Salta al contingut principal

Aprendre amb o sense llibres de text

Des que anem prenent cada cop més consciència que un enfocament competencial del currículum és en l’actualitat una bona opció metodològica, hem anat qüestionant diversos àmbits de l’ensenyament i de l’aprenentatge: si cal fer deures o no, com ha de ser l’avaluació o si s’hauria de suprimir, si els llibres de text han de ser digitals o no en cal, si treballem per projectes, etcètera.

En aquest article em centraré en l’ús del llibre de text com a recurs didàctic. Per començar, podem partir de la base que no hi ha opcions exclusives perquè els factors a considerar són múltiples: el projecte educatiu, les opcions curriculars, les metodologies de treball, els agrupaments de l’alumnat, l’estructura organitzativa i la manera com tractem la diversitat... Des d’aquesta perspectiva, doncs, comptar amb un llibre de text com a recurs no és ni positiu ni negatiu sinó que dependrà del grau de flexibilitat amb què l’utilitzem i si l’opció editorial triada és coherent amb el projecte educatiu i el plantejament curricular de cada centre educatiu.  

En segon lloc, ens podem plantejar si l’opció contrària a l’ús de llibres de text és necessàriament millor. De vegades, s’afirma que un producte editorial és incompatible amb un treball per projectes, per posar un exemple concret. Però no qüestionem amb el mateix afany si aquests projectes són pedagògicament i didàcticament sòlids o si la suma de tots ells és coherent amb el currículum dissenyat. O si cal treballar d’aquesta manera tot el temps lectiu. L’estructura d’una seqüència didàctica es pot fer amb llibres de text com a eina de suport i sense. No és pas incompatible.

També hi ha un aspecte important a considerar: l’econòmic. Òbviament, els materials curriculars tenen un cost. Un lot de libres d’un curs de secundària pot costar uns 300 euros; és a dir, uns 30 euros al mes, si considerem que un curs acadèmic són 10 mesos. No cal fer ara comparacions entre aquest cost i el que una família pot arribar a gastar amb altres articles de consum no imprescindibles. Són gratuïtes les seves alternatives? Les tauletes, els ordinadors portàtils, els dossiers de treball... no tenen un cost que també cal comptabilitzar?

Un procés d’innovació és un procés de canvi que cal sistematitzar un cop se n’ha fet una planificació acurada i una avaluació pertinent. Que s’utilitzin llibres de text o no és una opció més de totes les que cal considerar. També té avantatges: vegem-ne alguns. Primer: els productes editorials actuals tenen una qualitat notable i gairebé sempre ofereixen l’opció de doble format; en suport paper i en suport digital multiplataforma. Segon: el professorat que imparteix diverses assignatures i que té una càrrega lectiva considerable troba en el llibre de text un facilitador de la seva tasca docent. Tercer: els qui els pensen i elaboren solen ser en moltes ocasions professors en actiu i els continguts i les diferents activitats proposades són precisament això: propostes que caldrà personalitzar però que tenen una estructura metodològica i pedagògica consistent. I un quart argument: totes les editorials presenten materials curriculars complementaris i eines de suport a la docència.

En definitiva, un enfocament per competències en el qual l’alumnat ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges, la interactivitat de les metodologies, els diversos tipus d’agrupament, la seva participació en tot plegat és compatible amb què s’utilitzi un llibre de text. En canvi, no ho és tant quan cal integrar els coneixements i tractar-los d’una manera més transversal. No hi ha cap opció que per si sola doni resposta a totes les preguntes, però em sembla que, a priori, tampoc no cal demonitzar-ne cap.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Avaluar i aprendre: un únic procés | Neus Sanmartí Puig

Ressenya publicada inicialment a: https://impulseducacio.org/2020/10/07/avaluar-i-aprendre-un-unic-proces/ L ’autora és doctora en ciències químiques i professora emèrita de Didàctica de les Ciències a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria l’ha dut a ser experta en currículum i avaluació, entre altres. Ha exercit la docència tant a Primària com a Secundària i ha treballat especialment en recerca sobre l'avaluació formativa, el llenguatge en relació a l'aprenentatge científic i l'educació ambiental, així com en la formació permanent del professorat de ciències. Ha col·laborat en obres col·lectives, ha dirigit diverses tesis doctorals sobre l'ensenyament de les ciències i ha publicat articles a les revistes  Guix ,  Escola Catalana ,  Cuadernos de Pedagogía  i  Perspectiva Escolar . Premi de Pedagogia Rosa Sensat (2002) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2009). És autora d’una vintena de llibres.   N...

Eina d'Observació de Classes entre Iguals: Millora Professional i Reflexió Docent

Una guia pràctica per a fomentar la col·laboració entre docents i impulsar la qualitat educativa a través de l’observació estructurada. Jordi Viladrosa i Clua L’observació de classes entre iguals és una pràctica que transcendeix l’avaluació sumativa i se centra en la millora professional dels docents. Aquesta eina ofereix un marc per a la reflexió pedagògica, basada en l’observació no intrusiva i en el diàleg entre iguals . Més enllà de la rendició de comptes, l’objectiu principal és promoure un espai segur on els docents poden rebre feedback constructiu sobre la seva pràctica, explorar noves estratègies d’ensenyament i consolidar les seves competències professionals. Un dels avantatges clau d’aquesta metodologia és que facilita un intercanvi de coneixement pràctic i aplicable, contrastat amb les evidències teòriques i empíriques. La confidencialitat i la voluntarietat són pilars essencials, ja que permeten construir un clima de confiança on els docents poden compartir lliurement ...

Avaluar a través d’una nota és posar el focus en la qualificació

La finalitat formativa de l’avaluació té una funció reguladora de l’aprenentatge en un currículum competencial Per Jordi Viladrosa i Clua | Juny 2022 Tradicionalment, hem identificat el fet d’avaluar amb la recollida de dades per part dels professors que els permeti obtenir una qualificació. Malgrat que abunden els instruments que es poden utilitzar, el més habitual és l’examen o tasques escrites. Amb la informació aconseguida i tot un seguit de càlculs més o menys sofisticats, el professor pren una decisió sobre si els seus alumnes saben uns determinats continguts i amb quin nivell. Molt sovint, quan això passa a final d’un curs, hi sol haver en joc que s’aprovi o no una assignatura i, en alguns casos, que calgui romandre un any més en el mateix nivell educatiu. Preocupació per la taxa d’abandonament escolar i la repetició de curs Un fet preocupant és que el 8,7 % dels alumnes de secundària repeteix curs a Espanya, una dada quatre vegades més elevada que la mitjana de l’OCDE (1,9 ...