Llegeixo a 3cat24.cat que “el president de Castella-la Manxa, José María Barreda, ha anunciat la reducció del seu govern de les deu conselleries actuals a set i que també rebaixarà el nombre de fundacions, consorcis, empreses públiques i organismes autònoms de 93 a 40, amb un estalvi en despesa corrent en 100 milions d'euros.” Jo no hi entenc d’economia, però que un dirigent polític prengui mesures concretes i entenedores com aquesta, fa de bon sentir. El president del Govern espanyol podria emular el manxec i suprimir els ministeris de cultura, el d’igualtat i la vicepresidència tercera, per exemple. Resulta que les seves recents però massa tardanes mesures anticrisi són insuficients ja que el Fons Monetari Internacional ha tornat a demanar al govern del senyor Rodríguez que apliqui reformes profundes per accelerar la recuperació. Sóc optimista de mena però he de reconèixer que cada cop que sento parlar a aquest home no puc evitar que un neguit inexplicable recorri tot el meu cos. Aquest matí, quan anava a treballar, li he sentit un tall de veu a través de la ràdio de no sé quin míting de cap de setmana i encara no entenc per què cridava tant! M’ha recordat l’Esperanza Aguirre, a la qual també li agrada força això d’aixecar la veu quan té un micròfon al davant.
El que em preocupa és aquesta manera de governar tan emocional, tan de telenotícies. Ja ho saben: un titular avui, una declaració demà, una mentida, una promesa i així fins a les eleccions. Pobre Mas! Si aconsegueix governar Catalunya es trobarà amb el deute per habitant més gran de l’Estat (3.024 euros) i amb un deute públic d'aproximadament 22.604 milions d'euros, segons un informe d'EAE Business School sobre 'El deute públic a Espanya'. I, per acabar-ho d’adobar, els ajuntaments no podran fer front als múltiples serveis que han anat assumint, de vegades per responsabilitat i de vegades per populisme. A la millor, algunes de les prestacions que estan oferint les podrien retornar a l’Estat o a la Generalitat i a veure què passa perquè n’hi ha que són imprescindibles però moltes altres són completament innecessàries i ja toca anar arraconant la cultura de la subvenció a canvi de res. Moltes associacions s’ho hauran de fer mirar i, potser, algunes de les activitats que promouen hauran de passar a millor vida.
El guió de la pel•lícula ja el coneixen: es prenen decisions “que afecten la vida dels ciutadans” es fa “amb el sentit profund de responsabilitat” i prioritzant “l'interès del país per sobre dels interessos partidistes”. Endevini qui ho va dir! Vostè s’ho creu? No li sembla que potser ja toca que hi posem professionals al capdavant de la “res publica”? Una empresa en crisi, a qui contractaria com a gerent o com a conseller delegat? A ZP? Jo no. El problema és que tampoc no contractaria Rajoy. Caldrà anar a la cacera dels talents i fitxar-los o no ens en sortirem.
