Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2007

Bocamolls a Esquerra

Si l’objectiu era que es parlés d’ells, ho han aconseguit. ERC és un partit que forma part del govern català però que no és encara un “partit de govern”. Potser sí que, de mica en mica, se’n sortirà ja que d’oportunitats no li’n falten pas però, de moment, la seva especialitat és l’estirabot. A falta de “maragallades” tenim els ous kinder d’Esquerra.
Xavier Vendrell, vicesecretari general del partit republicà, va deixar anar una oferta com si el govern de Catalunya fos un hipermercat i Joan Ridao, portaveu del grup parlamentari d'Esquerra al Parlament de Catalunya, la retirava 24 hores després dient que l’eventual comprador l’havia rebutjat. No serà, més aviat, que el pretès producte, no portava el codi de barres pertinent?
Aquest tipus de tàctiques són, al meu entendre, força irresponsables, malmeten la confiança en els dirigents polítics i converteixen la governabilitat en un espectacle de fireta, amb romesco inclòs.

Estudiar més i millor

Hi ha alumnes que aconsegueixen bons resultats acadèmics amb un pla de treball personal que no és res de l’altre món, vull dir, que és assequible a la majoria dels estudiants, i altres que no se’n surten de cap manera. Faig referència al tema perquè som a les portes del trimestre més temut pels estudiants (i, de vegades, pels pares): el període abril-juny.
Aquest post, dedicat als meus alumnes preuniversitaris, no pretén altra cosa que recordar-los un cop més allò que ja saben de sobres i que han sentit tantes vegades, però que no sempre duen a la pràctica. Es tracta d’uns quants consells pràctics (deu) que els poden ser d’utilitat en aquest darrer tram del curs. A internet mateix trobaràs webs de tècniques d'estudi: fes-hi un cop d'ull.
Primer: Dorm bé i regularment, fes exercici físic i segueix una dieta alimentària suficient i racional. No facis com aquell que se’n va anar a estudiar després d’un dinar amb caragols a la llauna i llonganissa a la brasa!
Segon: Aclareix-te! Què…

El sindicat USTEC-STES, a la seva bola!

El període de preinscripció d’alumnes als centres educatius per al proper curs escolar és ben a prop i es fa notar, com cada any. Fa pocs dies, la Conselleria d’Educació del Govern català feia una valoració de l’aplicació del Pacte Nacional signat fa justament un any per representants acreditats de tots els sectors menys el sindicat que m’anima a fer aquest escrit.

Llegeixo el comunicat de premsa d’aquesta força sindical i em trobo amb el paràgraf esperat: “Volem denunciar la connivència d’aquesta conselleria d’educació amb els interessos de les patronals religioses, tal com es demostra, entre d’altres, amb la decisió de concertar sis centres d’elit que fins ara havien quedat sense concert per no “satisfer les necessitats educatives de la zona”. Val a dir que alguna d’aquestes escoles, que pertany a l’Opus Dei, és nomes per a nenes, el que atempta directament contra els drets democràtics de no discriminació per raons de sexe.” Ja hi som; sempre la mateixa cançó. Enguany tampoc ens sorp…

Ara toca parlar de paritat

La llei de la igualtat aprovada dijous passat al Congrés dels Diputats exigeix ja per a les eleccions locals del 27 de maig que les candidatures de les poblacions de més de 5.000 habitants no han de tenir menys del 40% de presència femenina en cada tram de cinc llocs. Estaran contents els presumptes caps de llista d’Almacelles, Alpicat o Alcarràs, per posar el nom d’alguns municipis que tinc a prop! Segur que diran que ja ho tenien previst i que no hi ha cap problema, però em resulta fàcil imaginar-me les discussions a l’hora de tancar el puzzle i decidir quin llocs ha d’ocupar cadascú.

Així doncs, la teoria de la discriminació positiva sobre la dona s’ha imposat. Un concepte que molts etiqueten de trampós, injust, antiigualitari i anticonstitucional perquè la Constitució afirma la igualtat de sexes i la no discriminació de ningú per aquesta raó. Això no treu, però, que en el seu conjunt es tracti d’una bona llei, una llei necessària, una llei que els “sociates” anomenen progressista.…

Política i joc brut

El menú del dia que ens estan servint el PSOE i el PP és un plat de mal pair. El crèdit de què disposen els nostres representants té data de caducitat. L’espectacle deplorable del dia 7 al Senat fomenta la desvinculació de la ciutadania cap a les institucions. I generar aquest sentiment és una irresponsabilitat que acabarà tenint conseqüències negatives per a la mateixa democràcia. A més, no vull responsabilitzar només a PP perquè, en el fons, els del PSOE fan el mateix. Utilitzar la lluita contra ETA com a tàctica electoral és d’una pèssima capacitat de gestió de la “cosa pública” i genera una preocupant i creixent confrontació entre els ciutadans. Uns i altres demostren una gran incompetència perquè no mesuren com caldria les conseqüències de les seves decisions. Es tracta, senzillament, d’una indecència que els mitjans de comunicació, el quart poder, no acaben de saber gestionar per la part que els toca.

Havíem après que la separació de poders de l’Estat entre el legislatiu, l’execu…

Menyspreu sociocomunista a una iniciativa legislativa popular (ILP)

El passat dia 27 de febrer, el Congrés dels Diputats va rebutjar la ILP presentada pel Fòrum Espanyol de la Família avalada per gairebé 1.500.000 firmes, la més elevada des de 1978 i tres vegades més del que es requeria legalment per poder arribar a ser considerada en seu parlamentària. La iniciativa ciutadana defensava que s’entengués per matrimoni la unió d’un home i una dona i que es protegís els infants de poder ser adoptats per part de parelles del mateix sexe.

Deixo ara de banda el contingut de la proposta per comentar el menyspreu de què han estat objecte milers de ciutadans democràticament implicats per part dels nostres parlamentaris autoanomenats progressistes. Les nostres lleis preveuen i posen les condicions que s’han de donar per poder presentar una ILP. No és un tema menor ni és senzill. Tothom sap que comprometre’s en la defensa d’algun plantejament sociopolític té un preu elevat; en aquest cas, el de ser pràcticament ignorats pels nostres representants polítics.

Com de…