És bastant habitual entre els humans reaccionar malament davant dels canvis. Darrerament, els i les estudiants –i també un cert nombre de professors- protesten per una suposada sèrie de malformacions que patirà el sistema universitari català i espanyol si acaba bé el llarg embaràs de l’anomenat pla de Bolonya. En síntesi, el polèmic pla pretén una reforma important dels estudis universitaris amb la finalitat d’unificar l'estructura i el contingut de les carreres dins de la Unió europea. La Declaració de Bolonya, també coneguda com l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), va ser signada per 29 ministres d’Educació d’Europa a l’esmentada ciutat l'any 1999 i ha d'estar aplicat a totes les universitats europees l'any 2010, tot i que ja s’està fent en molts centres d’educació superior.
N’hi ha per a tant? Alguns dels manifestants d’aquests darrers dies estan convençuts que l’oferta d'estudis complementaris -postgraus, màsters- encarirà la universitat i, per tant, serà menys equitativa. Altres ja s’han avançat a demanar que augmentin les dotacions en beques. I, a mi em fa l’efecte que alguns d’aquests becats haurien d’abandonar el sistema educatiu universitari i deixar pas a d’altres que en podrien treure més profit. Suposo que se m’entén bé: hi ha estudiants que estan matriculats a l’educació superior però no trepitgen les aules si no és que hi van a increpar els seus presumptes col·legues el dia que han decidit organitzar una manifestació. És clar, fan ús de la seva llibertat per expressar la seva opinió contrària al canvi (inevitable, per cert) però no toleren que hi hagi altres alumnes que es decantin per l’opció contrària, si més no, la d’anar a classe amb normalitat com escauria en un país democràtic i culte. Aquestes són, moltes vegades, pràctiques antisistema a seques que no porten enlloc.
El que no acabo d’entendre és que hi hagi alumnes que s’inquietin pel canvi de metodologia ja que les classes presencials seran menys i es guanyarà flexibilitat. Anar a prendre apunts i reproduir-ho en un examen ha de passar a la història. Serà l’hora de l’estudi cooperatiu de casos, d’assistència a seminaris, de pràctiques contextualitzades, de tutories acadèmiques, etc. Aquest canvi de mentalitat, que ja comença a Secundària, farà que tant el professorat com l’alumnat hagin de fer l’esforç de trobar les sinèrgies necessàries per tal que tots dos millorin les seves respectives competències.
Un altre aspecte amb el qual no puc estar d’acord en absolut és en la petició "que es retirin els expedients i processos judicials" contra els 33 alumnes de la UAB que van participar en una tancada violenta al maig, feta pels universitaris que van decidir fer nit al rectorat de la UB. Tot és criticable i tot es pot canviar; però no cal arribar a perdre el domini de la raó i menys en un entorn de formació superior. Els actes incívics i més encara si són violents, no poden quedar impunes si no volem que quedi soscavat el dret a construir una convivència pacífica.
Per últim, no puc estar-me de comentar que trobo a faltar en els mitjans de comunicació la publicació contrastada del repte d’aquest canvi en el sistema universitari. Publicar només els aldarulls i l’oposició al nou pla per part d’un reduït nombre d’estudiants i no donar cobertura a altres activitats que, per contrast, estan funcionant prou bé amb el nou sistema és una omissió que no sembla precisament involuntària. En fi, veig que el famós maig del 68 encara és viu.
2 comentaris:
Molt bon article Jordi, estaria be que el publiquesin. Que perfi els mitjans de comunicació compleixin la seva funció informativa i no la desinformació que generen els articles que plenen les portades de la premsa sobre manifestació, llibertat, igualtat... Quan els que ho promouen son els parasits universitaris als que am els nostres impostos, amb el nostre treball, estem pagant les seves diplomatures de 8 anys... Quina vergonya.
A la UB hi tenen una pancarta que diu: «Penalitzar l'avortament també és violència de gènere». Què té a veure això amb el Pla de Bolonya?
Publica un comentari a l'entrada