Com tantes altres persones, utilitzo cada dia el vehicle per anar a treballar o per anar a la capital de la Terra Ferma. La meva carretera de capçalera és la N-230, actualment en obres, principalment el trajecte Lleida- Rosselló. Cal dir prèviament que mai no ha estat una via mimada pel Govern central; ni abans amb el Partit Popular ni ara amb els socialistes.
Un bon dia, ens vàrem llevar amb rotondes cada mig quilòmetre. Havia estat un part lent i dificultós perquè governi qui governi, el Ministerio de Fomento no sol ser un bon interlocutor. Estàvem relativament contents perquè almenys havíem minimitzat el risc que suposava accedir, per exemple, al citat municipi del Segrià. Quan fan obres ja se sap: paciència i civisme i, amb el temps, la millora paga la pena. A la localitat veïna, la del polèmic mercat dels diumenges, no podien ser menys i també hi van marcar una rotonda amb aquests elements de plàstic que decoren la calçada i la converteixen en un laberint multicolor. Però no hi han fet res més; millor dit, sí que hi fan alguna cosa: de tant en tant hi ha una brigada que hi dóna una empenteta perquè no sigui dit. I els usuaris d’aquesta ruta, com que no tenim temps de gaire més, fem com qui no veu la cosa tot confiant que un dia sembli la carretera d’un país de primera, al nivell que alguns polítics ens volen fer creure que està el nostre.
Ara que ens ha tocat viure uns temps difícils, entrats ja en recessió econòmica, amb l’atur dissortadament a l’alça, mal finançats i amb un tripartit que malda per mantenir-se en el poder volent fer-nos veure la sort que hem fet de tenir-los com a governants, penso que no per això es pot deixar de denunciar un treball tan matusser. Cap empresa és tan poc eficaç i, el que és pitjor, tan poc eficient. Perquè, com bé saben els lectors, els diners que es destinen a obra pública són els nostres, a través dels impostos que paguem principalment les classes mitjanes, els assalariats, les petites i mitjanes empreses... Com que no existeix la figura d’un diputat a qui acudir per demanar-li comptes, haurem d’esperar que surti la prepotent Magdalena Álvarez i quan torni a tocar eleccions ens ensarroni un cop més i continuem atorgant vint-i-cinc escons als del PSOE català perquè votin a favor dels pressupostos que el mateix ministre Solbes admet que estan desfasats; i tot a canvi de res.
Unes obres licitades el 2006 per un valor de 6 milions d’euros i que encara no s’han acabat diu molt poc d’una gestió moderna. Són obres poc senyalitzades i deficientment il·luminades –sobretot amb boira-, que disminueixen la seguretat del trànsit i, per tant, de les persones que tenim dret a un millor servei. Potser no disposo de prou informació, però no he sentit cap queixa de cap alcalde de la zona afectada. Alguns d’ells feien molt soroll quan els que governaven no eren els seus. Ara fan com si no existís el problema. I no s’hi val a posar la crisi com a excusa de mal govern. És clar que, ben mirat, no se m’havia acudit trobar el culpable; el de sempre, és a dir, CiU. Oi que m’entén amable lector?
