Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2009

Necessitem les vegueries?

Els partits polítics que tenen responsabilitats de govern han de presentar, com és lògic, un balanç positiu de la seva tasca quan la legislatura va esgotant el seu termini. És el cas d’Esquerra (ERC), en especial pel que fa a les vegueries, una de les seves promeses electorals. La realitat, però, és tossuda i el tripartit torna a tenir sobre la taula un os de mal rosegar ja que tampoc en això els tres socis de govern tenen una posició conjunta. Una nova esquerda. Un nou cas d’enginyeria verbal a l’hora de justificar qui és qui i per què fan el que fan. El conseller Ausàs ha obert un altre front a l’Executiu català en un tema que ni és una prioritat ni en tenim cap necessitat urgent. Catalunya no serà més nació perquè tingui o no una distribució territorial determinada. Ni serà més semblant a un país independent. Ja sé que en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 es restableix la vegueria com a divisió territorial amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el go…

Felicitació

Aprendre sense desaprendre

Paraules clau: competència, aprendre a aprendre, continguts, aprenentatge reflexiu, treball cooperatiu
El sistema educatiu ha introduït el concepte de competència en el currículum amb la intenció de millorar-lo. No n’hi ha prou amb saber un concepte físic o una dada històrica; el que interessa és adquirir la capacitat d’aplicar aquest coneixement a la resolució de situacions o problemes reals. I encara aspirem a més: procurem una formació integral: saber, saber fer, saber ser i saber conviure. Tot un repte.

A la nostra escola, en el marc de l’avaluació interna, estem diagnosticant durant aquest curs la competència d’aprendre a aprendre, una de les vuit competències bàsiques de l’ensenyament obligatori. Aprendre a aprendre implica disposar d'habilitats per gestionar el propi aprenentatge i, per tant, ésser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d'acord amb els propis objectius i necessitats. D’aquesta competència en podem destacar les següents …

Amb crucifix o sense

ERC-ICV-IU acaba d’entrar al Congrés dels Diputats una proposició no de llei perquè siguin retirats els crucifixos de les escoles públiques. El portaveu d’Esquerra, Joan Ridao, reclama que el govern "doni immediatament directrius als centres educatius perquè es garanteixi la plena laïcitat i la neutralitat religiosa". La recent sentència del Tribunal d’Estrasburg, a causa d’una polèmica que es va iniciar a Itàlia, ha donat ales als republicans i als ecosocialistes. Fora crucifixos! Suposo que després serà el torn de les obres d’art de temàtica religiosa exposades als museus públics del país. Fora també! La religió, diuen, és per a l’àmbit privat. Fora religió! Que es preparin els futbolistes que fan el senyal de la creu al sortir al camp: on van pel món fent aquests signes davant de les càmeres? Fora futbolistes cristians! I les creus de terme dels municipis que en tenen? Fora creus! Ep!, un dubte que em passa pel cap, però: què fem amb els musulmans i les seves maneres de m…

Sempre males notícies

Portem molt temps, massa, que no hi ha manera de trobar un titular positiu a les portades dels diaris. L’obsessió per fer notar que els que no són de la meva corda són uns corruptes es va estenent com una taca d’oli. L’interès a desacreditar els nostres polítics i, per extensió, les institucions democràtiques del país sembla no tenir fi. Les declaracions i contradeclaracions d’uns i altres, les dimissions forçades, els cops de porta a l’abandonar la pròpia nau, el joc brut no fan altra cosa que debilitar la democràcia i donar ales a comportaments populistes que, en el fons, no són res més que tàctiques calculades per alguns equips de persones que van preparant la cursa electoral al Parlament, a l’Ajuntament o al Barça. El bé comú ha lliurat la seva ànima a un grapat de servidors de la cosa pública altament ineficaços, els quals emmascaren la bona gestió de desenes i desenes de persones que malden per servir els seus conciutadans a peu d’obra, amb honestedat i convicció responsable. Al…

La dèria pepera amb el català

Alícia Sánchez-Camacho ha estat designada aquest matí candidata del seu partit, el PP, a la Generalitat de Catalunya. Per celebrar-ho, una de les perles mediàtiques del dia ha estat la dèria anticatalà a la qual ens tenen més que acostumats: "No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular dels nostres fills a les escoles", ha dit. La líder dels populars ha afirmat que el PP aporta la "sensatesa i la maduresa que necessita Catalunya". L’afirmació anterior, senyora Camacho, ni és sensata ni és madura. Aquesta història és més vella que l’anar a peu i si és utilitzada una vegada i una altra és perquè en el fons els dóna cert rèdit electoral a les Espanyes. Rajoy diu que amb aquesta aposta estan a favor de la llibertat de la gent. Per favor! Per què juguen a confondre el personal? Quatre frases dites en un moment d’autoeufòria mitinera, aixecant una mica la veu malgrat que la megafonia ho fa innecessari, i cap a casa, que el foc ja està encès.
Com diu un enc…

Aquests socialistes ens xuclaran el moll de l'os!

El ministre de Foment diu que “els que tenen més recursos s’han d’estrènyer el cinturó”. Queda bé, la frase! La pregunta que em faig és per a què? Què en vol fer el govern d’aquests diners? A què els destinarà? O sigui que, com diu Salvador Cot a l’Avui d’avui, el que fa ara Zapatero és reclamar-nos a rics i a pobres els famosos 400 euros que ens va “prestar” abans de les eleccions. I també estic d’acord amb Cot quan afirma que “aquesta crisi l’acabaran costejant els assalariats i les classes mitjanes”. Als rics no els fa ni fred ni calor, la noticia. Ja s’ho poden permetre. Però no veig enlloc que l’economia productiva, la inversió en coneixement, les infraestrucures comptin amb el suport necessari per treure el país d’aquest sot profund en què estem encallats. No hi entenc ni un borrall d’economia; veig com s’esfuma la nòmina abans que acabi el mes com en tantes cases i no em queixo gaire però sí que sé escoltar les persones amb qui coincideixo al carrer o a la feina i no veig a nin…

Submissió periodística

S’ha posat de moda convocar rodes de premsa sense possibilitat que els periodistes que les atenen puguin fer preguntes. Podrien enviar una nota de premsa a la redacció dels mitjans de comunicació i llestos! Tot molt més ràpid, tot més barat. El problema, però, és que aquesta manera d’actuar s’apropa més a la propaganda que a la informació.

L’anècdota d’aquesta mateixa setmana no és ben bé això però és il•lustrativa. Resulta que el cap de premsa del ministre de treball, Celestino Corbacho, va increpar un periodista de TVE que cobria l’acte perquè havia fet una pregunta “fora de temps”, a criteri dels controladors del que s’ha de dir i del que no. “Ho has fet molt malament”, li va etzibar. I va afegir: "Em queixaré" i "demanaré qui ets perquè no vinguis al Ministeri". Em recorda allò de “¡no sabe usted con quién está hablando!”. Si ho fes la dreta, dirien que ja se sap. Que, de fet, ja se sap. Però si ho fa un prototip de govern autoanomenat progressista, què hem de …

Qüestionada la llei del menor

Hi ha lleis que preveuen sancions però no serveixen per prevenir algunes conductes totalment anormals. És el que passa amb la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. Una llei que, per cert, ja ha estat modificada l’any 2006 i l’any 2008.

Discutir sobre la conveniència de modificar l’edat penal dels més joves és raonable però no és anar al fons del problema. Però sí que se n’ha de parlar. Alguns polítics del govern afirmen que no s’ha de canviar una llei en calent, però tampoc no ho proposen quan el tema ja s’ha refredat, almenys en els mitjans de comunicació. Els qui no obliden la qüestió són els familiars de les víctimes, als quals la societat i les seves institucions tenen obligació de donar algun tipus de resposta perquè ningú es quedi amb la sensació que els menors de 12 a 14 anys resten impunes de delictes d’homicidi o violació com els succeïts darrerament a Còrdova, Huelva i Catalunya.

Davant d’aquests actes de desmesurada violènc…

Burocràcies

Viure en una societat moderna i globalitzada, amb un finançament celebrat per gairebé tothom, amb tecnologies pertot arreu, esclaus d’un consumisme que es resisteix a alentir el seu batec, no és suficient per aconseguir que les burocràcies innecessàries desapareguin de les nostres gestions ordinàries. En poc més d’una setmana he tingut ocasió de tocar-ho de prop. T’has quedat sense llum? Doncs truca al número d’avaries i, si tens la sort que la persona que et respon és competent, faràs via. Si no és així, ànim i paciència! Has de comprar un automòbil? Tens la possibilitat d’acollir-te al pla de descomptes del govern? Has de canviar el nom del titular del vehicle que trauràs de la circulació? I han de posar-hi cullerada els de Trànsit? Doncs, ja saps la resposta: torni demà i ja li direm si encara li falta algun document més quan ens ho hàgim mirat! I no et deixis el certificat d’empadronament (detall d’última hora) si vols que el desballestament del cotxe vell sigui possible. Però, so…

La primària catalana a la UCI

Res més lluny del meu pensament que desprestigiar el model educatiu del meu país amb l’article que segueix. Feta aquesta declaració d’intencions a priori, penso que hem de tocar de peus a terra i acceptar que no ens podem permetre que el 25 % dels catalans que estan acabant la primària aquest mes de juny no hagi assolit les competències bàsiques (molt bàsiques) en comprensió lectora ni en llengua escrita ni en matemàtiques. Vull evitar la paraula fracàs entre d’altres coses perquè entre tots hem anat transformant el seu significat original. Però tampoc no hem descobert res de nou que el professorat del cicle superior de primària no hagi anat posant sobre el paper curs rere curs. Per tant, no em va estranyar que el conseller Maragall manifestés que “no li sorprenien aquests resultats” i que aquests alumnes “tenen per endavant tota la secundària encara”. Vol dir, doncs, que ja tenia prou dades com per haver-se pogut estalviar un milió d’euros que és el cost declarat d’aquesta diagnosi d…

Mig segle d'educació diferenciada a Lleida

He llegit al diari Segre un article en què l’autor es qüestionava l’opció per l’educació mixta o per la diferenciada i em sorprèn que s’insisteixi a evitar que l’imaginari col·lectiu superi la comparació d’aquest model educatiu amb l’educació separada de l’època franquista. L’opció per aplegar a les mateixes aules els nens i les nenes per tal que assolissin una igualtat real va ser una decisió encertada en aquell moment històric malgrat que aquell objectiu és encara un repte en l’actualitat. No qüestiono aquest model que és el que està generalitzat al nostre país. Però trobo una frivolitat titllar de centres de “dubtosa eficàcia pedagògica” els qui opten pel model que a la nostra ciutat ofereixen Terraferma i Arabell des de fa gairebé mig segle i una falta de respecte a les persones que s’hi ha graduat o que hi exerceixen la seva professió.

Convé aclarir un cop més que entendre que la separació educativa per sexe és discriminatòria és fruit d’una postura ideològica, una simplificació r…

Una altra vaga a la pública!

Cinc sindicats del sector públic de l'ensenyament han convocat per al dimecres 10 de juny una altra vaga general. És la tercera d’aquest curs.

Rosa Cañadell, la portaveu del sindicat majoritari, ha explicat que la "gravetat de l'ofensiva contra l'escola pública" els ha dut a convocar aquesta protesta tot i ser conscients que el tram final de les classes no és "un bon moment". Ja es veu que l’acord dels grups parlamentaris CiU, PSC i ERC (i els d’ICV en molts apartats) no significa gran cosa per a ells. Ens trobem, doncs, davant d’una deslegitimació dels representants del poble? No han fet els deures? O potser el que no han fet és el dictat que estan acostumats a pronunciar alguns sindicats?

Arribar a un text consensuat amb tants grups és un èxit del sistema democràtic i ens n’hauríem d’alegrar. A mi tampoc no m’agraden alguns punts del projecte de llei però entenc que no es pot fer servir l’estratègia de “jo guanyo, tu perds” sinó la de cedir en alguns as…

LEC sense Iniciativa

El soci minoritari del segon tripartit vol imposar el seu criteri i posa condicions per aprovar la futura llei catalana d’educació. Ben mirat és una nova rabieta dels neocomunistes que veuen com una llei important com aquesta comptarà amb el suport majoritari del Parlament català; en especial, el del primer partit de l’oposició, la federació CiU. I ICV-V -que forma part del govern que lidera la proposta- es desmarcarà d’un consens parlamentari que semblava impossible, i trencarà així la presumpta cohesió de l’equip Montilla. I el bo del cas és que no passarà res. Al govern, vull dir.

Dolors Camats, per fer visible l’enuig ecosocialista mira d’imposar el seu ultimàtum tot apuntant cap a un grup determinat d’escoles concertades el projecte educatiu de les quals alguns voldrien veure mort i enterrat. “La nostra societat no demana un sistema educatiu en què amb diners públics es paguin escoles que separin nens i nenes. No és una demanda social ni una necessitat educativa ni respon tampoc a…

El fracàs escolar té gènere

No pretenc caure en un catastrofisme pedagògic però cal reconèixer obertament que el sistema educatiu espanyol no troba el nord. Per justificar-ho, els responsables ministerials utilitzen en totes les seves respostes l’eufemisme de moda: l’equitat. Això és tot? No hi ha res més a dir? El president espanyol ha remodelat fa quatre dies el seu govern i el canvi ha afectat també el ministeri d’educació pel compromís que el fet educatiu representa per les noves necessitats emergents de les societats del coneixement. Serà realment un canvi de model? Voldrà Zapatero emular el seu “amic” Obama en matèria educativa? S’hi atrevirà? A mi em sembla politicaficció el sol fet de pensar-ho. Gabilondo, un filòsof reconvertit a ministre, va trigar poques hores a fer pública una de les seves intencions: "L'educació només és possible sostinguda en un gran pacte que posi els valors i conviccions per sobre d'altres interessos". No em direu que és la primera vegada que ho sentiu? Esperem q…

Gregorio Luri, L’escola contra el món

En començar a llegir aquest llibre pensava que seria una crítica més de les que ja existeixen al mercat bibliogràfic en matèria d’educació. Però tot just arribat a la pàgina onze ja vaig veure que m’ho passaria d’allò més bé perquè aposta per l’optimisme sense deixar de fer una crítica constructiva del que no li agrada del nostre sistema educatiu.
En aquest escrit m’he proposat de llistar-hi un seguit de citacions d’aquest professor navarrès que viu al Masnou. Treure de context una opinió, un raonament o el que sigui té els seus perills, en sóc ben conscient; però a mi m’han cridat l’atenció, entre d’altres, les següents afirmacions malgrat que la seva lectura mai no podrà substituir la de l’obra completa. Te la recomano.
1. “Sovint els manuals de pedagogia ofereixen una imatge excessivament negativa de l’escola tradicional i la contraposen de manera maniquea a una imatge excessivament edulcorada de l’escola «activa»”. (P. 26)
2. “En una autèntica relació pedagògica el centre mai no e…

La N-230, un treball matusser

Com tantes altres persones, utilitzo cada dia el vehicle per anar a treballar o per anar a la capital de la Terra Ferma. La meva carretera de capçalera és la N-230, actualment en obres, principalment el trajecte Lleida- Rosselló. Cal dir prèviament que mai no ha estat una via mimada pel Govern central; ni abans amb el Partit Popular ni ara amb els socialistes.

Un bon dia, ens vàrem llevar amb rotondes cada mig quilòmetre. Havia estat un part lent i dificultós perquè governi qui governi, el Ministerio de Fomento no sol ser un bon interlocutor. Estàvem relativament contents perquè almenys havíem minimitzat el risc que suposava accedir, per exemple, al citat municipi del Segrià. Quan fan obres ja se sap: paciència i civisme i, amb el temps, la millora paga la pena. A la localitat veïna, la del polèmic mercat dels diumenges, no podien ser menys i també hi van marcar una rotonda amb aquests elements de plàstic que decoren la calçada i la converteixen en un laberint multicolor. Però no hi ha…