Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2010

Igualtats desiguals

L’article 27 de la Constitució espanyola obliga els poders públics a procurar l'efectivitat del dret a l'educació i d’oferir-lo, per als nivells bàsics de l'ensenyament, en les condicions d'obligatorietat i gratuïtat. Molt bé. Però el dret a l’educació no inclou necessàriament el dret a gaudir de menjador i de transports gratuïts. És un tema delicat, sobretot per a aquelles famílies que fa anys que es beneficien d’aquesta subvenció que, a Catalunya afecta més de 30.000 alumnes i que ens costa als que tenim la sort de pagar impostos més de 125 milions d’euros cada curs escolar, Val d’Aran i ciutat de Barcelona a banda. Com ja deveu saber, aquest ajut es vehicula a través de convenis subscrits entre el Departament d'Educació i els consells comarcals, que són els qui presten aquests serveis, d’acord amb els corresponents decrets reguladors.

Tot aquest enrenou es dóna quan algun dels cursos de primària o de secundària obligatòria no es poden cursar dins del mateix term…

La pedagogia familiar dels Obama

M’ha fet gràcia llegir com a ca n’Obama tenen idees clares en matèria educativa: “les nenes no veuen la televisió durant la setmana” i “punt”, afirma el president. Aquesta declaració ha estat feta durant una entrevista a la revista “Essence”.

Segons el mandatari americà, aquesta mesura pot ajudar els fills a obtenir millors resultats acadèmics així que la primera cosa que fan Malia, d’onze anys, i Sasha, de vuit, són els deures escolars. Després de sopar poden llegir fins a l’hora de dormir, cap a les nou del vespre. Una altra tasca que fan a casa és fer-se cada dia el llit i preparar-se totes soles per anar a l’escola.

Barack Obama recomana també als pares que estiguin en contacte amb el professorat dels fills i es vanta de no haver faltat mai a cap reunió amb els tutors de les seves filles malgrat les obligacions del càrrec.

Una manera de fer.

Maragall, tot un "freelance"

Al més pur estil Maragall, el conseller d’Educació ha aconseguit ser notícia i motiu de comentaris de tots els colors a causa d’una declaracions “marca de la casa” però gens improvisades en què comparava la fórmula del govern tripartit com “un artefacte inestable o pretesament inestable” que genera “fatiga”. Els seus correligionaris, inclòs el seu cap, l’han desautoritzat o matisat. Sense comptar-hi, o sí, un altre conseller, el titular d’economia -que també és una mica freelance- l’ha defensat. I, fins i tot, Montserrat Tura ha actuat com una jutgessa de pau.

M’agradi o no la política de Maragall al capdavant de la conselleria que dirigeix, he d’admetre que és un polític audaç i de conviccions fermes. L’estructura que solen tenir els partits polítics ofega la seva idiosincràsia i, en conseqüència es deixa anar de tant en tant, com ja feia el seu germà, l’expresident de la Generalitat.

El conseller, malgrat tot, no ha dit res que no estigui a les converses de carrer i als passadissos …