10 d’abril de 2011

Per què fracassa ara la sisena hora?

Què se n’ha fet dels avantatges que s’atribuïen a la implantació de la sisena hora en els centres públics de primària? La seva desaparició ja ha estat anunciada per al curs vinent i són poques les veus contràries a la seva supressió. Com a màxim trobem un dèbil “sempre i quan es mantinguin els llocs de treball que va comportar” –segons que afirma una portaveu sindical conegudíssima. O sigui que, una vegada més, prevalen els interessos personals o de grup per sobre dels generals tal i com estan fent des de fa cent dies els partits de l’oposició.

Repassem alguns dels avantatges que semblava tenir aquesta proposta fa cinc anys: el professorat passava a fer menys hores de classe, la plantilla s’incrementava, es podien atendre millor i amb més temps aspectes curriculars com l’expressió oral i escrita, el càlcul, les estratègies matemàtiques, una sessió de tutoria grupal ben definida, etc. Què ha passat, doncs? Quina avaluació s’ha dut a terme de l’experiència i quins resultats s’han obtingut que s’ha pres aquesta decisió? L’increment de cinc hores setmanals durant sis anys donava un resultat final equivalent a un curs més. I malgrat això, els resultats de les proves de sisè no són tan positius com voldríem. És per això, potser? Què fan malament, els equips directius i els mestres?

Vull pensar que les ja famoses i mal explicades retallades pressupostàries no en són l’única causa, sobretot si la partida que correspon als recursos humans es manté per tal de fer front a l’anunciat increment de matrícula de l’alumnat previst per al proper curs. Si fos això, tornaran a fer vint-i-cinc classes a la setmana els mestres de primària? Què se n’ha fet de l’eslògan que “l’educació és prioritària”? No es declara cada dos dies que cal invertir en coneixement i en formació per tal de garantir el futur?

Hi havia també un altre objectiu de fons: equiparar l’oferta escolar que fan els centres concertats i els centres públics; s’afirmava que era una mesura d’equitat educativa i que havia d’afavorir la igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat català. I ara que tendim a donar més importància a l’autonomia de centre, la sisena hora suposava, a més a més, un repte professional en aquest sentit. Fracàs, doncs, de l’experiment organitzatiu corresponent, fracàs del lideratge directiu que li era consubstancial, fracàs de la conselleria. Un més. I ja n’acumulem massa, al sector.

Una darrera consideració, per acabar: si fer una hora més de classe al dia és un fracàs, cal suprimir-la. Però cal que ens preguntem per què no ho és a l’escola concertada, que l’ha fet des de sempre i que sol obtenir millors resultats en les proves de competències bàsiques. I, a més a més, a l’escola d’iniciativa social a aquest mòdul se’l denomina eufemísticament “activitat complementària”. És a dir, no és l’Administració qui el paga sinó les famílies. I ja hi tornem a ser.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola Jordi,

Qué us assembla aquest estudi (últim) sobre la actual situació del català?

http://www.fundacc.org/docroot/fundacc/pdf/dieta_llengua.pdf

Interessant el gràfic 11

El rendiment acadèmic en temps de competències

L’èxit escolar no es pot basar només en els resultats acadèmics entesos com una nota que resumeix un trimestre o tot un curs. Ni tan sols ...