16 de març de 2008

Ressaca electoral

La ressaca de les eleccions a les Corts espanyoles encara manté viu el seu alè perquè són molts els acords que cal anar teixint per tal que la nova legislatura comenci a caminar amb pas ferm i apuntant –com diu el reforçat president ZP- a “gobernar con autonomía y en función del interés general". Els del PSC han fet els deures i ja han ofert al seu líder el seu suport: "El futuro presidente del Gobierno de España sabe que tiene a los socialistas catalanes para lo que haga falta", afirmava Montilla davant del Comitè Federal del PSOE. Admetem-ho sense embuts: als “socialistas catalanes” els ha sortit una campanya impecable: la demonització del PP i la fagocitació dels seus socis al govern de la Generalitat ha donat bon resultat. A CiU hem aguantat el cop i podem fer una lectura raonablement positiva dels resultats després d’una aposta descarada dels mitjans de comunicació pel bipartidisme i un enfocament de la contesa electoral en clau exclusivament espanyola.

És lògic que, quan se celebren eleccions, els dirigents dels partits polítics i els seus col·laboradors s’afanyin a estudiar els resultats obtinguts i a justificar-los en clau partidista. Ara bé, aquest cop gaire difícil no ho és: la veu de les urnes ha estat força clara i no hi ha gaires interpretacions possibles. La victòria del PSOE és nítida i té diverses opcions a l’hora de buscar aliats, malgrat que no es pot entretenir en tàctiques o estratègies de curta volada ja que el reguitzell de problemàtiques i de necessitats de la ciutadania, algunes en forma de crisi maquillada fins fa quatre dies pel mateix equip econòmic que les haurà de solucionar, aconsellen la formació d’un executiu sòlid i estable. Els de la rosa han encomanat aquesta tasca a José Blanco. Ells sabran.

Centrant-nos a casa nostra, Catalunya, hi ha un aspecte que a mi em preocupa: el nacionalisme d’esquerres ha sofert un cop important i la culpa no és precisament de Joan Ridao. Desitjo a ERC la salut que li cal com a partit nacionalista imprescindible a l’escenari català. Però no comparteixo l’opinió d’alguns convergents en el sentit que calgui, sense més, acostar-se al partit republicà per blindar un pretès nacionalisme català en la línia de la “casa gran” d’Artur Mas. Per semblar d’Esquerra, ja hi ha Esquerra i és bo que cadascú tingui el seu propi perfil. Sí que sóc partidari, en canvi, com diu Carod Rovira, que convé posar el comptador a zero entre CiU i ERC El que ha de ser possible és poder treballar junts per enfortir el país, el nostre, i evitar diluir la seva ja malmesa identitat. Els d’ICV són on són i encara gràcies. I els del PP haurien de reflexionar per què cada cop que s’utilitza el recurs de la por contra ells funciona tan i tan bé.

Per acabar, felicitats als del PSC per uns resultats magnífics sense haver promès pràcticament res. Hem d’admetre que un bon grapat d’electors els han fet confiança sense demanar-los ni la carta de presentació. No obstant això, la centralitat política, mal que els pesi, continua en Convergència i Unió. I això no treu que a la Federació hàgim de repensar el nostre paper tant a Catalunya com a Madrid.

2 de març de 2008

Govern i oposició alhora

Llegeixo en els diaris d’avui que diversos dirigents d’ERC i ICV, entre els quals hi havia el conseller Puigcercós i alguns diputats, van acudir a una manifestació a Perpinyà en contra de la interconnexió elèctrica amb França, la coneguda línia de Molt Alta Tensió (MAT), que és un projecte que compta amb el vistiplau del PSC. I tan amples! Es dirà que estem al bell mig de la campanya electoral i que cal emetre tot tipus de missatges per arribar a tot tipus de sensibilitats. Ho sento. No hi veig justificació possible. Aquest model comunicatiu dels socis minoritaris del segon tripartit instal·lat al govern de Catalunya és menys estrident que el de l’època Maragall però tan poc seriós com aquell. Com es pot estar al govern i a l’oposició alhora? Tant costa que cadascú exerceixi el rol i ocupi l’estatus que li pertoquen?

I què hi diu el president? Se li escapa un conseller del seu govern a manifestar-se contra un projecte del mateix govern i a la millor ho convertiran en una nova virtut per tal d’estalviar feina a l’oposició. El sentit comú, en canvi, considera aquesta manera de fer com una burla a la ciutadania que envia a prendre vent la serietat exigible a consell executiu que forma una coalició de govern de 8 a 3 i un campi qui pugui de 3 a 8. Fa unes setmanes, el govern en ple va donar suport al pla d’infraestructures però com que d’això ja fa un mes, alguns deuen pensar que ja no ens en recordem. No seria més coherent, Sr. Puigcercós, abandonar un govern que pren decisions amb les quals no s’hi està d’acord? Però, és clar, això són figues d’un altre paner! Ja ho tenen difícil, ja, els votants d’Esquerra!

Tinc ganes que arribi el dia 10 i tinguem dades clares que ens permetin entreveure quin serà el guió principal d’aquest serial que un dia farà seu alguna productora de televisió. I, segurament, serà de molt baixa intensitat.

Avaluar i aprendre: un únic procés | Neus Sanmartí Puig

Ressenya publicada inicialment a: https://impulseducacio.org/2020/10/07/avaluar-i-aprendre-un-unic-proces/ Per Jordi Viladrosa i Clua | 1 oc...