No recordo on vaig llegir que la ciutadania comença a trobar innecessaris els polítics. Preocupant! un amic (nacionalista, per cert!) em retreia que si calia aprovar ara la Llei de vegueries o la de consultes (amb permís de Madrid, és clar!); que si no hi havia altres prioritats. I penso que té raó. Ho deia motivat pel fet que a la capital olímpica i a les seves rodalies, la neu els ha fet sentir febles. Els alcaldes (i les alcaldesses) han posat el crit al cel davant de tants silencis, davant de tanta descoordinació. Una vegada més, els d’ICV han demostrat la seva gran incompetència per gestionar (ja no dic pas governar) les emergències anunciades. La ciutadania “fatigada” -com diu el conseller del meu gremi- no demanava dimissions sinó informació, orientació, criteri, lideratge. I quan es decideixen a parlar fan sortir Joan Boada, secretari general d’Interior, a renyar-nos: que si ens havíem de quedar a casa, que si... Mira que és maleducat i prepotent aquest senyor! Mentrestant, un Montilla silent, s’acosta a la seu de les elèctriques i es fa la foto. Però no cessa en Saura; no pot fer-ho. L’”artefacte” –Maragall un altre cop- saltaria pels aires.
A l’altra banda, hi trobem els drames personals i els drames col•lectius d’un bon grapat de municipis gironins que, com sempre, han hagut de comptar amb ells mateixos i amb els seus ajuntaments per mirar de mitigar tanta foscor, tant fred, tanta ineficàcia governamental. La política de proximitat ha fet mans i mànigues per donar la cara i resoldre el que ha pogut; en canvi la política del país ha fet que la sentíssim encara més lluny. No tot ha anat malament: la solidaritat, el voluntarisme i el sentit comú han substituït la incapacitat d’alguns polítics de fer la seva feina. Ara començo a entendre que hi hagi gent disposada a prescindir-ne. Cal felicitar també els centenars de professionals, tècnics, cossos de seguretat, etc. que van estar al peu del canó des del principi, treballant sota pressió, com si la culpa fos d’ells. I cal felicitar també els mitjans de comunicació, els de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en especial, pel seu esforç a tenir-nos professionalment informats de tot plegat.
Per acabar, llegeixo el sondeig de l’Institut Noxa que publica La Vanguàrdia aquest diumenge. Manifesto, per endavant, la meva satisfacció pel fet que la federació CiU vagi consolidant la tendència a l’alça malgrat tanta desafecció de la ciutadania per la política. I em crida l’atenció que ICV mantingui el seu 9,2 % d’intenció de vot. Els neocomunistes (ara ecosocialistes) són pocs, però compactes. Ells no cauen: ja ho fan els seus socis de govern; en especial ERC. Ja sé que es tracta d’una enquesta, però no m’amago de dir que a mi m’agradaria que cristal•litzés en un govern sòlid, eficaç i eficient i sobretot ordenat. De CiU, és clar.
