La selectivitat actual genera desequilibris

A mida que es van coneixent les assignacions i reassignacions dels estudiants que han superat les proves d’accés a la universitat aquest mes de juny passat, anem constatant que el REAL DECRETO 1892/2008, de 14 de noviembre, que regula les condicions per a accedir a les universitats publiques españoles, ha frustrat no poques il·lusions. La Reial Norma diu que la legislació anterior havia quedat obsoleta i que calia partir d’unes bases més adequades als nostres temps. Doncs no sembla que s’hagi aconseguit. Si el que es pretenia era regular “la normativa bàsica per a l’admissió dels i de les estudiants en els centres universitaris públics tot respectant els principis d’igualtat, mèrit i capacitat”, el legislador ha fracassat.

Una de les disfuncions és que moltes places de titulacions com infermeria o magisteri  han estat ocupades massivament per alumnes procedents de cicles formatius, tal com ha denunciat el sindicat d’estudiants AJEC. La desaparició de quotes de reserva de places per als estudiants de formació professional tampoc no els ha beneficiat a ells en alguns casos ja que les condicions d’accés no han estat les mateixes. On ha quedat la igualtat o el mèrit? Deixo de banda la capacitat perquè se m’enfadarien els de FP i haver fet un batxillerat tampoc no l’assegura necessàriament. I no crec que hagi faltat informació com denuncien alguns estudiants sinó que estem massa acostumats a pensar que els canvis són bons per si mateixos i fins que no topem amb la realitat no comencem a pensar amb els elements correctors.

Hi ha darrerament una mena de fal·lera per part dels governants per prioritzar la formació professional. Em sembla bé, però no que es faci posant traves als estudiants de batxillerat o menystenint la seva opció. El professorat del nivell preuniversitari ho haurem de tenir en compte per tal que el nostre alumnat no perdi oportunitats a l’hora de competir per triar una carrera. No em refereixo a baixar el nivell d’exigència, és clar. Però potser haurem de facilitar-los més les coses perquè no els passin la mà per la cara com si res. Haurem d’entrenar-los millor per saber sortir airosos d’aquesta cursa d’obstacles. I pel que fa a l’alumnat de cicles formatius, sóc partidari que facin també la mateixa selectivitat per tal que el sistema d’accés guanyi en equitat o tornar a reservar un percentatge de places per als qui han fet aquests estudis.

Deixo per a un altre dia comentar la qualitat de les proves, la seva fiabilitat o validesa i que, en un sistema educatiu de caire competencial com pel que s’ha apostat, es decideixi amb un sol examen el 40 % de la nota d’accés.