21 d’agost de 2009

Aquests socialistes ens xuclaran el moll de l'os!

El ministre de Foment diu que “els que tenen més recursos s’han d’estrènyer el cinturó”. Queda bé, la frase! La pregunta que em faig és per a què? Què en vol fer el govern d’aquests diners? A què els destinarà? O sigui que, com diu Salvador Cot a l’Avui d’avui, el que fa ara Zapatero és reclamar-nos a rics i a pobres els famosos 400 euros que ens va “prestar” abans de les eleccions. I també estic d’acord amb Cot quan afirma que “aquesta crisi l’acabaran costejant els assalariats i les classes mitjanes”. Als rics no els fa ni fred ni calor, la noticia. Ja s’ho poden permetre. Però no veig enlloc que l’economia productiva, la inversió en coneixement, les infraestrucures comptin amb el suport necessari per treure el país d’aquest sot profund en què estem encallats. No hi entenc ni un borrall d’economia; veig com s’esfuma la nòmina abans que acabi el mes com en tantes cases i no em queixo gaire però sí que sé escoltar les persones amb qui coincideixo al carrer o a la feina i no veig a ningú prou satisfet amb la manera com s’està encarant la situació. I desperta gelosia veure com altres països es troben en una millor situació, què vols que t’hi digui!

Paral•lelament, des del departament de Salgado ens arriba la gran pensada de l’estiu: «Tot està obert, els impostos es poden apujar, abaixar o deixar-los igual». Deu ser un cop de calor! I l’altra notícia diu: “El nombre d'afiliats estrangers a la Seguretat Social a Catalunya ha disminuït en 10,93 punts en un any, segons les dades oficials”. Què vol dir això? És una mala noticia, és bona? Sembla un telenotícies de TV3, això: et repeteixen un titular cinquanta cops i no te l’expliquen mai. Diuen que no som capaços de prestar atenció a una noticia de més de vint segons. Imagina’t qui deu llegir, doncs, articles com aquest! No tot deu ser culpa de la dissortada ESO!

Menstrestant, els nostres polítics d’aquí van marejant la perdiu a veure qui la diu més grossa pel tema de la demorada sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Que si ens manifestem, que si no, que si ara, que si després, que si els uns, que si els altres... I mires cap a Espanya i et trobes els representants dels dos grans partits que poden tenir responsabilitats de govern i fan riure (o plorar) les seves acusacions mútues diàries sobre qui és més corrupte. I després no entenem que la gent no vulgui anar a votar! Quina tropa, Déu meu!

El rendiment acadèmic en temps de competències

L’èxit escolar no es pot basar només en els resultats acadèmics entesos com una nota que resumeix un trimestre o tot un curs. Ni tan sols ...