Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2012

Desinformació per la sentència del Suprem

El passat dia 22 d’agost, l’agència de notícies Europa Press publicava que “La Sala Tercera del Tribunal Suprem (TS) ha donat la raó a la Junta d’Andalusia i a l’últim Govern de Cantàbria que varen negar el concert a dos col·legis que imparteixen educació diferenciada per sexe [...]” La notícia narra el contingut de les dues sentències, els arguments jurídics i explica també el vot particular d’un dels magistrats. Fins aquí, tot correcte. És a partir d’aquest moment quan molts mitjans de comunicació repliquen aquesta informació tot fent servir un dels subgèneres periodístics més coneguts: el de la notícia. Aquest tipus d’escrit sol respondre a sis preguntes bàsiques: qui?, què?, quan?, on?, com? i per què? i el lògic és que no contingui opinions personals de l’autor.
El que passa és que cada mitjà de comunicació té el seu públic i el seu amo; això és, que cadascú serveix la mateixa notícia amb matisos diferents no sempre sense segones intencions. Per exemple, a ningú no li crida l’ate…

Fer front a la crisi econòmica

De mica en mica, l’anomenada crisi econòmica gestionada amb poc encert pels mercats i la classe política va mutant en una crisi social que traspua per les escletxes de les institucions i estructures de la societat deixant indefenses les persones més vulnerables. Les polítiques de retallades sense alternatives clares minen la poca confiança que tenim amb els nostres representants i la credibilitat que ens haurien d’inspirar es transforma en malfiança en les institucions i posa en perill la democràcia mateixa. El govern del Regne d’Espanya no té clara en aquests moments ni la seva missió, ni la seva visió ni els valors que cal protegir o conrear. Tot un panorama!
La falta de pedagogia o de retòrica clàssica per part de la majoria dels mitjans de comunicació i de qui té l’obligació d’explicar-se va conduint la ciutadania cap a la desafecció política i cap a l’oblit del bé comú. Costa d’entendre per què no es pot deixar caure un banc mal gestionat, per exemple, sense que es pugui exigir re…

Pedagogia optimista

L’allau de notícies pessimistes que consumim diàriament desmotiven a qualsevol. A més a més, en gairebé tots els àmbits trobem els qui fan una lectura dels fets de la nostra vida quotidiana en clau de fracàs col·lectiu i al sector de l’educació no li és aliè aquest plantejament. Diu Gregorio Luri que “l’ètica de la pedagogia és l’optimisme i la confiança” i penso que caldria fer més visible la tasca de tants i tants mestres que fan front a les problemàtiques que se’ls presenten a les seves aules amb entusiasme, professionalitat i esperit positiu.
Acabem ara altre cop un curs escolar que, per a alguns alumnes de secundària es prorrogarà fins al mes de setembre. Una mesura que té tants defensors com detractors però que llença un missatge nítid a la societat: per aprovar el curs cal haver assolit els objectius i haver après de forma suficient els continguts previstos. Si això no ha estat possible, es pot ampliar el calendari escolar personal un parell de mesos i tenir una nova oportunita…
Cada any en aquestes èpoques, l’Església catòlica promou la seva campanya de sensibilització dels contribuents que, lliurement, vulguin posar una creueta a la casella corresponent de la declaració de la renda que permet un ajut directe al seu sosteniment. En el darrer exercici, varen ser prop de nou milions els contribuents que ho feren. Malgrat que es tracta d’un exercici de llibertat, sempre hi ha els crítics publicats de sempre que, de tan radicals com són alguns d’ells, es desautoritzen per si sols. És important de recordar que ni es paga més ni et tornen menys. El fet és que un 0,7 % dels impostos de qui opta per aquesta assignació tributària es destinen a les diverses tasques que duu a terme l’Església, tant per als seus fidels com per a qualsevol altra persona que en tingui necessitat. A més a més, posar aquesta creueta és compatible amb posar-la també a l’altra casella, la destinada a “altres fins socials”.
A mi personalment, m’agradaria tenir també aquesta opció per poder dec…

La tolerància social no empara la violència

La que volia ser una vaga general el passat 29 de març passarà a la història com el dia que grups organitzats de violents varen cremar el centre de la ciutat de Barcelona i ocasionaren que la policia hagués de fer un ús legítim de la força que les institucions democràtiques posen a les seves mans en determinats moments i sota unes condicions específiques. Som molts a qui l’espectacularitat dels aldarulls no ens ha deixat indiferents i ja comencem a inquietar-nos per la propera convocatòria de l’1 de maig.
El problema no deu ser fàcil de resoldre perquè la capital de Catalunya porta anys sent una ciutat encobridora dels anomenats antisistema sota la mirada complaent de dirigents d’Iniciativa amb responsabilitats al govern de la ciutat o de la conselleria d’interior durant uns quants anys. És massa infantil criminalitzar els Mossos i exigir diàleg als dirigents democràtics quan l’argument és la violència i es va calant foc a tot el que és susceptible de cremar. Som davant d’un cas greu …

Centres educatius singulars

El nostre sistema educatiu té, malgrat tot, bona salut perquè, bàsicament, els milers de professionals que hi treballen ho fan possible. Hi ha encara qui té interès a contraposar el model propi dels centres dels quals és titular l’Administració amb el dels que provenen de la iniciativa social, la majoria d’ells en règim de concert. Uns i altres conformen el servei educatiu català des de fa anys i la seva complementarietat positiva resta a la vista de tothom. No es fan la competència entre ells i no defensen interessos contraposats, sinó que donen respostes concretes a maneres diferents d’entendre l’educació que els pares volen per als seus fills, sota el principi de confiança entre les parts.
Catalunya té àmplies competències en matèria educativa però no totes; és per això que caldrà estar atents a les noves modificacions de la legislació vigent que han estat anunciades pel nou president del govern espanyol. I tindrem de nou la sensació que els canvis en l’organització de l’ensenyamen…

Disciplina, convivència, educació

Els alumnes que generen problemes de comportament a les escoles solen fer-ho perquè no estan acostumats a viure amb uns límits prou definits, o bé són víctima d’una desmotivació envers el món escolar, o han sofert una sobreprotecció per part dels seus pares, o per causes idiopàtiques diverses. Aquests comportaments moltes vegades esdevenen pertorbadors per al necessari clima convivencial de les aules i posen el professorat en situacions delicades. No m’estic referint als trastorns per dèficit d’atenció, amb o sense hiperactivitat, tan diagnosticats en els darrers anys, sinó als de tipus negativista i desafiadors les fronteres dels quals entre la normalitat i la patologia no sempre són prou clares. Solen ser alumnes que provoquen els adults, les persones que representen l’autoritat i, ben sovint, els propis pares.
Quin és, en contextos d’aquest tipus, el paper de la disciplina en els centres educatius? Molt sovint la intervenció que caldrà fer és en xarxa. No serveix de gaire actuar a …