favor a la democràcia.

La nostra nova societat en crisi compor…